Quan actuem junts, tot el poder és del poble

La gent de l'A.N.S.W.E.R. Coalition (Act Now to Stop War & End Racism... que vindria a ser un Actuem Conjuntament per Aturar la Guerra i Acabar amb el Racisme A.C.A.G.A.R.... bé, és conya, s'ha de substituir el Conjuntament per un Ara.... però és que el joc d'acrònims no tenia desperdici ;-)

Doncs bé, que aquesta Coalició ens dessitja un Feliç Any Nou 2007 a l'hora que ens informa de la lluita que duen a terme als USA.

L'Artuditu es suma a la Coalició de les Respostes ;-) i aquest 2007 he obert els comentaris del bloc a tothom, és a dir que no cal tenir un compte blogger nou activat, que es veu que ha donat molts problemes.

El RACC ja ha pagat... i cobrat

Finalment la companyia d'assegurances CASER va pagar-me els 1550 EUR pel meu cotxe :'(

Ho van fer el dia 22 de desembre, com si de la loteria es tractès... ja que dels números que teniem, ens tornen els quartos en alguns només :'(

I per a donar un final de cirereta a tot plegat, els del RACC es van "oblidar" de donar-me de baixa de l'Assegurança Jurídica, i em van cobrar 75 EUR, tot i tenint donat de baixa l'assegurança. Ja he reclamat i he pogut tornar el rebut del banc, però quins collons.

Així que tingui desballestat el pobre Skoda, i descansi en pau, potser que faci una queixa al RACC pq m'ha passat de tot.

La mare del Ché

Avui he pogut tenir una mica de temps per a la lectura, i he llegit un llibre que tenia abandonat sobre la mare del Ché, que és apassionant.

Resulta que na Cèlia Pors de la Serna és descendent de catalans, amb el cognom deconstruït pel funcionari de torn, que va escriure Ports sense la T. D'això dels funcionaris que s'inventen les transcripcions dels cognoms, els catalans en sabem un munt.

Na Cèlia Pors va educar el Ché amb els valors de la constància i l'esforç i com tantes mares catalanes, fer saber valorar al seu fill el bé més preuat: la Llibertat.

El que he llegit avui m'ha deixat de pedra: Es veu que un cop la Revolució Cubana va ser consolidada i resituat l'equilibri de forces en quant a socis exteriors, una important firma de cotxes alemanya va sol·licitar al comité revolucionari cubà que el ministre d'Indústria, el Ché, signés només amb el cognom patern. La Porsche, volia evitar de totes totes que es pogués relacionar la seva marca amb un destacat membre de la Revolució Cubana, doncs els seus clients eren més aviat contraris als postulats revolucionaris i socialistes. Volien evitar de totes totes aquesta grafia:

Ernesto Guevara Pors "Ché"

El Ché es va mostrar contrari a acceptar la reclamació de l'empresa alemanaya, però el Comité Revolucionari va accedir a les pressions car que la Porsche compraria tot el crom que els cubans fòssin capaços d'extreure.

Dolgut pel que el Ché va considerar una claudicació de la Revolició als interesos capitalistes, va decidir deixar el ministeri d'Indústria i el Banc de Cuba, i marxar cap el Congo a preparar la Revolució Boliviana.

D'altra banda, gràcies a la injecció de capital alemany, les mines cubanes de crom són avui en dia de les més rendibles del món.

La vida ens duu sorpreses, i contradiccions.

---------------------

Afegit el 2 de gener del 2007

[ Evidentment es tractava d'una inocentada ;-) ]

Aniversari del Jesuscrist

Ja escriuré més tard que ara m'apreten per anar a cagar el tió :-)

Doncs bé, ja ha passat l'aniversari de Jesús, que va nèixer el 25 de Desembre de l'any 1 abans d'ell mateix... curiositats de la vida tu.

La Noe i jo em preparat un Pessebre que ha quedat força bé. Hem fet les figuretes amb fang d'aquest que no cal coure al forn, i la veritat és que han quedat molt xules. Val a dir que la major part de les figures les ha fet la Noe, que és molt traçuda ;-)

Aquí teniu més imatges d'aquest fantàstic Pessebre.

I ací altre fantàstiques passades d'una família, la Corretgé i Bergua, que va fent camí:


La Tieta Roser, indiscutiblament la millor, Sempre Endavant!!!! ;-)

Home sweet home (I)

Només es perden les batalles que s'abandonen o es transaccionen.

La gent d'Iniciativa-PSUC duu des de les eleccions municipals del 1979 la cartera d'habitatge a la ciutat de Barcelona, i així evoluciona el preu de la habitatge a Barna.

Ara es veu que a la tòmbola pentapartita, també els hi ha tocat la gestió de l'habitatge arreu del Principat, a part de la cartera d'Interior.

Aquests sepastres, que des del 1979 fins a dies d'avui, han no-actuat a la ciutat de Barcelona, i han aconseguit que el preu per metre quadrat sigui inpagable, ara s'encarregaran de gestionar el sól públic arreu del Principat. Aparteu les criatures, que mo nanem tothom a sota el pont... si no obliguen a tenir la cèdul·la d'habitabilitat.

Ara que la diferència de preu entre sou per mes i preu per pis de lloguer és insostenible, veient que la població pateix, apostens per actuacions innovadores, com la nacionalització de pisos sense ocupar. Però ells pateixen, pq la majoria dels seus votants són de la Gauxe divine, amb el seu pis on viuen, i un altre on algú els hi paga la hipoteca. A part la proposta de llei és tant flonja que resulta increhible i poc aplicable: Pallassos, que sou uns pallassos.

Diuen que un dels grans problemes per a l'habitatge és el preu del sól públic, però fins i tot a l'ajuntament de la Capital, on ells s'encarreguen del tema, el serveix a subhasta:

Al mateix web de l'Ajuntament, a l'apartat de les subhastes, podem veure com es desfan d'un terreny edificable de 635,45 m2 per 350.000EUR:

PORCIÓ DE TERRENY EDIFICABLE, en aquesta ciutat, barriada de Sant Andreu de Palomar, lloc conegut "Muntanya d'en Pujol", amb front al carrer Gallechs. Superfície: 635,45 m2.Inscrita al Registre de la Propietat núm. 23 de Barcelona al Tom i Llibre 781, Secció 1a B, Insc. 1a, Foli 36, Finca 46114, actualment núm. 24686.

Drets del deutor Domini
Valoració 349.250,00 €
Càrregues que han de quedar subsistents ---
Tipus de subhasta 349.250,00 €
Trams de subhasta 3.000,00 €

No era això, companys, no era això.

Si realment fòssin d'esquerres de debò, s'haurien aplicat polítiques d'anivellament entre els preus de l'habitatge i els sous de la població. Qui diu que això ho marca el mercat, són els capitalistes de les escoles de Chicago. Qui duu les rendes des de fa més de 30 anys, te resposabilitats, i se'ls hi ha de jutjar socialment o sumaríssimament com feien ells a la dècada dels 30 del segle anterior.

I qui diu que no es podia fer rés, és un irresponsable que hauria d'haver dimitit a principis dels anys 80 si no es podia fer càrreg de l'àrea que li va encomenar el poble. És clar que en un país amb un 80% de població autòctona propietària, hipotecada, no és gens d'extranyar que l'últim mico vulgui fer pagar a un llogater la hipoteca que com a blanquet el banc o caixa li ha atorgat.... ja cobrarà el lloguer d'algun pària, i així la banca delega la opressió.

Que algú ens expliqui la diferència de polítiques d'habitatge de Barcelona, amb la de València, París, Madrid, Milà, Mallorca. Els iniciativus han gestionat l'habitatge com els seus homòlegs de la dreta.

Bon Nadal i Feliç Any Nou

En aquestes dates tant tendres, només cal dessitjar a tothom que tingui un Bon Nadal i passi un Feliç Any Nou.

Qui diria que s'aprofitès a Palestina el coneixement que els enginyers del Segon Reich d'Otto Von Bismarch van desenvolupar en quant a forguimó, per a crear una barrera que dividís Terra Santa.

Realment el món és foll, i la cosa està fatal, fatal.

Aquesta postaleta que ma germaneta m'ha enviat explica molt gràficament les contradiccions que deu tenir el poble d'Israel: Seguretat versus llibertat. No se que fariem nosaltres si els Ciutadans fèssin atemptats suïcides als nostres autobusos. Cal llegir la història minuciòssament per entendre-la de debò.

La via catalana per a sol·lucionar el contenciòs a l'orient mitjà ha de ser sempre: Palestina Canaananaire o Canaainista!!!! Un possicionament surrealista per a una realitat que ens supera.

Si en Roger de Llúria parlès.

Castellers i el Palau de la Generalitat, símbol de Solaris 10

Castellers i el Palau de la Generalitat, símbol de Solaris 10
Originally uploaded by xcaballe.

Comenta en Xavier Caballé que ha rebut la darrera versió de Solaris i ha vist que la imatge que ha triat Sun per a la presentació mundial són uns castellers a la Plaça de Sant Jaume amb un 2 de 8. Pel color de la camisa podrien ser els de Gràcia, ja preguntaré.

Fa temps Sun ja va fer servir una imatge de castellers en el seu web internacional amb un Powering the participation age. Ah, a la versió espanyola del lloc web no sortien pas.

Per qui no ho sàpiga, Sun Microsystems és una de les empreses gurú de la informàtica, com IBM, Microsoft, Apple o Oracle. Solaris és un sistema operatiu UNIX. Sun és la creadora de Java i la seva màquina virtual i del paquet StarOffice, orígen de l'OpenOffice.

Per tots els mitjans.

Només es perd la lluita que s'abandona o transacciona.

La propaganda del Partit Comunista de la Xina així ho anuncia als quatre vents. Tots els fronts són vàlids, fins i tot el del Karaoke.

Jo de sempre he assumit la màxima de que tots els mitjans són vàlids per assolir la Classe i la Pàtria alliberada, fins i tot el parlamentari. Veient com està el pati, trobo oportú que s'aposti per aquest nou front de lluita: el karaokaire.

Catalans i Catalanes: reclamem les nostres cançons als Karaokes. Volem Guillermina Motta, Núria Feliu, La Trinca, Sisa, Oriol Tranvia, Al Tall, Esquirols, Jaume Arnella, Biel Majoral, etc...

Un nou front reclama la nostra perseverància i abnegació: el KKK: Katalans Kantant Karaoke!

Cap sopar d'empresa sense La Trinca.
Cap panera sense les obres complertes de na Núria Feliu.

Tonadillera o Mort
Karaoke o Barbàrie

Un bloc maligne?

El món de les mètriques és apasionant, cada dia descobreixo una de nova.

Le mètriques ens ajuden a ser objectius en el seguiment o valoració de qualsevol acció, situació o subjecte. Aquestes són realment utils quan s'han estabilitzat i no sofreixen variacions. L'Índex de Preus al Consum és un cas de mètrica inestable de dubtosa fiabilitat... tot i ser el referent per als augments de pensions i sous. L'IPC va baixar el primer mes d'entrada en circulació de l'EURO per uns canvis en la fòrmula de càlcul de la mètrica. Van cuinar aquest índex com si es tractès d'una enquesta electoral.

D'altres mètriques, com els Punts de Funció, s'estabilitzen a cada departament d'Informàtica i serveixen per a pressupostar la creació de programes informàtics i el seu manteniment en funció de la complexitat que s'estima a priori.



El que mai havia sentit fins avui era que es podia aplicar una mètrica als llocs web per esbrinar si el lloc és maligne o beneït. Es tracta del Gematriculator, que en funció de les paraules que formen un lloc web, les que comencen per vocals, el pes de les paraules i d'altres fets cuantificables, assigna un percentatge de bondat.

De moment aquest lloc és majoritàriament bó... i només un 33% dolent.

Quina deu ser la mètrica que empren Ses Majestats els Reis d'Orient? Per si de cas que tinguin present que sóc només un 33% dolentot 0:-)

Els Reis ho veuen tot

Arriba l'època de l'any que més bondat cal fer, car que els Reis ho veuen tot i si no som bons minyons, ens duran força carbó.

L'any passat vaig tenir el plaer de participar de la Cavalcada de Reis a Medinyà per tal de no perdre la tradició, i avui he trobat el video que vaig preparar:



La part més tendre és la visita que fan Ses Majestats a les cases, i les carones que fa la canalla.

Visca els tres Reis
de l'Orient;
que porten coses
a tota la gent:
Una botifarra
per a la meva mare,
un got de vi
pel meu padrí,
un tall de coca
per la meva boca,
un tros de pa
pel meu germà;
torrons
dels fins,
dels bons,
dels quatre cantons.

Espero que s'apuntin bé les cases que pengen Papas Noël a les balconades, i els duin força carbó... per competència deslleial, vaja.

"La loca história del Anillo"

L'Asmoday de la Columna Macià-Companys MOD-1936 ha enviat un post força interesant: La loca história del Anillo, una sèrie de clips YouTube parodiant El Senyor dels Anells.



Realment està genial, i força currat. No se jo si els de la Sexta tornaràn a fer un timu com el del Video del mil·lió d'Euros, però si el tornen a fer, aquests quedarien força amunt.

Com que el tema dels videos casolans en català no sembla que arrenqui, potser s'hauria de crear de nou els 10000 Jutges (10000 = 16 en binari ;-) ) encarregats de propagar la rauxa catalana per la xarxa dels uns i els zeros.

Zoozle

Es pronuncia com el Google però en zopez. Es tracta d'un cercador per a baixades, tant de la mula, com de bit torrent, com de grups de notícies (força interessant) i moltes més opcions, com per exemple un cercador de Serial Numbers, que ha funcionat força bé.


http://www.zoozle.net/

Mad World

El món és foll.

Ara fa dies que per la TV emeten un anunci d'un joc de la XBox que la música és molt tendre i figueta. Es tracta d'una versió del tema Mad World dels Tears for Fears amb un inconfundible beat 80's



I la versió emprada a l'anunci és la mateixa que es va fer servir per a la pel·licula Donnie Darko del Gary Jules.



El tema és molt emotiu, d'aquells que tot i ser en un idioma que no és el teu i entendre la meitat de les frases, t'agarra i dius al més pur estil barcelonauta: Carai, que maco ;-)

Be Cola-Cao, my friend

Tremendu clip del Bruce-Lee explicant com unes "prestiputes" li van posar "droja" al Cola-cao per a fotre-li els calers. El document sonor ja te anyets, però adaptat amb el be water my friend, és tremendíssim :-)



I aquest altre més quadrat però més tallat... mola la cançoneta dels Def-Con 2... o són Os Resentidos????

Alma cubrae

Avui, després de la segona sessió sobre Marketing del curs sobre gestió de PIMES que estic fent, en Jordi, un dels emprenedors que participa del curs, m'ha explicat una mica el projecte que duen entre mans i he flipat moltíssim.

Ell és escultor i l'altre dia ja va explicar-nos que feien performances medievals a les fires, i que va causar força sensació el seu espectacle. Avui he vist les fotos, i he flipat, està genial, i a més a més, tot s'ho fan ells, des del vestuari, fins a les armadures i espases, o el bestiari que empren.

Llastima que al meu despatx no tenia cap ordinador preparat per a visualitzar DVD's i només hem pogut visualitzar les fotos... aquests informàtics ;-)

La seva plana és aquesta, encara està en construcció, però trobo que ja és prou representativa. La tenen a Wanadoo, ja els hi faré una proposta de lloguer de server, que projectes com aquests fan goig d'hostatjar-los ;-)

Aquí trobareu un reportatge, a la plana 13... supersticiosos?

Ara ve Nadal, matarem el gall

El Negu m'ha fet arribar aquest correu que resulta interesant:

Us passo un mail que s'està enviant a Freixenet, a veure si paren de plorar i deixen d'escampar autoodi cap al nostre pais.

Es pot enviar des de la seva pàgina web:

http://www.freixenet.es/web/cat/contacto.cfm

Salut!

Llegeixo estupefacte que la seva empresa declara que la perdua de ventes de la seva marca (marca afincada a catalunya que encara no etiqueta en català) és deguda a les declaracions d'un polític català ara fa dos anys. Més estupefacte encara llegeixo que vostès no dónen la culpa ni als grups nacionalistes espanyols que van promoure el boicot als productes catalans, ni a la televisió pública madrilenya, ni als diaris ABC i La Razón, ni als creadors de la pàgina http://www.stopnacionalismo.com/, ni al partit valencià Coalició Valenciana, etc. etc. Tots aquests, nacionalistes espanyols que odien Catalunya digui el que digui el polític en qüestió o qualsevol polític, no boicotejen els productes catalans i els catalans en general per les declaracions dels polítics, boicotejaven els productes catalans per "parar el estatuto nacionalista", i ara segueixen boicotejant els productes catalans simplement per odi.

La seva empresa, per molt que dissimuli tant com pot la seva catalanitat no s'escapa ni s'escaparà del seu odi. La seva empresa mai ha etiquetat en català els seus productes, mai ha estat orgullosa de ser una empresa catalana i mai ha venut els seus productes com a productes catalans, tot i això pateix el boicot de l'odi racista de molts espanyols simplement pel fet d'estar afincada a Catalunya. Els creadors d'odi no miren tot el que vostès fan per ser bons espanyols, simplement miren el seu origen català.

La seva actitud servil i covarda, donant la culpa de l'odi de molts nacionalistes espanyols a un polític català, lluny de crear-se simpaties a espanya l'únic que fa és crear-se antipaties a Catalunya. Molts dels que compravem a vegades els seus productes hem deixat de fer-ho veient com es dobleguen al xantatge i a les amenaces del nacionalisme espanyol. Preferim comprar productes d'empresaris no tant poderosos i més respectuosos amb la seva terra i la seva gent. Preferim productes catalans.

Norl, en Montilla norl, CXXVIII President de la Generalitat....

Nooorl, en Montilla noooorlll

Com hem estat capassos de fer-ho... de debòooooòoooòoo

ja ens val... segur que els nostres fills ens ho tiraràn en cara.... i amb raò: President de la Generalitat un paio que és membre de l'Executiva Nazional del PSOE!!!!




Ja aviso, el menda deixa la militància d'ERC, avui la faré efectiva, jo no em penso empassar el gripau del Montilla Presidente. Ja us explicaré com de bé que es viu des de fora estant ;-)

No penso rajar sobre el tema, ni anar a petar a cap altre partit, senzillament jo plego i participaré del que es coneix com a societat civil, mentre no em toquin massa els collonets i participi del que es coneix com a societat militaritzada ;-)

M'agradaria conèixer que n'opineu al respecte:

Aniversari Manel

En el Quaranteniu aniversari de'n Manel!!!!

Aniversari Manel
Originally uploaded by Artuditu (R2D2).

Visca el pà, Visca el vi, i Visca la Mare que ens va parir ;-)

Pantufles All Star

Pantufles All Star
Originally uploaded by Artuditu (R2D2).

Dissabte vam anar de compres i vam trobar unes pantufles d'estar per casa hiper-xules!!!! Són una imitació d'All Star però comodíssimes i molt calentones.

Estic més content que un nen amb espardenyes noves ;-)

En Pitxí!!!! Petit i eixerit com ell sol.

En Pitxí!!!! Petit i eixerit com ell sol.
Originally uploaded by Artuditu (R2D2).

Ja tenim arbre de Nadal
és petit i força eixerit,
i com na Heidi al seu pardal
també nosaltres li hem dit Pitxí

Al ser tant petitet
s'enfila prop les finestres
per cridar als quatre vents
Bon Nadal i Bones Festes.

un Madrit-Barça a la blogosfera

El Barcelonauta Roger Amigó envia un correu informant d'una interesant notícia apareguda a La Malla:

El funcionament és senzill, la gent posteja al seu bloc una codificació HTML que es pot recollir en aquest web i així marcar un gol pel Barça o pel Madrit, o fer una parada, o fins i tot anar de públic.

En aquests moments anem 23 a 53 guanya el Barça, i això sense comptar el golet que li marcaré ara mateix...

Sóc l'Artudinho del Barça

i marco un golet contra el Madrit!

Animeu-vos i marqueu un gol des del vostre bloc.

Atenció, ara sembla ser que no funciona el tingladu, em dona aquest error:

Lo sentimos, no hemos podido registar tu jugada. Escribe a manuel arroba simplelogica punto net si te preocupa mucho ;)

Així que encara no he pogut marcar un golet... insistirem.

Diari d'escola sobre els templers

Casualitats de la vida? Avui el Diari d'escola parla sobre els Templers.

Orígens: custòdia dels llocs sants
L'orde del Temple fou fundat el 1118, no gaires anys després de la primera croada (expedició de cristians que pretenia expulsar els musulmans de Terra Santa). Un grup de nou cavallers francesos, capdavantejats per Hugues de Payens, decidí d'establir-se a Jerusalem amb la comesa de protegir els pelegrins que acudien als llocs sants de la tradició cristiana. Reconeguts al cap de deu anys pel concili de Troyes, i dotats d'una regla pròpia (que hom atribueix a Sant Bernat de Claravall, gran difusor de l'orde del Císter), els templers eren a la vegada monjos i soldats, frares i cavallers que es distingien per l'hàbit, blanc amb una creu vermella.

Poder
Els templers s'estengueren ben aviat per l'occident europeu. Les donacions, el negoci de la banca (que ja havien dut a terme a Palestina), la sàvia administració dels dominis, engruixits en canvi de prendre part en expedicions militars dels monarques europeus..., tot plegat convertí l'orde en una potència econòmica i territorial de primera magnitud (heus ací l'origen de la llegenda del tresor dels templers). També a casa nostra, on tingueren un paper molt important en l'expansió i la consolidació territorials en la lluita contra els sarraïns, sobretot a partir de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona del 1131 al 1152. Els castells de Gardeny (Lleida), Miravet, Montsó i Peníscola donen fe del poder que assoliren.

La fi
Però, és clar, la riquesa i el poder dels templers suscitaren la malfiança dels altres ordes militars, de la noblesa i, àdhuc, dels sobirans. A França, el 1307, el rei Felip IV els acusà d'heretgia i pressionà el papa Climent V perquè en dictés la dissolució, feta pública el 1312. Al cap de dos anys, a París, l'últim gran mestre (el cap de l'orde), Jacques de Molay, era condemnat a la foguera. Al país, els rei Jaume II de Catalunya-Aragó ordenà la detenció dels templers, que oposaren una forta resistència als castells de Miravet i Montsó, però que fou abatuda els anys 1308 i 1309, respectivament.


Llegir-ne més.

Liquidació de l'Skoda

Aquests del RACC flipen, bé flipen els de Caser que es veu que és on tinc l'assegurança contractada, però com que totes les gestions les faig via RACC, doncs puc dir que flipen.

Avui ha arribat a l'oficina del RACC de Banyoles el "FINIQUITO de INDEMNIZACIÓN" i m'han trucat tot dient que vagi a signar-lo.

Doncs flipeu cogombrets, resulta que havia de signar un document que diu que he rebut 1551 EUR en concepte d'indemnització per la Perdua Total del meu cotxe assegurat a tot risc. I es veu que aquests diners me'ls enviaran un cop hagi signat aquest document.

He trucat al RACC i m'han dit que aquest és el procediment i que és inamobible. Que no paguen fins que jo no signi conforme he cobrat i que renuncio a prende accions legals.

És acollonant que els mateixos que em van tirar en cara que la companyia d'assegurances es pot estar el temps que cregui oportú valorant l'accident, segon havia signat jo la pòlissa, ara em diguin que he de signar un rebut sense rebre els diners. Quans mesos trigaran en pagar-me, si és que m'ho paguen?

La mesura de pressió que he exercit pq em diguèssin alguna cosa ha estat que el taller mecànic els facturi l'estància del cotxe al taller, dos mesos i mig, però ara? quina pressió podria exercir? cap.

A més a més s'han descomptat per la cara el que ells consideren que és el que em pagarien al cementiri de cotxes, però el mecànic ja m'ha dit que dubta que algú em pagui 140 EUR com a "xatarra" i que les costes de desballestamenta ja valen 100 EUR.

És un cas d'abús i una injustícia. Estic indignadíssim.

La mare ordenada Dama de l'Ordo Cristis Templi

Aquest dissabte la família Corretgé-Bergua hem estat de cel·lebracions. Ordenaven a la mare Dama de l'Ordre dels Templers al Monestir de Sant Cugat. A la mare i a una altra dama i tres cavallers més.

La cerimònia va ser força emotiva i liturgicament impecable. Hi havien Templers d'arreu del món i es veu que era el primer cop que permetien la filmació d'un acte d'aquestes característiques per part de la premsa.

L'Ordo Cristis Templi és una Ordre Militar força antiga que va ser molt important durant l'Edat Mitjana, però tot i ser cristiana, va patir la repressió de la Inquisició Catòlica. Actualment te un funcionament pacífic, i segons van explicar amb actuacions del caire ONG cristiana.

Després de la cerimònia al Monestir de Sant Cugat, on van asisitir-hi templers d'arreu del món, vam anar al restaurant a fer un sopar dels bons i prèviament, a la capella del restaurant, que es tenia una figura de Crist molt semblant a la capella que tenen ells a Jerusalem. Es va fer una cerimònia estrictament templera, on es confirmàren els nomenaments, la mare va fe un emotiu discurs i es va concloure recitant el Pare Nostre en arameu.



Jo no sóc gaire d'anar a misa, però he de reconèixer que tot plegat va ser força emocionant i no només per la proximitat familiar.

Quan arreplegui totes les fotografies ja les penjaré al Flickr.

Osana dalt del cél, els del RACC s'han aparegut

Avui he rebut una trucada del RACC explicant-me que m'envien per correu postal el xec de les costes del lloguer del cotxe que vaig pagar quan em vaig fotre el pinyu amb el cotxe, i que puc recollir el "finiquitu" del meu Skoda, que ells uniteralment han estimat sinistre total.



La cosa te collons, he estat patint, a part dels nervis i l'stress que provoca estar dos mesos i mig sense cotxe, hem estat patint el que es podria considerar moobing automobilístic.

Quan vaig tenir el pinyu, els del RACC em van dir que podia llogar un cotxe com a molt deu dies, mentre m'arreglaven el meu. El vaig llogar només una setmana, em vaig agafar un altre de vacances, i si no treballo, no cobro, no us penseu, i finalment vam triar comprar un Pandarra enlloc de continuar llogant un cotxe. Menys mal!!!!!

Resulta que l'asseguradora, tot i tenir l'assegurança a tot risc, ha considerat que no cal reparar el cotxe. Val 3.000 EUR i ells valoren el meu cotxe en 1.800 EUR... menys la franquícia de 150 i el preu de la "xatarra" 180 EUR. Són uns mamons, segur que s'han estat tant de temps esperant, per a que jo em desesperi i agafi els quartos que em donen, pq són coneixedors de que a comarques, sense cotxe, no pots fer-hi rés.... moobing, això és un clar exemple de moobing.

Sort que ens vam pillar un Pandarra que va costar 1.900 EUR i que funciona d'allò més bé, i fins i tot ara ha passat la ITV, i ens ha permés viure amb la senzillesa pròpia d'aquest vehicle. Però de moment, i toquem fusta, no ens ha deixat penjats mai, i fins i tot puc baixar a Barcelona cada setmana a complir els compromissos amb els clients que tinc per allà la capital i visitar de nit a la meva estimada ;-)

L'altre motiu d'stress acumulat era el tema de que el RACC no em volia pagar el cotxe de lloguer que vaig fer servir abans de saber que la companyia asseguradora em volia fer la pua de catalogar l'accident com a sinistre total. Finalment m'han dit que si que m'ho paguen, però no per transferència, sino per xec per correu postal... espero que no hi hagi de problemes... no dic rés més que després tot es pot fer servir com a prova en un judici ;-)

Demà he de trucar a un "pica-pleïts" que coneix el Sergi pq es miri el tema i veure que se'n pot treure, danys morals per tenir-me dos mesos i mig sense cotxe, etc...

Família, ja us tindré informats i informades, només em queda dir que si mai teniu una assegurança a tot risc, sapigueu que a partir del tercer any, ja no surt a compte. Estic pendent de tenir les taules que fan servir les asseguradores en cas de sinistre total, per a fer un web on es demostri. Serà el meu petit gra de sorra en la lluita contra l'abús de poder de les asseguradores.

Korrika i Correllengua, dues fites i un sol objectiu

Estic esperant ansiòs que qui em va mangar el VHS de Nafarroa Oinaz de l'any 93, se li cremi a les mans igual que deu ser qui em va mangar el LP dels SKatalà.... estic convençut de que va ser el mateix ens... passso de dir-li persona.... ja m'os trobarem.

Buenu, al que anàvem. Posats a tenir basquitis, aquí teniu el vídeu de la Korrika:



Realment està divertit, i ja molaria que a les nostres ràdios sortís el Titot amb la seva versió del Correllengua... potser cal ser valents altre cop.

I caram, que guapa que està la noia de la trompeta... caram, caram.... que li mola el Pà amb tomaCAT.

I el paio de la serra, coi, és la hòstia d'inteligent, que lleva més quilos que quatre dels nostres plegats.



Visca Groelàndia; Gora Euskadi Askatuta, Vive le Quebeq Livre, Visca Catalunya Lliure.

Artuditu te un passat

L'altre dia em van comentar que si cercaves al Google Artuditu, a part d'aquet bloc el vostre bloc, apareixien referències d'un robot dels que participen en concursos de robots, no com a models, que ja ho sabem, ans que jugadors de sumo.

El cas és que m'he posat en contacte amb els creadors de la bèstia, estudiants de la Universitat d'Alcalà d'Henares, que per a l'any 2000 van fer aquest projecte.

Els paios es van currar un prototip hiper competitiu, que recerca les línies i ratlles i clentxes que es pugui trobar a la superfície a recòrrer.

El futur cada cop és més clar, la comunió entre les universitats de Medellin, Henares i Lleida, seran capaces de crear un Artuditu capaç de seguir totes les línies, ratlles i clentxes.... ells que poden.... que a mi ara la nena, em manté a ratlla ;-) i que duri <3 ;-) <3

Transformant la quotidianitat

La Noe m'ha fet arribar un enllaç a una plana d'uns suïsos que han fet un llibre amb tot d'aplicacions per a estris concebuts amb altre funcionalitat.

A la foto veureu la genial utilitat que podem atorgar a aquelles ulleres de nedar que les vam comprar quan ens vam apuntar al gimnàs algun setembre d'algun any, i que tot i ja haver-nos dat de baixa del gimnàs, encara les guardem. Li trobarem utilitat com a recolçador del cap per a amortir les vibracions del metro quan anem a la feina a primera hora del matí.

Jo guardaré les ulleres per a quan arribi el metro a Banyoles ;-)

En aquesta plana, trobareu moltíssimes altres utilitats, paga la pena, us ho juro.

Els Adidas Indepes, aprenents d'Stalin

El Partit Republicà Català, forjat a partir d'ex-PI i segons diuen les males llengües per gent d'ERC rebotada, a banda de fer un logo tipus adidas però amb estel blanc i puntualitzar que són Republicans i Catalans, es veu que estan fent d'aprenent de Comissari de Propaganda Soviètic de l'època Stalinista.

Tal i com explica el seu logo, ja no són l'esquerra no-dogmàtica que pregonaven a mitjans la dècada dels 90, car que ja no hi ha la E d'esquerra... i pel que sembla si que són dogmàtics, però de la línia Solerista de l'Agustí Soler d'Horta.

Segons expliquen en aquest web, el PRC va tenir una web inicial: http://www.independentistes.org/ i una de renovada: www.independentistes.cat. Qui es dedica al món del web i la informàtica en general, sap com de complicat és la informàtica distribuïda o desparramada, amb els típics problemes de sincronització de dades. Ja és complicat en el món empresarial, imagineu-vos en un partit polític.

Bé el que s'explica és que a l'apartat de premsa d'una i altra web, les notícies de premsa són diferents, el·liminant del mapa a un tal Enric Borràs. Sembla que ja ho han corretgit, però mireu les fotos de la presentació del PRC amb l'abans i el desprès:

El tema és prou interessant, es quillen al paio del mig en una foto seva de promoció del partit. Però el súmmum és veure la modificació del PDF que reprodueix la notícia d'El Punt Diari, fins i tot tenen la delicadesa de modificar el peu de foto, sobretot pq no canti:

Realment aquest del PRC són uns aprenents i uns txitxarel·los, que n'aprenguin del Gran Mestre Stalin :

Sense Photoshops ni històries i no es quilla només al Trotsky no, es quilla a quatre o cinc, fins i tot a un que s'assembla al Bin Laden, amb dos collons.

Carod Vice

Al final es veu que en Carod tindrà la Vicepresidència de la Generalitat, creada expresament per a donar-li un càrreg important però competent només quan el Presidente marxi de vacances o la palmi. Així s'han quillat la Conselleria Primera, i no hi ha problemes de bicefàlia.

Cel·lebro l'ombra maragallista d'assignar Interior al Saura i Justícia a la Tura. Tolerància zero a la justícia lenta? No m'ho crec, aquesta només sap apretar al més dèbil, per a ella els accidents eren culpa i només culpa dels i les conductores, mai de l'estat de la carretera ni la senyalització que era competència seva... i ara competència del Saura.... juasss.

Someone Stop Catalonia , I Want to Get Off

Sempre he estat cofoi de tenir una base de raonament Marxista a l'hora d'afrontar situacions i aportar solucions. Tenir una base de materialisme dialèctic, llegir i actuar sempre segons em dicta el cor i el coneixement; fet que provoca que al temps m'ha permès moure'm en política des de que als 15 anys vaig decidir entrar a militar a l'MDT, fins ara que en tinc 35 i milito a ERC.

Marxista vaig ser quan era assalariat, Marxista quan vaig ser president del comitè d'empresa, i Marxista en sóc actualment que tinc la meva empresa, fins i tot quan he de contractar persones, l'eufemisme de col·laborador que el facin servir els nazis.

Marxista quan vaig ser Secretari Nacional de Formació dels i les Joves Independentistes Revolucionàries( sort que no li vam dir JDT ;-), Marxista al Soroll, al Poca Broma i a La Torna, Marxista quan vaig formar part del Secretariat Nacional de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, Marxista quan vam assolir la Federació de Barcelona de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Marxista a la Columna Macià-Companys MOHAA-1936, Marxista a la Penya USAPista La Lleganya, Marxista al Catalan Countries Council PHP, Marxista a la Penya Blaugrana d'InterNet Barcelonautes.

Marxista quan vam aconseguir fer que Esquerra Republicana de Catalunya continués sent un Partit Assembleari al Congrés de Lleida.

Marxista a casa meva i amb les i els meus.

De les lectures fetes, i de l'esforç d'aplicar aquesta filosofia, el que més he valorat sempre ha estat el fet de poder anar a dormir amb la consciència tranquila d'haver fet el que havia de fer, fins i tot en temes que a posteriori pots valorar com a actuacions errònies: Si en aquell moment i en aquelles circunstàncias ho vas triar així, era pq s'havia de fer així.

Mai haguès pensat que recorreria a les lectures de l'altre Gran Marx per a fer una màxima, però és que la vida dona tantes voltes, i el panorama és tant Marxista com Fellinià, que:

Montilla Presidente

Carod Vice

Saura Ministre d'Interior

Que algú pari Catalunya, que jo baixo...

Us ho diu un que sempre ha apostat per la Unitat Popular, i que ara li sembla bé l'eskizo-Front-Patriòtic-Bòric.

Be àcid bòric, my friend

Per contrarrestar la mala llet, rés millor que una paròdia acebista del pal àcid bòric i les paranoies peperes.



No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.

Carod proposarà a l'Executiva reeditar el Pentapartit

Segons es llegeix a aquesta notícia, l'Executiva Nacional de demà es pronunciarà sobre la proposta de Carod per a reeditar el Pentapartit.

Segons aquesta altra notícia, ja està decidit que Montilla serà el CXXVIII President de la Generalitat, i que Carod no serà Conseller en Cap o Primer o com coi li diguin.

Espero i confio que l'Executiva no accepti la proposta, i en el cas de no triar pel Front Patriòtic i trii el Pentapartit, no investeixi a l'espanyolista Montilla com a President... que l'Artuditu aquest gripau no se'l pensa empasar, i és robot de paraula MauriC3PO ;-)

Esquerra resisteix

Esquerra resisteix l'embestida i linxament mediàtic en unes eleccions on la situació d'ERC era força complicada, car que hem estat a govern i a oposició a la mateixa legislatura, i tothom sap que a unes eleccions, l'opsició es carrega la tasca del govern, i el govern explica que ha fet. Finalment ens em ensortit i no hem caigut a l'esquizofrènica actitud de dir que tot estava bé mentre governàvem i que després tot era fatal, fatal.

A la darrera Assemblea de La Lleganya, a la sobretaula, ja vaig fer el comentari de que ERC baixava, però no ens la fotíem com es pensava la majoria, i vaig dir sense fer cap aposta pel mig oju, que en treuríem 21, i que per sota de 20 es podria considerar un fracàs. Calvada tu ;-) sort que a la demarcació de Girona em recuperat el diputat que ballava.

CiU guanya les eleccions però perd la campanya que havia planejat com a plebiscit al Pentapartit (PSC-CpC + ERC + IC-EUiA). Ha guanyat en vots i escons a totes dels circumscripcions electorals. Caldrà estar força atent a l'evolució a Barcelona ciutat de cara a les municipals del maig vinent. I si en Mas hagués pactat no només la candidatura de Montilla al Parlament, ans de que també la de l'Hereu a Barcelona???? tu difama que fa fort, que sempre queda alguna cosa ;-) CiU torna sense poder fer un govern en minoria amb el PP, no sumen prou, ahhhhh.

PSC perd les eleccions i el PSOE guanya la campanya que l'havia planejat amb voluntat de no reeditar el Pentapartit i no complicar la vida a en Zapatero. Les negociacions amb el Govern Català tenen un desgast constant a l'Estat Espanyol, mani qui mani a Catalunya, a Zapatero ja li està bé aconseguir el suport de CiU a Madrid a canvi de cedir-los Catalunya amb una campanya mal organitzada i un candidat que fot pena. A les del 1984 en Felipe Gonzalez ja es va carregar a l'Obiols en el miting final de campanya del PSC, lloant les virtuds del President Pujol, o sigu que no els hi ve de nou.

Iniciativa i EUiA volen reeditar el Pentapartit, no és d'estranyar, són els únics dos partits que han pujat en vots. Es veu que el no fotre brot te la seva recompensa, el ciutadà et percep com a força simpàtica que no s'equivoca mai.

El PP i els Ciudadanos sumen més que el PP sol a les darreres eleccions. Ja ens podem començar a calçar a respondre a les provocacions dels Ciudadanos, avui a Tele5 el titular era "El castellano en el Parlament", o sigui que s'inicia una cursa lerrouxista de catxè alt, car que els ciudadanos han tret els millors resultats a Sarrià-Sant Gervasi, amb un 5,8% dels vots, mentre que districtes més populars com a Horta-Guinardó (4,3%) i Nou Barris (4,5%) estan per sota o igualen la mitja Barcelonina del 4,5% molt per sobre de la mitja Catalana del 3,0%... hosti, un 3% ara em sona i no se de que ;-)

Esquerra te dues claus de les quatre possibles. ERC pot decidir si la resta de socis ho vol, triar un govern Pentapartit de pseudo-esquerres, o un Tripartit de pseudo-catalanistes. CiU pot optar per govern en minoria i acords puntuals amb PSC i ERC o fer la PSOEvergència.

Tal i com està el pati, només entendria reeditar el Pentapartit (que va enganyar al Carod a l'hora de presentar la dimissió i que ens va fotre fora de Govern) si els altres s'empasen al Carod o al Puigcercòs com a President de la Generalitat. A fi de comptes el PSC-PSOE ha encarat la campanya amb voluntat de perdrela, així doncs ERC no s'ha d'empasar el gripau d'investir a un espanyolista com a President de la Generalitat, quan els que li manen, no volien que governès.

Amb tota la merda i pressió que ha fet CiU contra ERC arreu de les comarques, on encara manté (cada cop menys però) un poder semi-feudal, veig difícil també l'opció del Front Patriòtic, sobretot pq CiU ha demostrat darrerament com es passa el pratiotisme per l'angolnal i pacta amb Zapatero rebaixes a la voluntat d'un Parlament.

Segurament CiU governarà en minoria i acords puntuals, temps al temps, tot i que jo, personalment, gripau per gripau, prefereixo governar amb algú que tenia ganes de guanyar les eleccions i intentar fer un Front Patriòtic.

La Vanguardia ja no és el que era

A l'anterior post comentava que aquest bloc havia estat esmentat a La Vanguardia en una de les columnes (3 per a ser exactes) de l'espai electoral.

Fent l'anàlisi de les visites amb el Googel Analytics, es veu que la tendència de visites d'aquest vostre bloc ençà la publicació de la notícia... és a la baixa.

És prou conegut que els i les internautes són bestioles d'entre setmana i d'horari laboral o d'extrema nocturnitat, que el cap de setmana el destinen a coses més interesants que no pas badar per la xarxa. És un paradigma que constato des dels meus inicis a la xarxa de xarxes, a les primeries de la dècada dels 90 del segle passat; no parlaré de batalletes anteriors com FidoNet, FreeBBS o CatalaNet, car que llavors el cost de la connexió era força més elevat; de totes maneres, apart de certificar de com passa el temps, des d'ací constataria què: els i les visitantes de l'artuditu i el bloc mil·lenari no llegeixen la Vanguardia (si més no el dia que toca) i que les i els lectors de La Vanguardia no visiten aquest bloc o no llegeixen més de 24 planes del diari.

Aquesta mateixa tarda començaré a fer gestions amb la gent del Triangle o Vilaweb, que tenen un target més internauta, aviam si em fan algun comentari, i pugen les visites... Això sí, amb el fet curriculable d'haver sortit a La Vanguàrdia ;-)

Sehnsucht ;-)

Artuditu a La Vanguardia

Aquest dissabte, jornada de portes obertes lleganyista, després de guanyar als London Wasps en un disputadíssim partit (19-12), l'Edu ens va deleitar amb un sopar de temàtica alemanya on el xucrut amb llonçes de Saxònia, cansalda i diferents saltxites despertàren els cinc sentits. Després vam baixar a la discoteca a la festa del Joan, que feia 7 anys, i vam ballar i escoltar un conte explicat per l'Eli, que va agradar moltíssim a grans i també als petits.

Més tard, alguns lleganyistes em van dir: Nano, surt el teu bloc a La Vanguardia de divendres 27 d'octubre del 2006 a la plana 26, ben bé així no m'ho van dir, és clar.

Vaig al·lucinar bastant, i reconec que m'ha fet il·lusió. S'agraeix al senyor Mike Ibáñez el detall, i s'intentarà continuar en la línia satírica i de conya d'aquest bloc, que és el vostre si és que hi ha blocs d'algú. Aviam si un dia d'aquests faig una FAQ sobre com deixar comentaris, que em consta que hi ha gent amb dificultats a l'hora de participar i no tothom te un espai a La Vanguardia per a fer-ho ;-)

He cercat per la xarxa coses d'aquest tal Mike, i el bloc d'en Saül Gordillo, que també ha estat comentat pel periodista, ja ha fet la tasca d'investigació. Gràcies Mike, gràcies Saül.

Data de caducitat per a Espanya: 7 de gener del 2007

He vist al bloc Cròniques Mauricianes uns fantàstics videos on s'avisa que Espanya serà destruïda el 7 de gener del 2007. Una espècie d'ATS malvat, aprenent de Dr. Devil, augura la destrucció d'Espanya amb una lupa que te instal·lada a l'espai.

Es tracta d'una bona notícia, és com si t'auncièssin l'enderroc de la casa del veí torracollons, que sempre te la ràdio a tope, la COPE per a més inri, que et gorreja de tot, que s'apunta a ONG's donant el teu compte bancari per al cobrament de rebuts, i que quan li demanes que et torni el que l'has deixat es fa la víctima i t'acusa de lladre.

Esperem que l'ATS malvat sàpiga de geografia i es carregui l'Espanya uniforme o púrament constitucional, com es veu al mapa. Per si de cas el paio no enten de geografia ni d'història, compreu cremetes de protecció solar 150.

Al bloc del Maurici trobareu més videos, de moment penjo un:



Hi trobareu més clips en aquest enllaç.

Microsoft InterNet Explorer 7

Ja ha sortit la versió 7 de l'InterNet Explorer de Microsoft. Aquest cop penso que l'han bordat, he de reconèixer, tot i no ser parcial amb la companyia de Bill Gates, que aquest cop han tret un bon producte.

Microsoft està mimant molt als desenvolupadors, deu tenir por que li marxin a altres plataformes. La barra d'eines anomenada DevToolBar està força bé i ens estalvia molta feina, l'eina View DOM és senzillament genial, i supera a moltes extensions per a Firefox que existien.

Un altre tema important és que assumeix l'estandard del W3C per a estils, així doncs la mateixa codificació funciona amb IE i Firefox per exemple. S'ha acabat l'haver de codificar orientat al navegador, i ara podrem codificar orientat a l'estandad.

L'altre tema important és la navegació amb pestanyes, a l'estil Firefox, i ja du de fàbrica el mosaic de pestanyes, extensió del FireFox programada per un català, i guanyadora del premi a la millor extensió FireFox del 2005.

Igual que el FireFox, permet la inclusió d'extensions programades per terceres parts, on destaco Fiddler, un debug de la informació que envia i reb el navegador, amb les capçaleres http i molta més informació.

I tampoc oblida als usuaris, l'Arnau l'altre dia em va explicar l'opció de Zoom, que va força bé per a la gent gran que te dificultats de veure la lletra petita d'algunes webs.

Jo faig servir la Beta d'aquesta versió des de fa uns quants mesos, i ara que ja és oficial, és molt recomenable actualitzar-se. Es pot descarregar des d'aquesta adreça. Prego que comuniqueu en un comentari a aquest post qualsevol incidència que us pogueu trobar.

Passarel·la Ampedi Admadi

Tot just s'ha cel·lebrat la famosa passarel·la Ampedi Admadi, on els robots mostren els seus encants i funcionalitats. A la foto d'adalt, veiem a l'Artuditu Lego (absolut guanyador) desfilant sobre un diskette de 8 polzades, mostrant sa el·legància i saber fer.

Enguany el jurat va establir la limitació dels 20 ampers, per tal de garantir una mínima injecció d'electricitat als aparells desfilants. Diuen que els darrers anys desfilaven robots de baixissim amperatge, i això enviava un missatge erroni a les noves generacions de la robòtica.

També és de menció la desfilada de l'Artuditu PEZ, que tot i ser un xic més barroer en els moviments, se sap guanyar el públic amb els carmelets que proveeix, a cops de maduixa, a cops de cirera, ummmm. Al final de l'esdeveniment va tenir algun problema amb els estupes, que volien certificar la compossició dels carmelets, però finalment va poder sortir-se'n, cap problema, tot legal, tot legal.

La nota dissonant, la va provocar, un altre cop, l'esbojarrat Bender de Can Futurama, que sempre vol que es parli d'ell encara tot i el que es digui, sigui dolent. Males llengües diuen que es va enganxar amb un iman de nevera, i és per això que va començar a catar country i alguna altra cançò de la Trinca, però hom coneix la seva debilitat pels anticongelants.

Com ja s'ha informat, el guanyador de la Passarel·la Ampedi Admadi va ser en ar2d2-lego. El fet que l'ar2d2-pez també quedés força ben classificat va ser determinant a l'hora d'atorgar el guardó de marques, se'l va endur la Noe, que és qui va aconseguir la pressència d'ambdòs robots a tant improtant certàmen.... regalant-los a l'organitzador, si... però, i que no és bonic?