Regalèssia mon amour

Reconec ser un gran consumidor de regalissia en tots els seus estats: d'arrel, feta pegadolça i en pols. Em torna boig, podria arribar a dir que em possa.

El descobriment que vaig fer fa tres anys de la casa Amarelli va poder apagar la foscor que habitava en el meu esperit quan la Haribo va deixar de fabricar aquells pans de color roig de regalessia anissada. Recordo un aniversari on en Pere i la Clara em vàren dur dues caixes de pegadolces d'Haribo fetes en pans i barrejades les de menta amb les d'anís. Les meves preferides sempre han estat les d'anís. En Pere ja m'ha dit que la Haribo ja no les fabrica '-(

Però vaig trobar aquestes fantàstiques pastilles de Can Amarelli :-)

Bé us explico el tema: Vaig contactar amb el distri d'Amarelli a sPAIN (de dolor) tot preguntat-li si hi havia cap problema en comprar-ho directament, tot i no ser una empresa farmaceutica (de Ceuta?) ans que d'una informàtica. El paio va dir que cap problema i que em passava amb els comercials catalans i que ja quedariem entessos.

Avui m'ha trucat una comercial catalana que m'ha dit que no poden servir a empreses que no siguin farmàcies, i que el que si que pot fer és que jo contacti amb una farmàcia i que m'arregli el % de descompte amb ells. El madrilenyu em va dir: "No tio, ningun problema..." i va passar el marron a altri.

Segurament tot el tema es podrà sol·lucionar gràcies a uns contactes amb el món farmaceutic (que no de Ceuta) i podré dispossar de capses de pastilles Amarelli a 2EUR enlloc dels 3,50EUR que cobren a les farmàcies.

Aviam si és veritat.

Ho apaguem TOT

Dijous 1 de febrer de les 19h55 a les 20h
El Rocker envia aquest correu:

Participeu en una de les mobilitzacions històriques més grans mai fetes en contra del canvi climàtic. L’Aliança per al planeta crida a tothom a donar 5 minuts de tranquilitat a La Terra.


El dijous 1 de febrer, de les 19h55 a les 20h, apagueu totes les llums, espelmes i electrodomèstics durant 5 minuts.

No es tracta d’estalviar uns minuts d’electricitat sinó de cridar l’atenció dels ciutadans, dels mitjans i dels que consumiesen energia en la urgencia d’actuar ARA.


El canvi climàtic és un tema que ens importa a tots.


Perquè aquest dia? Perquè a París apareixerà el nou \ninforme dels experts en canvi climàtic de les Nacions Unides.



Fes còrrer la informació. Apaguem-ho tot.

La Catalunya flàccida

Diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana que flàccid vol dir que cedeix a la pressió per mancança de fermesa. Sorprés he quedat de la capacitat de sintesi que ofereix aquest adjectiu per a explicar la situació que viu la Catalunya Principatina.


Els catalans centrals som un poble amb una assombrosa capacitat de passar de zero a cent i tornar a zero en pocs instants. Encara avui dubto si la diagnossi és una flaccidessa provocada per una ejaculació precoç o per un coitus interruptus. Dubto de si ens pensem que em arribat a la fita abans d'hora i cremem tots els cartutxus, o si just abans d'arribar-hi ho deixem anar. El cert és que des de fa quasibé tres segles mai culminem del tot.


Bioritmicament parlant, sóm un poble extrem. Actualment, al no dispossar de revistes, premsa o pel·licules que ens estimulin, ens hem d'esperar a que col·lectivament ens imaginem el setè cèl i esdevenir un poble fortament trempat.


Què tornarem a lluitar? ho tinc claríssim, etapes més xungues hem passat i continuem donant la bara. Què ens ensortirem? Bueeeenu, potser.

La darrera època més xunga anticatalana, la de l'Aznar de les matricules amb la E, el toro als cotxes, el "vamos vamos que nos vamos" i la guerra a l'Iraq entre moltes accions d'atac, es va aguantar i tombar gràcies a una successió de símbols: El ruc català als cotxes, Laporta president del Barça, Porta president d'Omnium Cultural, Maragall President de la Generalitat i Carod-Rovira Conseller en cap. Eren temps de trempera i els catalans centrals ens crèiem inparables... fins que vàrem treure l'eina fora de temps.

I ara, enbolica que fa fort, l'Ex-Molt Honorable President Pujol, que deixà de ser Honorable molt abans de deixar de ser President, ara ha carregat amb força contra les enganxines del ruc als cotxes, sense dir ni piu de la E ni del toro. Clar que ell va fer l'Aznar presidente dos cops i no valen excuses de mal pagador dient que el Felipe Gonzàlez els hi va demanar el 1996. Si en Dalí fos viu encara, segur que li dedicaria un quadre: El gran destrempador. De fet l'ABC li va dar el prèmi d'Egspnayolo de l'Anyu... i l'Ex Honorable el va anar a recollir.

Biorritmicament parlant, ara toca esperar-nos, a reposar flàccidament.

Sort que sóc del parer de que com diguè en Francesc Pujols: El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.

Un parell d'Ous

Feia força temps que volia trobar aquesta cançoneta, i avui la he trobada!!!!

Segur que els Herois de la Catalunya Intrerior faran alguna malifeta ara que se que tènen el Single d'en Càssen ;-) el Complot dels Anells va quedar força llunyà.

Que ningú no es faci el viu, apa som-hi repetiu: preparats???? ieeeeeeeee!!!!!

El Carmel a Olivars

El Carmel a Olivars
Originally uploaded by Artuditu (R2D2).

Aquest matí, a tres quarts de set, quan encara tot era fosc, sortint de la nostra cambra i tirant per agafar el pandarra per anar a buscar el bus, hem patit un ensurt de ca'l Déu.

El replà ja feia dies que anunciava patir alguna deficiència, però tothom pensava que hi havia una viga al mig, i que no haviem de patir per rés.

Aquest matí, tot tancant la porta de la Tieta, li he dit a la Noe: aquest terra, un dia d'aquests s'efondràaaaaaaaahhhhhhhh!!!!!!

i el terra se m'ha fos. Sort de les bombones de butanu, que sino haguès pogut prendre mal. Amb tot, l'ensurt i una petita luxació a l'espatlla del mal gest d'intentar agafar-se a un clau roent tot per no caure.

I es que les obres de l'AVE (l'Alta Velocitat Egspanyola que va a 180km/h), ja es comencen a notar a Olivars.

Cinc coses que no sabíeu de mi

Recullo el testimoni del President Maurici d'una iniciativa que es podria considerar com el primer SPAM al bloc, o la famosa carta de la pesseta actualitzada, i força més divertida.

Es tracta de que la gent que te un bloc, expliqui cinc coses que mai ha explicat al bloc. M'està costant trobar coses que no sapigueu de mi que no constituexin delicte i que no m'autoinculpin en causes obertes o per obrir. Però ja les trobarem ja:

1.- Avui he dat la paga i senyal del nou buga, un fabulòs Skoda Roomster color roig foc, que ens entregaran d'aquí dos mesos, us prometo que tindreu notícies :-)







2.- Ses majestats els Reis de l'Orient m'han dut el Commandos Strike Force per a PS2, una Dona i un Home Cinema per a la PlayStation, un comandament wireless per a la PS2, una planta amb un missatge màgic i una catifa de ratolí amb una foto de la Noe a l'Havana. El Tió em va cagar una bufanda estupendíssima negra amb una estelada roja, dolços, una lot que bateryless i el llibre d'en Teo i el sexe... aix no, el llibre era el Tao i el sexe. Ah i un rellotge edició limitada d'Atari commemorant el 25è aniverasari de l'Asteroids.



3.- El meu primer programa fet amb intenció comercial el vaig fer quan tenia 11 anys amb un Sinclair ZX-81 amb un KiloByte de memòria RAM. Es tractava de pintar una progressió de sinus que mai tenia un valor inferior a zero, i anava pintant el logo de McDonalds. Vaig anar amb el meu pare al McDonalds d'Hostafrancs i no el van poder visualitzar a les seves pantalles pq eren monitors RGB, ens van donar tickets d'hamburgueses i dues pedres. A la primera lliga del Barça que vaig gaudir de debò, la del Terry Veneables, la de l'Urruti t'estimo, els hi vaig tornar ambdues.



4.- Quan era petit, és a dir més petit, em menjava el sobret de sucre cremat que duien les capses de flam Royal. La mare els amagava pq li feia molta ràbia posar-se a fer flams i no tenir el sucre... però és que era tant bó O:-) Després van fer pots grans de sucre cremat, però ja no tenia el mateix gust, et saturava. La tècnica de fer front a les reclamacions amb la saturació ja funcionava a les llars catalanes.


5.- Vaig arribar al final del Prince Of Persia fent trampes. Segurament l'hauria fet amb el temps i una canya, però em va resultar més pràctic fer un programa que modificava l'arxiu de guardar les partides on podies triar la pantalla on volies començar, el número de vides i el temps que volguèssis. Amb tot però, mai vaig bacil·lar d'haver-lo acabat, era només per veure com era la pantalla final O:-)


I ja està, passo el marron, aix el testimoni a:

• Noe Lluneta
• Carmeta
• La Cuca al Cau
• Trena
• Nurieta

No em volgueu mal... sisplis O:-) i deixeu un missatge si continueu la cadena.

El Socialisme del segle XXI

Com es pot sentir en el post de l'arreplegat, avui en Chàvez ha jurat com a President de la República Socialista de Veneçuela. El fet de considerar a Jesús Crist com el primer socialista de la història no és forasenyat, ja es comenta des de fa força temps i la teologia de l'alliberament així ho deixa entreveure, i els comunistes cristians així ho han explicat.

El que resulta xocant és que es faci aquesta afirmació des de fora de l'òrbita eclesiàstica, i la faci tot un President d'una República Socialista. Pot ser una bona idea per a captar fidels a la causa Socialista, o perqué a Fidel li agafi un patatús definitiu ;-)

Aviam com seran les samarretes del rotllo el proper Sant Jordi.

Els catalans del silici en fem pans

La meva àvia m'explicava que amb l'orografia que te una bona part del Principat, plena de turons i muntanyes i amb les planes comptades, els catalans vam haver de rumiar sistemes per garantir l'aliment de les famílies, de les tropes de torn instal·lades al nostre territori i el pagament dels impostos de rigor.

El sistema de crear terrasses conreables va ser el més reixit. Turons esgraonats amb pareds de pedres va ser la sol·lució a la fam i també fer sorgir la dita: Els catalans de les pedres en fem pans.
Ara Catalunya ja no és autosuficient alimentariament parlant, l'espai de conreu ha de suportar la pressió inmobiliaria i una bona part es dedica a l'alimentació del bestiar. El sector del menjar i les begudes, producció i manipulació, representa tansols el 17% del PIB català.

Amb una economia bàsicament terciaritzada, i altament informatitzada, es podria dir que Els catalans amb el silici paguem els pans. I és que si mai peta tot i les empreses no es poden oferir els serveis entre elles, per ratios de despesa i d'altres punyetes, i el terciari cau, ja podem preparar-nos per a una nova fase de l'evolució de l'espècie: L'home adaptà el seu organisme per alimentar-se de minerals. I és que qui no s'adapti pringarà, entre totxo i silici no podrem triar gaire. Una manera melic-centrista de veure el món, però no per això despreciable.

Aviam si reenganxo el tema del post original... i trobo les vitamines per a la concetració ;-)

Doncs a aquestes dues afirmacions sobre minerals i pans, des de fa una setmana que la Noe i jo podem afegir un altre: Els catalans del silici en fem pans. I és que vam anar a Ceret a comprar una panificadora per 35EUR que és una canya!!!!

De moment encara estem experimentant, però el pà queda de collons. A més amb els preparats de pà del Lidl a 90 cèntims tens dos pans de 3/4 de kilo d'una qualitat molt superior a la dels forns de pà.

La màquina permet programar-se i posant els ingredients per aquest ordre: oli (si s'escau), aigua, farina, sal, sucre i llevat, pots dir-li que et tingui el pà preparat per a quan et llevis o per a quan tornis de treballar, va a gustos. Per si de cas tornes més tard a casa, ella escalfa el pà durant una horeta, esperant-te... i és que és tan guaisss...

Hi ha un lloc, El Club de la Máquina de Pan, que ajuda moltíssim a entendre les diferents tipus de farines, més que integral, de pà i de rebosteria, i dónen forces idees i receptes.

Ja aniré explicant coses d'aquest giny, i es que és una de les màquines amb silici més útils que he fet anar en molts anys... si més no, el seu producte alimenta als humans :-)

Ha mort Carles Fontserè

Avui ha mort Carles Fontserè, aquesta postal li vam enviar des de la Columna Macià-Companys MOHAA-MOD1936 per felicitar-lo en el seu 90è aniversari.

Són aquests moments els més difícils a l'hora d'explicar o valorar una persona que va ser tant imprescindible per a la causa de la llibertat.

La ràbia de saber que no ha pogut veure en vida el retorn dels seus cartells em fot i em reviu alhora. La ràbia d'haver vist la utilització que van fer els sociates d'una institució com ell a la darrera campanya de l'Estatutet. demanant-li que fes un cartell em fot i m'avegonya al·lienament.

Ens ha deixat un lluitador i un gran artista del missatge contundent i gràfic. El millor homenatge... la Victòria.

Allista't a la Columna Macià-Companys

La Columna Macià-Companys Medal Of Honor Allied Assault MOD 1936 està revisionant-se tot mirant nous jocs amb força més desplegamenta gràfica i jugabilitat si s'escau.

El cas és que com va dir en Palestí, el tema no només és a què es juga, ans amb quí.

Crec que mantenir un joc amb una MOD de la Guerra del 1936-39 està força bé i és necesari, tot i que hi hagin jocs millors.

Crec que està força bé que la colla que es va crear amb la MOD original, continui amb altres jocs.

L'etern dilema de convergir modernitat i tradició. Au jovent, via fora, sometent!!!!

Un fantasma recorre La Sarsuela

Un fantasma recorre La Sarsuela, el fantasma d'Elionor.

La casa reial egspanyola ha intentat manipular altre any les fotografies de felicitacions, però l'Artuditu ha investigat i ha pogut esbrinar que tot plegat era un muntatge sepastre. A la Infanta de sang blava i grana, no li falta una cama no, li falten les dues:
Aquest any la Casa Reial Egspanyola ha tornat a ser Can Pistraus en l'ús de les tècniques de retoc fotogràfic a les seves felicitacions. El cas és que són força més sepastres que els del PRC a l'hora de manipular les imatges. Guanyen els republicans de carrer en l'art del retoc fotogràfic.

Es veu que el pressupost d'aquest any de la Casa del futur Felip VI d'Espanya i V d'Aragó, està força retallat per la caseta que s'han comprat i no han pogut pagar la incorporació de dues cames al d'Elionor... pobrets.

Aqui podreu veure el pedaç que van fer els seus pares l'any passat. Diuen que estàven tant enfeinats que no van poder convergir les seues agendes.

L'SkCat de la Columna Macià-Companys, ens informa d'altres manipulacions reials.

Estadístiques Artuditu 2006-4T

Aquest és el primer trimestre sencer d'estadístiques amb el Google Analytics, l'eina de Google per a veure com funciona un web en quant a visites, i tal.

Aquest trimestre l'Artuditu ha rebut 2320 visites i ha mostrat 4255 planes.

El dia més visitat ha estat el 30/10/2006 amb 88 visites :-) que es va publicar l'Òscar al millor reportatge de ficció, aquell de la cadira d'en ZP.

El post més llegit és el d'Enquestes, eleccions i porres, amb 170 visites. Suposo que el full de càlcul amb la comparativa de les darreres eleccions i les enquestes va engrescar els Internautes.

El cas d'un país amb dos mercats

Ja fa temps que pugem de tant en tant els dissabtes al matí al mercat de Ceret, la capital del Vallespir als peus del Canigó, a comprar patès, formatges i darrerament carreguem fins i tot la menja del mes, doncs hi han articles de menjar i beure amb una excel·len relació qualitat/preu.

L'altre dia vam anar al Lidl de Ceret a comprar una panificadora (ja us explicaré en un post dedicat ;-) i vam flipar amb els preus, pq en aquest cas si que podiem comparar preus sobre els mateixos productes, les mateixes marques, els mateixos formats... i vam flipar. La Noe va estar mirant-se els fulls de propaganda dels lidl's de Ceret i Banyoles, i així ho vam constatar.

Per norma generalitzada tènen millors preus els catalans sota domini d'administració francesa amb un salari mínim de 1.200 EUR que els catalans sota domini administratiu espanyol amb un salari mínim de 600 EUR. Comproveu-ho vosaltres mateixos:

Lidl Ceret (codi postal 66400)
Lidl Banyoles (codi postal 17820)

El tema de les medicines omeopàtiques és un altre cas d'escàndol, ma germana em demana quan pujo pq surten a una tercera part del preu d'aquí al sud.

La gràcia de tot plegat és que Ceret és a 78 km d'on visc, i és una ciutat encisadora, així que aprofitem per escapar-nos de tant en tant, visitar el mercat, algun museu i a sobre estalviar diners en la compra mensual :-)

------------------------------
Afegit el 2 de gener del 2007

I el cas d'un altre país europeu:

Lidl d'Stuttgart (codi postal 70629)

A Alemanya no existeix la figura dels salari mínim, de la mateixa manera que no hi ha límit de velocitat a les autopistes, el sentit comú regeix, però us puc assegurar que es dels llocs d'Europa on la relació salari/cost de la vida és força satisfactòria. És clar que els Nòrdics la superen, però a Stuttgart si més no tenen alguns dies més de sol ;-)