diumenge, de desembre 28, 2008

Stalin era català

Avui he pogut tenir una mica de temps per a la lectura, i repasant alguns document que tenia pendents sobre el genocidi georgià al poble Osset, he topat amb la troballa del segle: Stalin era català! Tot i els grans intents d'esborrar el rastre, em topat amb documentació que així ho acredita.Estalisnau Nin va nèixer a Campdevànol cap allà el 1880, fill d'un sabater i una pagesa, arran de la tercera carlinada van haver d'emigrar a El Vendrell, on la família Nin tingué al petit Andreu.

Els germans Nin van tenir grans diferències de petits però les lectures casolanes dels documents la Internacional Comunista els va unir força, i s'enrolaren plegats en un viatge cap a la Rússia pre-revolucionaria. L'Estalisnau fou apadrinat per una família d'Ossetia del Sud que l'acollí com si fos un fill seu. Li enviaven tabac a la presó siberiana on cada dos per tres anava a petar per el seu impetu revolucionari. Les estades a Siberia van endurir el seu caracter i va adquirir el sobrenom d'Stalin, l'home d'acer.

Le males companyies del seu germà Andreu, van distanciar-los, des de que l'Estalisnau va ser deportat a Siberia, l'Andreu no va posar-se en contacte amb ell, i només rebia notícies quan necessitava alguna cosa. Stalin va fer creu i ratlla, bé, falç i martell com es deia llavors.

Cap a l'Octubre del 1917, Stalin ja estava plenament integrat, i va voler fer carrera dins el Partit Obrer SocialDemòcatra Rus, ocultant el seu origen català i intentant esborrar qualsevol rastre. Lenin li va encarregar l'edició de Pravda, una mena de blog del Partit en format paper, doncs en aquells temps no hi havia InterNet. Amb el control absolut de la propaganda, no li va costar gaire mantenir el secret ben guardat.

A la mort de Lenin el 1924, Stalin va ser elegit Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica i ordenar l'arrest del seu germà Andreu, la única persona viva que podia destapar el seu secret. El seguí per Burgos i per Berlin, i no se sap del cert si el van trobar o no, però el secret se'l dugué a la tomba. Per si de cas, Stalin va demanar a un amic de la infantesa, en Ramon Mercader, que mirés d'esbrinar si en Leon Trotsky coneixia alguna cosa del seu passat.

La resta de la història ja és prou coneguda, només cal llegir cada deu anys els llibres d'història.

divendres, de novembre 07, 2008

YES WEEKEND


frase de l'Ignasi de Verges i dibuix d'en chngch ( http://chngch.deviantart.com/art/Obama-92160565?loggedin=1 )
la composició ha estat senzilla ;-)

dimarts, de novembre 04, 2008

No es pot

No es pot! és el que m'han dit avui a l'Ajuntament quan he intentat votar per l'Obama aquest matí a primera hora.
Però si a tot arreu es parla de que avui és el SuperDimarts, el dia de les votacions! he dit. No, no es pot! és la resposta que he tornat a rebre.
Canviant de tàctica he interpelat un xicà 'Si se puede', però rés, no hi ha manera, si no es pot, no es pot i Benestar Social visita els dijous.Tornant cap a casa me n'he adonat de que a les informacions sobre les votacions, en cap moment els periodistes han fet el paperina dient que no les signen pq no els hi deixen fer-les amb criteris periodístics. És clar, per això la majoria de comunicacions eren per a l'Obama! Era dels pocs cops que les preferències dels periodistes coincideixen amb les meves, suposo que per la distorsió que provoca la llunyania. El que no acabo d'entendre és perquè aquests agents del quart poder, no monten el mateix circ sobre l'ètica i els criteris periodístics quan fan cròniques esportives. A les cadenes que tenen els drets de la F1, les curses de cotxes disposen de més espai que la resta d'esports. Bon criteri.

Tan bon criteri que gairebé no ens han dit rés de la resta de candidats a la presidencia dels USA, apostant descaradament pel bipartidisme. Ves que no sigui per això que aquí s'ha de regular el temps assignat a cada partit i no deixar-ho a les seves mans.

Aquí un llistat de tots els i les presidenciables als USA:

Doncs bé, finalment no he pogut exercir el meu dret a vot, crec que després del que hem aguantat, ens haurien de deixar votar, sobretot si manen tant com sembla.


PD, no us perdeu el Si se puede de Ciutadans i els 40 lladres.

diumenge, d’octubre 26, 2008

El 8 de Novembre tothom a Perpinyà!



Enguany la manifestació de la diada del 7 de novembre se farà el dissabte 8 de novembre a Perpinyà.

Aquell dia commemorarem la firma del tractat dels Pirineus.

També coincidirà amb l'acte final del Correllengua.

Més info a aGaSaLLa.

ESBORREM EL TRACTAT DELS PIRINEUS

CONVOCATÒRIA


Refusem un país partit, esborrem el Tractat dels Pirineus
Fa 349 anys Catalunya Nord va ser annexada al Reialme de França. El 7 de novembre d’aquell any, a l’Illa dels Faisans (País Basc), Felip IV i Lluís XIV van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos. Pels nord-catalans, la conseqüència més greu no va ser el « canvi de propietari » però més aviat la separació amb la resta dels Països Catalans. Vam ser doncs, la primera part dels Països Catalans en perdre els nostres drets i a patir la repressió contra la nostra llengua, la nostra cultura i en general el nostre poble. A finals del segle XVII els Angelets de la Terra s’alçaren contra les primeres imposicions econòmiques de França que volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al 1700 que un edicte reial posà per escrit una prohibició explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer, començant així un llarg camí metòdic per a matar la llengua i el seu ús social.Mica en mica, les fronteres de l’actual Europa és van anar consolidant, i la que hi ha entre els estats francès i espanyol també. Així, és trencaven progressivament alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera., malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.

Catalunya Nord, avui

Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als nord catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des de París, amb una visió centralista i jacobina.Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans sempre han defensat el seu lligam a la resta dels Països Catalans. I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les autoritats una llengua de segona, i que la situació del país continua sent difícil per als treballadors, la societat civil segueix present per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.


Programa
Plaça de Catalunya
14h gimkana de la mainada
16h sortida de la manifestació
17h parada al Consell General
18h lectura del manifest i himnes al Castellet
20h15 marxa de les torxes del Castellet a la Casa Musical
21h concerts Casa Musical amb
Mus-CAT,
100 gr de Tête,
la Gossa Sorda
(5€ l'entrada)

Actes organitzats i amb el suport de

La CAL, el Casal Jaume 1er de Perpinyà, l a Federació,

l'Agasalla, l'Institut Font Nova

dijous, d’octubre 16, 2008

Pa de Voll-Damm i anous

Avui 16 d'octubre és el Dia Internacional del Pa... i la Gina ha fet dos mesos :-)

Per a cel·lebrar-ho he fet un pa una mica especial de Voll-Damm amb anous.

Ingredients:

  • llauna Voll-Damm de 33cc
  • farina, 500gr
  • llauna Bock-Damm de 33cc o similar
  • anous, un grapat
  • sucre, 1 cullerada sopera
  • sal, 3 cullerades de cafè
  • llevat químic, 2 cullerades de cafè
  • oli
Que hem de fer:

Primer de tot obrim la llauna de cervesa que no és Voll-Damm i l'aboquem amb cura en un gran got de vidre.

Fem un glop de cervesa i posem en un bol d'amanida la farina, el sucre, la sal, el llevat i les anous (sense la clova) i remenem una estona fins que la bareja sigui més bona i el client quedi content ;-)









Fem un glop de cervesa i posem oli d'oliva als ferros on es posen les pales d'amassar. Això farà que després no costi tant treure-les.

Fem un glop de cervesa i aboquem el contingut de la llauna de Voll-Damm al motllo de la panificadora.















Fem un glop de cervesa i afegim la barreja de farina al motllo i aquest a la panificadora. Com que hi ha anous, millor triar un programa com si es tractès de pa integral o pa complet. Triga un xic més però ja se sap, les coses bones demanen paciència.








Després de prop de quatre hores, encentant si calguès una altra cervesa de suport, ja tindrem un fantàstic pa de Voll-Damm amb anous. A gaudir-lo!

Visca el Dia Internacional del Pa, Visca el Dia Internacional del Vi, Visca el Dia Internacional de la Mare que ens va parir!

diumenge, d’octubre 12, 2008

Un gossos massa ben ensinistrats

L'actual crisi econòmica és tant evident que els dirigents del PSOE ja no intenten camuflar-la o canviar-li el nom, com si d'un trasvassament es tractès.

Sempre he dit que el primer pas per abordar una problemàtica és fer un bon anàlisi d'aquesta. Si partim d'un mal anàlisi, indiscutiblement la 'sol·lució' no serà efectiva. Així doncs, tot i que ara ja accepten el problema, les propostes que s'han fet aquest cap de setmana apunten a que no han analitzat correctament el problema.

La crisi és fonamentalment bancaria, el mercat internacional està ple de productes d'enginyeria comptable tant podrits, que han afectat a la resta, provocant una desconfiança generalitzada a l'hora de deixar-se diners entre els bancs, i aquests als seus clients.

Aquesta desconfiança provocarà una crisi en els motors econòmics que requereixen crèdit pel seu funcionament normal com són la construcció i l'automoció. Poques famílies poden comprar una casa o un cotxe sense endeutar-se, i si els bancs tanquen l'aixeta, aquestes aplaçaran les compres per a més endavant.

La majoria d'analistes creuen que aportant capital als bancs, aquests recobraran la confiança i tornaran a donar crèdit, i així es tornarà a reactivar l'economia en aquests dos sectors tant importants.

Fins i tot els capitalistes més papistes no volen donar un xec en blanc a la banca, i ofereixen aquesta liquidesa a canvi d'accions dels bancs per tal de poder gestionar que es fa amb aquest capital des dels consells de direcció.

Però el PSOE s'està passant de rosca, i vol injectar milions d'euros sense cap contrapartida, per tal de no incomodar a qui creu que el mercat és sagrat i ha d'estar lliure d'intervenció estatal. Són uns gossos massa ben ensinistrats i amb actuacions d'aquest tipus demostren que a qui han de retre comptes és a la banca i no al poble.

Reduir impostos (els 400 € per persona que van sumar 6.000 milions) enlloc de fer polítiques estructurals, és una actuació liberal, lluny de ser una actuació d'un govern d'esquerres com es diuen ells. Injectar 50.000 milions a la banca per la compra de bons enlloc d'accions, tres quarts del mateix.

Les grans privatitzacions de les èpoques de Gonzalez i Aznar van significar una devaluació de la democràcia. Per cada empresa que es privatitzava, el nostre vot gestionava menys pressupost, en conseqüència, el nostre vot es devaluava, perdia valor en les decisions pressupostaries.

Amb l'actual crisi, i amb la destinació d'unes partides tant importants, un govern que mitjanament es degui als seus subdits, tornaria a capitalitzar el vot, tornaria a revaloritzar el vot adquirint accions, que no nacionalitzant, de bancs i empreses.

El PSOE ja fa temps que ha perdut el nord i fa massa temps que actua com un gos al servei de la banca.

Visca la Terra, mori el mal govern!

dimecres, de setembre 10, 2008

Hi ha prou visibilitat, saltem-nos la continua!

Cada dia que passa veig la situació de Catalunya (la principatina) versus Espanya com la d'una furgoneta que te un camió davant en una recta eterna senyalitzada amb doble continua com les que hi ha a l'Eix Transversal.

Anar a la velocitat del camió adorm el motor de la furgoneta i per alguna raó històrica, mentre circulem al darrere del camió ens toca pagar el gas-oil d'aquest.

Per iniciar la maniobra d'avançament, cal apropar-se al camió, i anar en compte de que no freni en sec. Els ocupants de la furgoneta encara recorden massa fresques les topades amb els camioners Primo de Rivera i Franco.

Així doncs a dins la furgo hi ha qui diu que no cal avançar en doble continua, tot i haver visibilitat, doncs el codi de circulació creat pels qui condueixen el camió així ho prohibeix.

En aquest llarg i angoixant viatge, s'han anat canviant els conductors de la furgo, al Pujol, conductor prudent amb l'ampar de la Moreneta que va penjar del retrovisor, se'l va rellevar pq s'adormia al volant.

Llavors va agafar el control en Maragall, amb un Carod que no te carnet, fent de copilot. La conducció de Maragall va ser un xic brusca. Tot i que al principi semblava que iniciaria la maniobra d'avançament, al final el que va intentar és canviar el codi de circulació... tot plegat ha acabat fatal, en Maragall ha perdut els punts del carnet, i en Carod sedat de viodramina.

Actualment la furgoneta catalana la condueix un tal Montilla, que es va treure el carnet de conduir a la mateixa autoescola que el camioner Zapatero i ell és dels partidaris de mantenir la distància de seguretat, però intenta renegociar la sangria que significa pagar el gas-oil al camioner i de tant en tant li fa llums. El problema d'aquest conductor és que vol anar al mateix lloc que el camioner i ja li està bé arribar-hi plegats i per l'ordre actual.

Cal fer un canvi de passatge i trobar un conductor assenyat que garanteixi la maniobra d'avançament del camió que tant ens puteja amb seguretat, tot i que per això ens haguem de saltar el codi de circulació. Si no acabarem tenint un país que va a la velocitat d'un camió però amb les prestacions d'una furgoneta.


Hi ha prou visibilitat, saltem-nos la continua i avançem a Espanya! Via Fora!

diumenge, de setembre 07, 2008

Nicaragua reconeix Ossètia del Sud

El lider sandinista Daniel Ortega, ha reconegut la independència d'Ossètia del Sud i d'Abjasia.
El decret 46-2008 estableix que s'atorgui el plé reconeixement de la germana República d'Ossètia del Sud, com a nou membre de la comunitat de nacions independents del món, a qui es dona la benvinguda.

Es tracta d'un pas important en el reconeixement internacional dels processos d'alliberament nacional i pot ser el principi de la creació d'un bloc internacional disposat a reconèixer les nacions sota els jous d'estats membres i/o satèlits de la OTAN.

Visca la República d'Ossètia del Sud, Visca Nicaragua Sandinista, Visca Catalunya Lliure!

Neguri Gorriak

Neguri Gorriak és una banda de tribut a Negu Gorriak. Es veu que va actuar el pasat dia 20 d'agost al Zazpi Katu de Bilbo i va triomfar bastant... diuen.

Te la seva conya el subtil canvi en el nom i en la iconografia, han substituit Negu (Hivern) per Neguri (el barri ric de Biblo tipus Pedralbes a Barna) i les dues destrals per dues raquetes de
'squash.

Al concert del dia 20 van fer una vintena de temes dels Negu Gorriak, o sigui que tenen prou repertori per aguantar directes potents.

Tinc ganes de veure'ls ni que sigui al YouTube.

En plan nostàlgic, deixo un video de Negu Gorriak del concert a Herrera de la Mancha: Hator, hator, mutil etxera!

dissabte, d’agost 30, 2008

Des de Rússia amb amor

Força interesant la postura de Rússia vers els processos d'Alliberament Nacional del Càucas donant recolçament i reconeixent la seva legitimitat a nivell internacional. Ja ho va avisar després de la independència de Kosovo: el que val per a Kosovo, val per a altres processos.

La política internacional quasibé mai respon a criteris de pensament, i si a equilibris geoestratègics. Per aquesta raó els USA volen la independència de Kosovo i no la d'Ossètia i viceversa passa amb Rússia.

Em van explicar que durant la transició un lobby proper a Unió Democràtica va entrar en contacte amb la CIA per tal de que Catalunya fos un altre Israel a l'altra banda de la mediterrània. Suposo que el fet que que Catalunya votès negativament al referèndum de la OTAN del 1982, va deslegitimar els interlocutors.

En aquest nou cicle, potser cal establir nous lligams internacionals, deixar de banda criteris ètics i ajuntar-se aquest cop amb guanyadors.



És legítim alliberar la Pàtria per tots els mitjans, no estaria gens malament comptar amb aquests:

divendres, d’agost 29, 2008

Que si vols arròs, Catalunya

Espanya cansa... i molt.
La darrera embestida l'estem patint amb el sistema de finançament que l'estatutet ja va rebaixar del text aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005 i segons ens van vendre, ja no caldria barallar-se mai més.
L'estratègia dels espanyols està calant entre la classe política (?) catalana, doncs sentim veritables barbaritats dant per bó el text de l'estatutet i això mai de la vida s'ha de permetre: El text era dolent, la única cosa possitiva era que no caldria renegociar-ho cada any, i pel que es veu, ni per tant sols això serveix l'estatutet.

No s'ens mostra el respecte que ens mereixem com a poble, cal girar full i canviar l'estratègia: El pactisme no funcionarà mai si es pacta amb mentiders compulsius que no aguanten els compromisos, tot i ser aquests de mínims.

S'acaba la paciència, tots units cap a la Independència!

dissabte, d’agost 23, 2008

Ja som pares!

El dissabte 16 d'agost, amb la lluna plena, va nàixer a Figueres la nostra primera filla: la Gina.
El part va anar la mar de bé, i mare i filla estan estupendes.
Jo estava treballant i a quarts d'una de la nit la Noe em va cridar: Àlex baixa! baixo, i amb un posat seré em diu: He trencat aigües. Hosti tu! sabeu quan la imatge no es correspon amb el missatge? doncs això em va passar! realment estava jo més nervios que la Noe :-)

Vam anar a la Clínica i allà ens van dir que tot estava molt verd, però cap a les quatre de la matinada la Noe va començar a tenir contraccions i a dilatar. Cap a un quart d'onze del matí vam baixar a la sala de parts i a les 10:50 ja la teniem entre nosaltres :-) Va pesar 3.030 grams i te uns bons pulmons :-)
La Gina és una cucada i és molt bona nena, dorm molt i menja força bé, amb 5 dies ja havia recuperat i superat el pes de neixement.

Aquests dies estem abduits per l'encant del nou membre de la família Corretgé/Castillo i és que no ens cansem de mirar-la... Bé, jo m'hauré de comprar un pitet més absorvent.

Trobareu més fotos a l'àlbum del Facebook que hem creat.

Moltes gràcies a tothom per les felicitacions que heu enviat :-)

dimarts, d’agost 12, 2008

Ubuntu, Gimp i les fotografies RAW

Aquest estiu ha fet dos anys que tinc la càmera de fotos digital, fins a dia d'avui el format en que desava les fotos era JPEG, i jo tant content, però un amic em va dir Noooorl, s'ha de desar en format RAW (extensió .NEF) que així mantens tota la informació lumínica del moment que vas disparar l'obturador. Hosti, i jo sense saber-ho!

Així que vaig modificar la configuració de la càmera, i li he indicat que ho desi en format RAW. Però ai-las que l'al·legria dura poc a casa del pobre! El programa de retoc fotogràfic que faig servir, el Gimp, no reconeix aquest format. Gràcies al fet de fer servir Ubuntu, he sol·lucionat aquest problema amb aquesta senzilla instrucció:

apt-get install gimp-ufraw

Et voilà, en menys de 5 minuts he pogut treballar amb imatges RAW. Com a curiositat, abans de treballar amb Gimp, s'ha de configurar quins filtres es volen aplicar a la imatge amb l'aplicatiu UFRaw Photo Loader, que és arrencat automàticament pel Gimp.

Ubuntu ha tornat a demostrar que la vida fàcil sense haver de piratejar software és factible.
Endavant amb la Revolució!

diumenge, d’agost 03, 2008

Apadrina un nen extremeny

Un 8,7% del PIB català no és suficient! Apadrina un nen extremeny per 1000 € al mes.
Extremadura Needs You!

divendres, d’agost 01, 2008

El Barça rebutja volar als Estats Units amb Air Berlin

Això és ser més que un club! Aviam que haguèssin fet els censurerus. El més fort és que a sobre la companyia treu pit i acusa al Barça d'haver fet boicot pq ells menyspreen el català.
Ens aixequen la camisa! ens hem d'organitzar.
Visca la Terra i Mori el mal Govern!

Llegit a VilaWeb
La companyia relaciona el canvi amb la polèmica sobre l'ús del català

El FC Barcelona ha rebutjat viatjar de Pisa a Chicago en un avió de la companyia LTU, pertanyent a Air Berlin, tot i que ja havia pagat les despeses del vol. El club ha optat per desplaçar-se amb un vol charter de Pullmantur. En declaracions a Europa Press, el director general de Air Berlín a Espanya i Portugal, Álvaro Middelmann, considera que el canvi de companyia es deu 'indubtablement' a la negativa de l'aerolínia d'utililtzar el català als seus vols. L'equip blaugrana no ha volgut pronunciar-se sobre les raons del canvi.

El director general d'Air Berlin, Joachim Hunold, va publicar una editorial (pdf) a la revista de la companyia en la qual ridiculitzava l'ús del català a Mallorca en resposta a una petició formal del govern balear d'utilitzar el català en les comunicacions de la companyia. L'editorial va generar una polèmica que també va rebotar a Alemanya.

dimecres, de juliol 30, 2008

Pornografia neocon

Cercant informació sobre Linux a InterNet, he anat a petar a aquesta plana de pornografia neoconservadora.

La part de tecnologia no te desperdici, qualifica Apple com la marca preferida pels homosexuals que dona milions als democ-rats, Linux (European Linux diu) és un invent del dimoni que s'executa als seus ordinadors (encara que fabricades a la Xina, ell diu que les computadores són americanes) , carrega contra el projecte OLPC pq no es podran executar jocs cristians ! i contra els webs republicans hostatjats en servidors Linux.

He anat llegint en diagonal, però aquesta plana promet. Ja tinc lectures per aquestes vacances :-)

dijous, de juliol 24, 2008

L'aigua del Ter ja no arriba fins a la desembocadura

Ahir el grup En defensa del Ter del Facebook va enviar aquesta nota que avui llegeixo al 3/24 :
Torroella de Montgrí (Baix Empordà).- L'aigua del Ter ja no arriba fins a la desembocadura. El poc cabal que porta el riu els darrers dies ha fet que la sorra anés guanyant terreny, i que l'aigua ja no tingui prou força per desplaçar-la i arribar fins al mar. L'alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, ha enviat una carta al director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) demanant-li mesures urgents per corregir el problema. Segons ressalta a l'escrit, aquesta situació pot comportar que es repeteixin problemes com 'sobreescalfament de l'aigua, proliferacions algals o mortalitat de peixos'.

Desgraciadament avui ja és realitat la dita el Ter neix als Pirineus i desemboca a Barcelona.

La foto és d'aquest mes de maig a la Gola del Ter, a la zona de sorra que tapa la sortida del riu, però el maig encara hi havia un troç per on podia escapar a la mar.

Més info al Grup de Defensa del Ter.

Al Google Maps podeu veure com la sortida es va escanyant tot i que està desactualitzada i la podeu comparar amb la de l'any passat.

dimecres, de juliol 23, 2008

Què són els blocs?

2on aniversari de l'Artuditu

Tal dia com avui de fa dos anys, vaig iniciar aquest bloc que és el vostre :-)

Per a cel·lebrar el primer aniversari, vaig fer una remodelació del bloc i preparar una festeta on-line que va coincidir amb la gran apagada de Barcelona.

Aquest any vaig de bòlit, així que no he preparat rés per al bloc. Us deixo el recull de video-clips que vaig preparar per l'any passat, com que ja tenien una edat, no passen de moda d'un any per l'altre :-)

dimarts, de juliol 15, 2008

De quina corda política ets?

Al Facebook hi ha un quiz que serveix per conèixer de quina corda política ets. M'ha sortit aquesta:

Esquerra Republicana de Catalunya
Ets un ferm defensor de la llibertat de les persones i dels pobles. Creus que la democracia liberal es el millor sistema posible, corretgint-ne les fallides amb intervencions públiques. Consideres que els Catalans tenen el dret de pronunciar-se sobre el seu futur mitjançant les eines que l'actual sistema pot proporcionar.

Te la seva conya, ara que ja no soc militant, però realment penso que l'enquesta l'ha clavada, jo si que sóc d'aquesta corda, potser és Esquerra qui no ho és actualment de la meva corda.

Recordo una història que em van explicar fa anys, sobre un polític de la transició que va canviar de partit quatre cops en sis anys, i preguntat pels periodistes sobre el seus periples ideològics, va respondre: Jo no he canviat, no m'he mogut ideològicament, han estat els partits els que han canviat.

Una mica això és el que m'està passant a mi.

dilluns, de juliol 14, 2008

Ja tenim el jardinet operatiu!


Jardí operatiu
Originally uploaded by Artuditu (R2D2)
El veí que ens deixa aparcar el cotxe al seu pati, ens va comentar que també podíem fer us del jardí, que era una selva que feia 8 anys que ningú havia cuidat.
Amb la Noe al final vam decidir que ho deixaríem en mans de professionals, i sort, doncs un cop van retirar un remolc i mig de matèria orgànica, i descobrir que sota les males herbes hi havia una estàtua de la Blancaneus de mig metre d'alçada, encara van haver de venir un altre dia amb el moticultor a aplanar el terreny.
El pressupost que ens van fer per posar-hi gespa ens va superar, i vam decidir plantar-la nosaltres, vam comprar un pot de 10€ de gram, i alabat sia Déu.
El cas és que ja ha sortit la gespa, i un munt de males herbes, però amb una màquina de tallar gespa superxula que ens hem comprat, tenim un jardinet que fa goig :-)
A més a més, avui hem pogut comprovar que arriba la Wifi, o sigui que aquest estiu encara podré treballar les horetes de més calor al jardí, enlloc de l'estudi sota teulat, on l'altre dia vam arribar als 37 graus celsius!
Estem molt contents i esperem que la Gina s'ho passi teta en aquest espai recuperat :-)

Maximilian Robespierre

Lider jacobí de la revolució francessa va aconseguir l'estabilitat política i económica suficient per derrotar les potencies absolutistes que amenaçaven la jove república. Recordat pel gran vessament de sang que va suposar el terror revolucionari segurament és un dels principals responsables de que avui a Europa existeixi la democràcia i les llibertats civils.

Info Wiki.

diumenge, de juliol 13, 2008

Creacionistes a Europa

La que faltava, es veu que es prepara una invassió creacionista a Europa. Els ianquis no volen ser el segon lloc, després de Turquia, amb més creacionistes, i volen que Europa torni a l'Edat Mediocre.

Atenció a les imatges de sota, una i només una és defensada realment, endevineu quina?







dilluns, de juliol 07, 2008

dissabte, de juliol 05, 2008

diumenge, de juny 29, 2008

El 3/24 al canal 5

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al "Manifiesto por la lengua común", que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid. La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única "que pot ser-li suposada" als seus ciutadans. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que "posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte"

A casa posarem el 3/24 al canal 5 i ens sumarem al boicot a telecinco!

La única sèrie d'aquesta cadena que miràvem, CSI, la descarregarem a l'aMule i la visionarem sense anuncis!

La Noe em comenta que hi ha una altra sèrie bastant popular, en el sentit benèvol del mot, que també emetia Telecinco, Hospital Central, doncs aquesta es pot visualitzar en català a Canal Català TV.

Podeu seguir l'evolució de la campanya al grup del Facebook, al que us convido a unir-vos-en.

dissabte, de juny 28, 2008

5 minuts poden ombrir

Parella humorística, en anglès:

Five minuts can shadow

dimarts, de juny 24, 2008

El 6 de juliol votaré NO

No és cap sorpresa, diré NO a una moció de censura que vol torçar la il·lussió de tenir un Barça que sigui altre cop Més que un Club. En Joan Laporta ha escenificat aquest sentiment com cap altre president blaugrana ho ha fet des de que tinc ús de la raó, i només per això ja mereix la meva confiança com a soci del Barça.

A més a més, ell i la junta han fet una aposta de futur engrescadora, extirpant el·lements cancerígens dins la plantilla, i aquest nou projecte, amb en Pep Guardiola al capdavant, mereix de la nostra confiança.

Per tot això, s'ha creat la plataforma Diguem NO:

Tant si es comparteixen com si no totes les actuacions i manifestacions del president i de la junta del Club, sense perjudici del disgust pels mediocres resultats esportiues de les darreres dues temporades, els sotasignants, socis del Barça, davant la moció de censura presentada al president i a la junta del Club, volem manifestar la seva inconveniència i inutilitat, tant per al club com per a la ciutat i per al país que representa, i volem fer públic que la nostra posició el dia 6 anirà en contra que la moció de censura prosperi.

Espero i confio que ens ensortim, aquest Barça és el darrer reducte d'il·lussió que ens queda després del fracàs del Tripartit, o el desengany d'en Porta a Òmnium Cultural.

Que no s'apagui la flama, Diguem NO.

dissabte, de juny 21, 2008

Creixen els ciberatacs per motius polítics

Interessant artícle llegit a iMàtica.

Virus contra dissidents, "kits" per tombar servidors de governs, mitjans de comunicació silenciats. En el primer aniversari del bombardeig contra Estònia, experts de les companyies Trend Micro i Arbor Networks han alertat de l'augment dels atacs per motius polítics a Internet. La CNN, Radio Liberty o els grups pro-Tibet en són els darrers afectats.


Terra bit Mercè Molist - Va passar ara fa un any, quan el govern d'Estònia va retirar l'estàtua del Soldat Soviètic Desconegut i les protestes russes van saturar les xarxes estonianes. L'anomenen la primera guerra d'Internet i, també, el ressorgiment del "hacktivisme", una pràctica nascuda en els 90 que significa "usar la tecnologia per aconseguir un objectiu polític".

El consultor independent Dancho Danchev prefereix parlar de "guerrilla de la informació del poble, els ordinadors de la qual es converteixen en estacions de bombardeig en nom d'"introdueixi la seva causa"". Posa com a exemple els atacs turcs a milers de llocs suecs per una caricatura de Mahoma, o les conteses entre Israel i Palestina, on es reparteixen "kits" per assaltar llocs d'ambdós bàndols.

Llegir més!Però la guerra d'Estònia va marcar una important diferència: dels atacs d'internautes conscienciats que exercien el seu dret a la cíberrabieta es va passar a grups organitzats, gairebé militars, amb foscos interessos i procedències, les "botnets" dels quals (xarxes d'ordinadors infectats sota el seu control) van bombardejar sense pietat a l'adversari.

Ho explica l'expert en seguretat Gadi Evron en una de les poques anàlisis públiques sobre els incidents, publicada recentment. Segons Evron, fou "una operació a gran escala molt ben planejada en línia. Dies abans, els fòrums russos bullien amb els preparatius, publicaven llistes d'objectius i instruccions tan simples que qualsevol internauta sabria seguir-les".

Els atacs van començar el 26 d'abril contra oficines governamentals. L'endemà s'havien estès a altres llocs, inclosos bancs, agències de notícies i escoles. "Encara que els nostres sistemes no van poder demostrar la font dels atacs, és indiscutible que els fòrums i blocs russos en van ser els responsables", assegura.

Els intents de defensa d'Estònia contra l'enemic exterior van ser desactivats amb una enginyosa tàctica, explica l'expert: "Van infectar ordinadors de ciutadans d'Estònia, amb els quals van crear "botnets" que van llançar contra les nostres xarxes". Així, eren les pròpies màquines del país les que els atacaven.

Això demostra, segons Evron, que després dels primers atacs dels internautes russos, "jugadors més experimentats van entrar en la contesa". El govern rus no va sancionar públicament la protesta fins a tres setmanes després. I Evron es pregunta: "¿Un atac per Internet hauria de garantir una reacció de l'OTAN? Quin dret té un país a l'autodefensa en cas de cíberguerra?".

Altres casos esdevinguts en els darrers mesos també demanen respostes. A principis del 2008, Arbor Networks denunciava l'ús de "botnets" en un bombardeig de diversos dies contra webs del candidat a primer ministre d'Ucraïna, Victor Yanukovych, i un altre contra llocs del partit "L'Altra Rússia", durant les eleccions russes.

Al març, el portal oficial del Govern Tibetà a l'exili queia sota un atac semblant. L'empresa F-Secure avisava: "Algú està enviant correus amb virus per infectar els ordinadors de grups pro-Tibet i espiar-los". La Xarxa de Suport al Tibet denunciava: "Qui sigui que ho estigui perpetrant, ho fa a temps complet".

El 20 d'abril, la web de la cadena CNN desapareixia durant tres hores per un atac organitzat des de blocs xinesos, que criticaven el tractament donat als esdeveniments del Tibet. Llocs com anti-cnn.com i hackcnn.com distribuïen programes que realitzaven automàticament el bombardeig.

Mentre, als Balcans, grups pro-Kosovo assaltaven massivament llocs web per posar-hi en ells propaganda. Grups pro-Sèrbia feien el mateix contra llocs albanesos, publicitant llistes de webs vulnerables d'aquell país, com el Banc de Tirana o el Partit Socialdemòcrata, i "kits" per assaltar-les.

A finals de l'abril, el lloc de Radio Liberty a Bielorússia queia sota un atac que s'expandia en poques hores a altres sèus d'aquesta ràdio a l'Europa de l'est i Àsia. El motiu: la retransmissió d'una manifestació de l'oposició bielorussa. Hi ha hagut més casos però, afirma el SANS Institute, "no s'han donat encara a conèixer per no entorpir les investigacions".

La majoria d'incidents procedeixen d'ordinadors russos i xinesos però, donada la naturalesa d'Internet, és molt difícil determinar el seu autèntic origen. Tot i així, en els darrers mesos els governs de Bèlgica, Alemanya, Gran Bretanya, Índia i EUA han denunciat públicament a la Xina per atacs a les seves xarxes. El govern xinès ho nega, adduint que no pot controlar als atacants.

Manel Medina, director de l'equip de seguretat esCERT, apunta: "Els atacs polítics els fan polítics, sigui en actiu, des de l'oposició o la clandestinitat. I els polítics amb més recursos econòmics són sempre els que estan en actiu, és a dir, els governs".

Segons Medina, "la Comissió Europea està alineant totes les seves forces de resposta a incidents d'aquesta mena i la protecció de les infraestructures crítiques és un dels temes estrella". Espanya i altres sis països de l'OTAN estan creant a Estònia un Centre d'Excel·lència en Ciberdefensa. I el govern dels EUA acaba de presentar la seva Iniciativa per a la Seguretat Cibernètica Nacional, amb un pressupost d'11.000 milions d'euros.

S'anomena "Cracktivisme"

Les dues formes d'acció política més comú a Internet són els bombardejos i l'assalt de webs. En el hacktivisme clàssic, aquestes webs s'atacaven de manera selectiva fins que va arribar la moda del "mass web defacement": entrar directament en els servidors que les allotgen i assaltar desenes o centenars d'una tacada, per deixar a totes el mateix missatge de protesta.

Buscant la mateixa rapidesa i eficàcia, els bombardejos des de "botnets" han substituït a les manifestacions virtuals dels 90: "Amb programes molt senzills, utilitzables des de qualsevol ordinador personal, el hacktivista realitzava peticions continuades a una mateixa pàgina web. Era semblant a congregar a la porta d'un banc a 200.000 persones", explica el hacktivista Pablo Garaizar.

Encara que aquelles manifestacions puguin ser vistes com a bombardejos, Garaizar aclareix: "No eren més que sentades virtuals fetes amb mitjans tecnològics senzills, a l'abast de qualsevol que s'hi volgués afegir. Les seves raons i maneres estan molt lluny de les "botnets" de les cibermàfies, l'abús de les quals destrueix la llibertat de la xarxa i propicia l'adopció de mesures cada cop més restrictives".

Manel Medina puntualitza: "Es pot tallar una carretera amb un camió o amb persones assegudes a l'asfalt, però el resultat és el mateix: que usuaris legítims de la infraestructura no la podran usar, amb el que estem danyant als ciutadans i no al portal, que fins i tot pot sortir-ne beneficiat, desenvolupant en el futur millors mecanismes de seguretat".

Medina proposa distingir dos corrents d'activisme cibernètic: "Els pacifistes, amb accions controlades "manualment", i els guerrillers, amb accions realitzades per comandos autònoms ("bots") potencialment incontrolables. Aquests podrien anomenar-se "cracktivistes" i usarien "armes de destrucció massiva"".

Garaizar afegeix a aquesta distinció: "Els hacktivistes no busquen vèncer, sinó convèncer, es centren en la batalla ideològica, el seu objectiu no és tombar un servidor sinó arribar a les ments dels que assisteixen a les seves accions. El cracktivista usa a les persones i els seus ordinadors com a simples peons per augmentar el seu poder i imposar els seus criteris".

Battling Botnets and Online Mobs. Estonia’s Defense Efforts during the Internet War

DDoS Anniversary

Targeted Malware Attacks Against Pro-Tibet Groups

Cyber Attacks Target Pro-Tibet Groups

CNN Web site targeted

Radio Free Europe/Radio Liberty Websites Hit By Mass Cyberattack

Pro-Serbian Hacktivists Attacking Albanian Web Sites

La web del Banco de Israel, cerrada durante dos días tras un ciberataque islamista

Computer hackers infiltrate Chechen government website

China mounts cyber attacks on Indian sites

Botnets: The new political activism

People's Information Warfare Concept

‘Hacktivism’ Incidents Escalate, Become More Frequent

Introducción al hacktivismo

Hacktivismo

Hacktivism

Copyright 2008 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

Aerolinies Menorquines

L'antitesi d'Air Berlin



Com que el Youtube estava fent el burru i anava massa lent, l'he pujada al Google Video que sembla que no te manies ;-)

Per cert, es veu que els d'Air Berlin ja feia temps que patien turbulències accionarials, però des de la publicació de l'editorial dels nasos, les accions han caigut de 7,5€ a 5,5€, segons em comenta el Marc. Una bona nata si senyor.

Un atac a la llengua catalana feta per un alemany, te repercussions negatives a la borsa de Frankfurt. Mentre que un atac fet per un espanyol, te repercussions positives a la borsa de Madrid, i sobre els polítics espanyolistes. Si això de la independència no funciona el 2014, potser haurem de demanar l'annexió a Alemanya, si més no hi ha més càtedres de català a les universitats alemanyes que a les espanyoles!

dimecres, de juny 18, 2008

Crispetes amb el mòbil

En Tomàs m'ha enviat un video força demostratiu de l'evolució dels mòbils. Ara ja no només truquen, fan fotos, s'escolta la ràdio, es mira la TV, ara fins i tot serveixen per a fer crispetes!



Pot tractar-se d'un muntatge, de fet al YouToube, trobareu forces rèpliques d'aquest video, mostrant aquesta nova utilitat dels nostres aparells.

Avís als usuaris mascles: No el guardeu a la butxaca del pantaló, no sigui que us quedin els ous dussus ;-)

Firefox3 Download Day

Avui és el Download Day, intentarem entrar al llibre Guiness dels rècords com l'aplicació més baixada en un sól dia. Endavant amb l'Open Source!

Més informació a Corretgé.com

dimarts, de juny 17, 2008

Ja tenim la càmera de video per a la Gina :-)

Ja ha arribat a Can Vileta, ha costat, però finalment ja la tenim a casa :-)

Feia dies que ja teníem decidit que totes les coses que fes la Gina, haurien de registrar-se. La Noe m'ha deixat fer i desfer en la tria del dispositiu final, amb la única excepció: tot i que l'empraré també per a temes de feina, no ens calia una càmera professional.
Així doncs parlant amb l'Escofet, que ell domina tot el tema de la producció cinematogràfica, em va recomanar una càmera amb 3CCD i una bona òptica.

Jo vaig afegir que calia que desés a disc dur, que fos Full-HD i que tingués una bona òptica, també.

Així que vaig triar la JVC GZ-HD5, a l'FNAC de Perpinyà estava 400€ més barata que a l'FNAC de Barcelona, així que ens hi vam passar un dia, però no la tenien, i s'havia de demanar.

Visitant planes de venda per InterNet, descartant Pixmania pel nefast servei i lo lladres que són enviant mercaderia en mal estat dos cops seguits pagant tu les despese d'enviament! vaig optar per RedCoon, que tenen una distribuidora a Badalona, i això sempre dona més seguretat.

Quan vaig entrar a RedCoon vaig veure que havia sortit la JVC GZ-HD6 per un preu més barat que la HD5 a l'FNAC de Barna. Així que vaig demanar-la. Va passar una setmana i em van dir que el proveïdor no proveïa, i que me l'entregarien una setmana després de l'acordat, 3 dies. Tot això responent correus i podent trucar per telèfon , no com els de Pixmania que no responien correus i et feien trucar a un 908 a 1,5€ el minut.

A tot això em diuen que es tornarà a retrasar el tema i que la tindran un més després de jo haver-la demanat. Jo els hi dic que no em fio, que si han fallat un cop, poden fallar un altre, doncs la data d'entrega em sona a excusa. M'envien un correu i m'ofereixen una altra càmera de similars característiques, la Sony SR11E. Jo els responc que no, que no és la mateixa (no te els 3CCD i la meitat de disc) i que hauríem de trobar alguna altra sol·lució.

Finalment em truquen a casa i m'ofereixen la Sony Handycam SR12E molt bé de preu, per 30€ més que la JVC HD6, miro les especificacions, i valoro tenir una òptica Carl Zeiss enlloc de 3CCD, li comento a la Noe, i ens decidim, endavant! que si la nena vol sortir abans de comptes, s'ha d'estar preparats.

Doncs bé, un cop decidits i el paquet en trànsit, tatxan! vaga de transportistes, que estic d'acord anb ells, oju, ja ho explicaré en una altra ocasió, però clar quan et toca tant directament, fot. El cas és que ja la tenim a casa, i ja he pogut provar-la amb el meu Poor Man Steady-cam :-)

La veritat és que filma de molt bé, massa i tot, pq crec que ja tinc la necessitat de tenir una tele Full-HD. Com he pogut viure jo sense això abans?

dilluns, de juny 09, 2008

Extremadura: ordinadors per a tothom

Llegit a racocatala.cat

Dilluns, 9 de juny de 2008 a les 21:00
Informa: Guillem
consellera_ensenyament_extremadura_eva_maria_perez_99.jpegLa regió espanyola d'Extremadura, situada a la meitat sud de la Península Ibèrica, té l'honor de ser la regió mundial amb la proporció d'ordinadors per alumne més alta del món. De fet Extremadura ja liderava sorprenentment aquesta classificació tecnològica des de fa anys, una dada que fa reflexionar, sobretot si tenim en compte que Extremadura és una de les regions menys desenvolupades de l'Estat espanyol i que més inversions estatals rep -i seguirà rebent, segons Zapatero- per compensar aquesta teòrica "pobresa". Fins i tot el diari econòmic britànic Financial Times s'ha fet ressò en alguna ocasió d'aquest "ratio" increïblement alt d'ordinadors per alumne extremeny.

Ara, però, Extremadura liderarà encara més clarament aquest rànquing. I és que la conselleria d'Educació de la Junta d'Extremadura va informar la setmana passada que tots els instituts d'educació secundària d'aquesta regió dispondran d'aquí poc d'un ordinador per cada alumne, així tal com sona, i fins i tot una pissarra digital interactiva per a tota la classe. Segons la consellera Eva María Pérez, la decisió de passar d'un ordinador per cada dos alumnes, a un per alumne "és un salt qualitatiu fonamental en el model d'aula tecnològica". I va afegir que els ordinadors en qüestió "seran portàtils".

En total, la conselleria té previst adquirir unes 250 pissarres digitals que se sumaran a les 558 ja existents. Pel que fa al "parc" d'ordinadors, és previst que se'n comprin 67.000 unitats, que se sumaran a les 30.000 ja existents avui en dia, i es renovaran així mateix els 3.200 ordinadors del professorat d'institut. La consellera va reconèixer que Extremadura és "capdavantera mundial" en la implantació de les tecnologies de la informació a l'educació.

ordinador_30.jpegLa conselleria també acaba d'aprovar uns ajuts a fons perdut per a les famílies i estudiants, de cara a que puguin comprar equips informatics particulars i per subvencionar l'accés a Internet tant dels mateixos estudiants com de les seves famílies.

Totes aquestes dades espectaculars contrasten, naturalment, amb les dades que qualsevol alumne dels Països Catalans, sigui del territori que sigui, pot constatar a les aules de secundària del seu institut. La diferència de tracte entre uns i altres és naturalment abismal, però les diferents conselleries d'Educació del Principat, País Valencià i Illes Balears (i els departaments nordcatalans, així com els instituts de la Franja) senzillament no disposen del pressupost necessari per a ni tant sols acostar-se remotament a aquesta proporció d'un ordinador per alumne. Ni molt menys, pantalles tàctils digitals, ni subvencions per a la connexió a Internet.

La despesa sorprèn, no només per innovadora, sinó precisament perquè prové d'una regió que, segons la mateixa administració extremenya, necessita molta inversió estatal. Zapatero ja ha confirmat que Extremadura continuarà essent capdavantera en rebre diners de les arques estatals. Diners que posteriorment hom empra per a donar uns serveis que qui es dedica a omplir aquestes arques estatals, com ara el Principat, el País Valencià o les Illes Balears, no pot oferir als seus ciutadans/alumnes. El que arreu del món es coneix com a espoli o directament atracament a mà armada, a l'Estat espanyol en diuen solidaritat.

euros_65.jpegSolidaritat és que Catalunya no pugui oferir uns serveis determinats al ciutadà perquè ha de pagar una quota de solidaritat a les arques estatals (com a càstig per ser un territori "massa ric"), i que a canvi els destinataris d'aquests diners (els territoris pretesament "pobres") sí que els puguin oferir. En resum, que els ciutadans de les teòriques "regions pobres" de l'Estat gaudeixen d'uns serveis totalment inabastables per als ciutadans de les teòriques "regions riques", i tot gràcies al magnífic repartiment estatal de la riquesa. Andalusia, per exemple, complementa les pensions dels seus jubilats amb un "extra", per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Catalunya, per exemple, no ho pot fer, per manca de pressupost.

És més, el president Extremeny ja ha dit en reiterades ocasions que no té la més mínima intenció de renunciar a l'actual sistema de finançament, i que en cas que els catalans vulguin deixar de ser espoliats "ens veurem les cares". També ha dit que creu que fer públics els comptes de qui aporta què a aquestes arques és "immoral i injust". Suposem que vol dir que si tothom s'adonés de qui paga i sobretot quant paga, quedaria massa evident l'espoli. Andalusia ja ha expressat moltes vegades també les seves reticències a que valencians i principatins reclamin un canvi en el model del finançament autonòmic.

I tenen tota la raó. I és que qui no protestaria si li caiguessin els calers d'una aixeta i vingués algú a provar de tancar-la, dient que els calers que passen per aquell tub surten de la seva butxaca? L'aixeta no es toca, "agua para todos", però ordinadors per a tots ... els extremenys.

dimarts, de juny 03, 2008

fotos iFarra

Aviam si un dia d'aquest tinc temps de fer una crònica del dia, que vaig de bòlit!

De moment les fotos:

dijous, de maig 22, 2008

Felacitat

[1399; del ll. felatios, -atis, íd.]

f 1 1 ÈTIC Estat de l'ànim plenament satisfet en acabar de rebre una fel·lació.

En que se sembla la Castanyada al Nadal?

En que
Oct 31 = Dec 25


llegit en el fòrum d'ubuntaires. Ho trobo genial.
Per a incrèduls, cal emprar la calculadora científica.

dimecres, de maig 21, 2008

Cap a la Independència

Un estudi de la UOC assegura que una majoria de catalans votaria a favor de la independència


En un referèndum democràtic per a decidir la independència de Catalunya, un 36,5% declara que hi votaria a favor, un 22,1% hi votaria en contra, un 27,1% s'abstindria i un 11,7% afirma que no ha decidit què faria. Aquests si més no són els resultats -limitats al Principat- que ofereix l'informe 'Llengua i identitat a Catalunya 2008' realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i que s'ha fet públic avui.
Cap a la Independència

Aquests resultats adquireixen transcendència en el context europeu, doncs segons els criteris que la Unió Europea va definir per a acceptar els resultats d'un referèndum, amb motiu de la consulta a Montenegro, hauria de votar un 50% i més del 55% ho hauria de fer afirmativament, el que, segons l'enquesta, es complirien ambdues premisses, encara que canviarien les xifres segons la conducta dels indecisos: si cap no anés a votar, el vot afirmatiu seria del 62%; si la meitat anés a votar, i tots ho fessin en contra, el vot afirmatiu encara seria del 56%.

L'enquesta també descobreix que hi ha una majoria favorable que Catalunya organitzi els seus propis transports (57,6%), que el català sigui llengua oficial i de treball a la UE (54,8%), que l'administració catalana recapti i decideixi la distribució dels impostos (49%) i que les seleccions esportives catalanes puguin jugar partits oficials internacionals (39,3%).

Pel que fa a la identitat nacional, poc més d'un 31% declara que se sent tan catalana com espanyola; una mica més del 22%, que se sent només catalana; i el 19% diu que se sent més catalana que espanyola. El 36,5% dels enquestats ha declarat que votaria a favor en un referèndum per decidir la independència de Catalunya; un 22,1% hi votaria en contra; un 27,1% s'abstindria i un 11,7% ha dit que encara no sap què faria.

diumenge, de maig 18, 2008

El Pacte de Tortosa

Llegeixo avui a la Wikipèdia, que fa anys, tal dia com avui es va signar un pacte entre federalistes dels territoris de l'antiga Corona Catalano-Aragonesa, a excepció d'Andorra i el Rosselló. Tot i ser un pacte pactista amb Espanya, és un primer pas per a la nova confederació Catalano-Aragonesa.

El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa, Tortosa, 18 de maig de 1869, és un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federals de Catalunya, València, Aragó i Les Balears. Posa en marxa d'un "poder català" polític de base, semblant, en certa manera, al que anys després, i, partint d'altres supòsits, representaran els projectes d'Acció Catalanista i d'Estat Català.

La signatura del Pacte de Tortosa és la primera expressió pràctica del federalisme pactista. Al costat dels dirigents territorials hi destaquen Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé.

En ésser instaurada la Primera República (1873), a Barcelona s'intentà repetidament proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola.

Més info a Llibertat.cat. Tot i que el titular és erroni, diu pacte dels federalistes dels Països Catalans i Aragó, i no és cert, doncs és només dels Països Catalans sota domini espanyol. Crec que ja ho he comentat en altres ocasions, és un error que hem de mirar de no caure-hi, si de cas inventem un mot per anomenar els tres territoris, però no li diguem Països Catalans.

dissabte, de maig 17, 2008

iPod Touch en català

Finalment Apple m'ha obligat a hackejar la iPod Touch fent-li el que es coneix com a jailbreak.
Resulta que en algun moment vaig perdre la mini configuració que existia en català, els dies de la setmana i poca cosa més, i no hi havia manera de canviar-la, així que he instal·lat el ZiPhone i el Dev-Iphone-cat i ja està :-)

Instruccions detallades de com fer-ho en aquest enllaç.

divendres, de maig 16, 2008

dimecres, de maig 14, 2008

Facebook en català a la fase de votacions

La traducció al català de Facebook ja ha arribat a la fase de votacions.

Un cop traduïdes les prop de 20.000 frases, ara cal que la comunitat voti quina creu que és la traducció més adient de les ofertes per la comunitat de traductors formada per 731 internautes.

Un pas important per a la normalització lingüística de la Xarxa secial més important del món.

dimarts, de maig 13, 2008

WiiCat

Avui és el meu aniversari, i la Noe m'ha regalat una Wii Fit per a que pugui fer exercicis per aprimar-me i jugar a alguns jocs força curiosos i entretinguts. És genial, està força bé aquest giny!

Per a contrarestar, m'ha convidat a un bon dinar a Mas Pí i a un pastís d'aniversari que estava boníssim :-)

Ara estic esperant a que surti a la llum el curset de sardanes que es dirà Wii Cat ;-)