Avui l'Edu, el PAU d'un client... on PAU vol dir "Puesto de Atención al Usuario" i és el que generalment es coneix com a HelpDesk, m'ha ensenyat aquest video:
Fa dies que els veïns del salvatge oest estan votant sobre quin logo ha de representar les olimpiades de Madrid 2016...
Veient el nivell dels logos, crec que el guanyador serà aquest ;-)
La gent d'Imàtica ha enviat un text explicatiu de la moguda del Ramoncín i l'SGAE contra alasbarricadas.org.
Un judici per uns comentaris anònims que criticaven a Ramoncín en un bloc. L'SGAE ha anat a carregar-se el bloc i no pas a buscar la persona que havia fet els comentaris. Amb la llei de protecció de dades a la mà, els administradors de servidors web instal·lats físicament a l'Estat Espanyol estan obligats a guardar els logs de totes les connexións. Després, quan hi ha un judici, no es demanen. Queda demostrada la sospita que feia temps que tenia, la LOPD no serveix per a rés més que per a incrementar els costos de la informatització de la societat. D'això ja parlaré en algun altre post.
Llegir més!Mercè Molist - El maig de 2007, els pares de X. rebien sorpresos una demanda de Ramoncín contra el seu fill, per lesions a l'honor. L'ex-cantant demanava i demana 6.000 euros, més despeses del judici (10.000 aprox. en total), per uns comentaris anònims apareguts en un racó de la web Alasbarricadas.org, on es titllava a Ramoncín de pedant i escòria.
Començava una nova aventura per a X., qui fins ara no havia viscut un procés judicial relacionat amb Internet. El 12 de setembre es va celebrar el judici, al jutjat d'Instrucció 44 de Madrid, el mateix on es va perdre el cas PutaSGAE. En uns dies, la jutge dictarà sentència.
Això que segueix és el com una influent organització, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), ha intrigat per invalidar l'article 16 de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació (LSSI) i la directiva europea que exoneren de responsabilitat als prestadors de serveis d'Internet, enfront dels continguts aportats per tercers.
1. Què busca la SGAE, segons la SGAE, amb aquest procés.
"A l'audiència prèvia al judici, el 19 de juny, vam plantejar als advocats de la SGAE, que defensen a Ramoncín, arribar a un acord però es van negar al·legant que estan cansats de que es parli malament d'ells. Volen que, a Internet, abans de parlar malament d'ells s'ho pensin dues vegades. Amb aquest plural vam entendre que qui està darrere de la demanda no és Ramoncín, sinó la SGAE".
2. En què centra l'advocat de la SGAE la seva acusació, en el judici.
"En intentar demostrar que sóc el responsable de Alasbarricadas.org, i de tot el que es posa allà, perquè el meu nom està en el whois. Que he de respondre pels comentaris, perquè tot el que es puja a una pàgina està sota el control de l'administrador de webs, paraula que repeteix insistentment, sense definir què significa".
3. Què opina la fiscalia sobre retirar comentaris de la teva web.
"El fiscal diu que només es pot modificar una web, esborrar els comentaris en aquest cas, quan ja s'ha fet un procés, està tancat i amb sentència".
4. Què opina la fiscalia sobre qui és responsable dels comentaris.
"Demana l'absolució perquè el procés no s'ha fet correctament, al fer responsable a algú de continguts de tercers, i perquè segons la llei no es pot determinar que el responsable dels continguts sigui jo. El responsable és qui fa el comentari".
5. Què pregunta la jutge a X. en el judici.
"Va voler saber si vam retirar el fil quan ens va arribar la demanda i sí, ho vam fer".
6. Qui és el responsable de la web Alasbarricadas.org.
"No té un únic responsable si no molts. És un projecte social i la porten els usuaris, hi ha diferents persones encarregades de seccions".
7. Com arriba la SGAE fins a X.
"Contracta a una agència de detectius, Método 3. Curiosament, no ens envien ni un correu, ni avisen al proveïdor de la web, Nodo50, ni li demanen logs ni res, com se sol fer en aquests casos".
8. En què consisteix la investigació de l'agència de detectius.
En fer un whois sobre el domini Alasbarricadas.org. Allà hi apareix el nom de X., que en el seu moment fou l'encarregat de registrar-lo, i una adreça postal antiga. La SGAE envia un burofax a aquesta adreça, sense èxit.
Llavors, usen mètodes "que no explicaran en el seu informe ni en el judici, ni la jutge s'interessarà per ells". Així descobreixen l'adreça dels pares de X., "que suposo només es pot obtenir a través de les meves dades de naixement o antics DNIs, ja que porto 14 anys sense residir allà".
9. On diu el detectiu que va trobar l'adreça dels pares de X.
"La seva declaració en el judici és brutal, dóna vergonya aliena. Es dedica a recitar el seu currículum i actua amb gran xuleria. Mostra captures de pantalla del whois i dels comentaris a la web com si fos una gran investigació. Diu que ha trobat l'adreça dels meus pares a través de Google, així com declaracions meves assegurant que sóc el responsable de la web".
10. Què passa amb els logs.
"A l'audiència prèvia proposem que, si el que els interessa són els comentaris, demanin els logs a Nodo50, però la jutge no ho admet, ni els advocats de la SGAE posen interès en demanar-los".
11. Què declara Ramoncín.
"Actua com l'ofès, la víctima, però sembla cansat d'aquestes històries, de fer aquest paper".
"A la pregunta de com es va assabentar dels insults diu que té amics que sempre estan a Internet".
"A la pregunta de com es va sentir en llegir els comentaris diu que ofès, que va al·lucinar i que està cansat d'aquestes coses"
"Quan se li pregunta fins a quin grau es va sentir ofès i també sobre la seva relació amb la SGAE, la jutge talla a l'advocat defensor, Carlos Sánchez Almeida, qui acaba fent una queixa formal i la jutge li retira la paraula. Al final, el tema de l'honor gairebé no es tracta".
12. Què s'espera de la sentència.
"Creiem que la intervenció del fiscal podrà fer que baixin els diners que ens demanen, encara que de qualsevol manera seria una derrota si perdem, ja que la SGAE amb nosaltres busca un precedent judicial".
"En cas de perdre, recorrerem, perquè sabem que és una cosa greu i que no ens afecta només a nosaltres. No és per fer-nos la bandera de res però, com dèiem de petits: per mi i per tots els meus companys".
13. Sobre la solidaritat.
"Al·lucinat. Amb la gent que posa diners, amb els missatges de suport, els correus d'associacions de metges, de veterinaris, un estudi de gravació, músics, gent amb blocs, no només dels frikis d'Internet, que també, ni tampoc només de l'espectre polític marginal o, com ho anomenen, l'esquerra extraparlamentària. No és casualitat que la SGAE escollís la nostra web, creien que no tindríem suport, que som marginals...".
"El que més destaco dels 5 mesos que han passat d'ençà de l'arribada de la demanda és aquest suport, l'actitud de la gent, hi ha hagut qui ha muntat una activitat al seu poble per treure calers per Alasbarricadas.org".
14. En resum.
"M'atribueixen quelcom que jo no he escrit, simplement perquè sortia en un whois"
Copyright 2007 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.
El Senador de Nebraska Ernie Chambers ha iniciat a tràmit una querella contra Déu per la destrucció i aterriment de mil·lions d'habitants de la terra des dels seus inicis.
L'acusa de ser el responsable d'inundacions, huracans, terratremols, plagues, fam, guerres genocides, malformacions genètiques, etc...
Aquesta demanda la fa com a protesta, per el judici d'un cas de violació on el jutge no va permetre que l'acusació empressin els mots 'violació' i 'victima'.
Si li accepten, que es veu que si que passarà, es rumoreja de que davant la impossibilitat de seure a Déu a la banqueta dels acusats, citarà als seus representants de diferents religions, al·legant que Déu respon a diferents àlies segons qui el representi.
Serà divertit seguir el procés :-)
Poema de Frederic Soler, on relata romanticament la caiguda de Barcelona a mans dels espanyols i els francesos el 1.714.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell los mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.
Llegir més!Quin vellet lo fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una anima entendrida;
no l'havia això endurit.
Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, l'alie, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.
Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell lo seu magall portava,
– Jo – el nin deia – porto el meu! –
I cavant ambdós alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
– Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
lo vell cavava amb fatic.
Los fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!
Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en al seu nét:
– Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí què n’haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al trono reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?
I així dient, lo vell plorava,
i ofegava amb lo seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.
Que aquell fill... taca afrentosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i va vendre's al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant lo plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot lo cor.
Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per ço el pobre vell plorava
com si cavés lo clot seu,
i tot cavant, mormolava:
– Si sigués... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs los clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
los morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.
– Bé en tenim, fill meu, de feina!
– Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
– Mes, al fossar – respon l'avi –
no hi hem d'enterrar ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.
Conec bé de quina banda
són els morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
lo botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per aqueixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.
I, així dient, el nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint tot just lo llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
– Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Ai, pobreta Barcelona,
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en els murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.
I a rengleres, a rengleres
els van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar .
Barrejats en un munt cauen
los d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo traïdor!
De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l’esglai, resta mut;
contemplant-se’l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res lo llavi;
a tots dos los sembla agravi
lo mot que han de pronunciar.
I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang de son fill, al puny.
– Oh – al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu –
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és lo teu pare, fill meu!
I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
– Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
– A on l'enterrem? – A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
MP3
PS
Si teniu imatges de bona qualitat de l'època, publiqueu un enllaç o envieu-les a corretge@gmail.com
Gràcies.
Em pregunto que collons estava dient el President Montilla.
A la foto de l'Avui es veu la gent amb els llavis pronunciant un so tancat com podria ser un luuuu de Catalunya al principi dels Segadors, mentre el Molt Honorable manté els llavis en posició de so obert, com si fos un eee d'Espanya.
Estava en Montilla assajant un canvi de lletra per Els Segadors?
La Penya Blaugrana d'InterNet Barcelonautes.com, de la que tinc l'Honor de Presidir, realitzarà demà a dos quarts d'onze una ofrena floral al monument de Rafael de Casanova a Barcelona.
Més info.
