El 3/24 al canal 5

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al "Manifiesto por la lengua común", que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid. La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única "que pot ser-li suposada" als seus ciutadans. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que "posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte"

A casa posarem el 3/24 al canal 5 i ens sumarem al boicot a telecinco!

La única sèrie d'aquesta cadena que miràvem, CSI, la descarregarem a l'aMule i la visionarem sense anuncis!

La Noe em comenta que hi ha una altra sèrie bastant popular, en el sentit benèvol del mot, que també emetia Telecinco, Hospital Central, doncs aquesta es pot visualitzar en català a Canal Català TV.

Podeu seguir l'evolució de la campanya al grup del Facebook, al que us convido a unir-vos-en.

5 minuts poden ombrir

Parella humorística, en anglès:

Five minuts can shadow

El 6 de juliol votaré NO

No és cap sorpresa, diré NO a una moció de censura que vol torçar la il·lussió de tenir un Barça que sigui altre cop Més que un Club. En Joan Laporta ha escenificat aquest sentiment com cap altre president blaugrana ho ha fet des de que tinc ús de la raó, i només per això ja mereix la meva confiança com a soci del Barça.

A més a més, ell i la junta han fet una aposta de futur engrescadora, extirpant el·lements cancerígens dins la plantilla, i aquest nou projecte, amb en Pep Guardiola al capdavant, mereix de la nostra confiança.

Per tot això, s'ha creat la plataforma Diguem NO:

Tant si es comparteixen com si no totes les actuacions i manifestacions del president i de la junta del Club, sense perjudici del disgust pels mediocres resultats esportiues de les darreres dues temporades, els sotasignants, socis del Barça, davant la moció de censura presentada al president i a la junta del Club, volem manifestar la seva inconveniència i inutilitat, tant per al club com per a la ciutat i per al país que representa, i volem fer públic que la nostra posició el dia 6 anirà en contra que la moció de censura prosperi.

Espero i confio que ens ensortim, aquest Barça és el darrer reducte d'il·lussió que ens queda després del fracàs del Tripartit, o el desengany d'en Porta a Òmnium Cultural.

Que no s'apagui la flama, Diguem NO.

Creixen els ciberatacs per motius polítics

Interessant artícle llegit a iMàtica.

Virus contra dissidents, "kits" per tombar servidors de governs, mitjans de comunicació silenciats. En el primer aniversari del bombardeig contra Estònia, experts de les companyies Trend Micro i Arbor Networks han alertat de l'augment dels atacs per motius polítics a Internet. La CNN, Radio Liberty o els grups pro-Tibet en són els darrers afectats.

Mercè Molist - Va passar ara fa un any, quan el govern d'Estònia va retirar l'estàtua del Soldat Soviètic Desconegut i les protestes russes van saturar les xarxes estonianes. L'anomenen la primera guerra d'Internet i, també, el ressorgiment del "hacktivisme", una pràctica nascuda en els 90 que significa "usar la tecnologia per aconseguir un objectiu polític".

El consultor independent Dancho Danchev prefereix parlar de "guerrilla de la informació del poble, els ordinadors de la qual es converteixen en estacions de bombardeig en nom d'"introdueixi la seva causa"". Posa com a exemple els atacs turcs a milers de llocs suecs per una caricatura de Mahoma, o les conteses entre Israel i Palestina, on es reparteixen "kits" per assaltar llocs d'ambdós bàndols.

Llegir més!Però la guerra d'Estònia va marcar una important diferència: dels atacs d'internautes conscienciats que exercien el seu dret a la cíberrabieta es va passar a grups organitzats, gairebé militars, amb foscos interessos i procedències, les "botnets" dels quals (xarxes d'ordinadors infectats sota el seu control) van bombardejar sense pietat a l'adversari.

Ho explica l'expert en seguretat Gadi Evron en una de les poques anàlisis públiques sobre els incidents, publicada recentment. Segons Evron, fou "una operació a gran escala molt ben planejada en línia. Dies abans, els fòrums russos bullien amb els preparatius, publicaven llistes d'objectius i instruccions tan simples que qualsevol internauta sabria seguir-les".

Els atacs van començar el 26 d'abril contra oficines governamentals. L'endemà s'havien estès a altres llocs, inclosos bancs, agències de notícies i escoles. "Encara que els nostres sistemes no van poder demostrar la font dels atacs, és indiscutible que els fòrums i blocs russos en van ser els responsables", assegura.

Els intents de defensa d'Estònia contra l'enemic exterior van ser desactivats amb una enginyosa tàctica, explica l'expert: "Van infectar ordinadors de ciutadans d'Estònia, amb els quals van crear "botnets" que van llançar contra les nostres xarxes". Així, eren les pròpies màquines del país les que els atacaven.

Això demostra, segons Evron, que després dels primers atacs dels internautes russos, "jugadors més experimentats van entrar en la contesa". El govern rus no va sancionar públicament la protesta fins a tres setmanes després. I Evron es pregunta: "¿Un atac per Internet hauria de garantir una reacció de l'OTAN? Quin dret té un país a l'autodefensa en cas de cíberguerra?".

Altres casos esdevinguts en els darrers mesos també demanen respostes. A principis del 2008, Arbor Networks denunciava l'ús de "botnets" en un bombardeig de diversos dies contra webs del candidat a primer ministre d'Ucraïna, Victor Yanukovych, i un altre contra llocs del partit "L'Altra Rússia", durant les eleccions russes.

Al març, el portal oficial del Govern Tibetà a l'exili queia sota un atac semblant. L'empresa F-Secure avisava: "Algú està enviant correus amb virus per infectar els ordinadors de grups pro-Tibet i espiar-los". La Xarxa de Suport al Tibet denunciava: "Qui sigui que ho estigui perpetrant, ho fa a temps complet".

El 20 d'abril, la web de la cadena CNN desapareixia durant tres hores per un atac organitzat des de blocs xinesos, que criticaven el tractament donat als esdeveniments del Tibet. Llocs com anti-cnn.com i hackcnn.com distribuïen programes que realitzaven automàticament el bombardeig.

Mentre, als Balcans, grups pro-Kosovo assaltaven massivament llocs web per posar-hi en ells propaganda. Grups pro-Sèrbia feien el mateix contra llocs albanesos, publicitant llistes de webs vulnerables d'aquell país, com el Banc de Tirana o el Partit Socialdemòcrata, i "kits" per assaltar-les.

A finals de l'abril, el lloc de Radio Liberty a Bielorússia queia sota un atac que s'expandia en poques hores a altres sèus d'aquesta ràdio a l'Europa de l'est i Àsia. El motiu: la retransmissió d'una manifestació de l'oposició bielorussa. Hi ha hagut més casos però, afirma el SANS Institute, "no s'han donat encara a conèixer per no entorpir les investigacions".

La majoria d'incidents procedeixen d'ordinadors russos i xinesos però, donada la naturalesa d'Internet, és molt difícil determinar el seu autèntic origen. Tot i així, en els darrers mesos els governs de Bèlgica, Alemanya, Gran Bretanya, Índia i EUA han denunciat públicament a la Xina per atacs a les seves xarxes. El govern xinès ho nega, adduint que no pot controlar als atacants.

Manel Medina, director de l'equip de seguretat esCERT, apunta: "Els atacs polítics els fan polítics, sigui en actiu, des de l'oposició o la clandestinitat. I els polítics amb més recursos econòmics són sempre els que estan en actiu, és a dir, els governs".

Segons Medina, "la Comissió Europea està alineant totes les seves forces de resposta a incidents d'aquesta mena i la protecció de les infraestructures crítiques és un dels temes estrella". Espanya i altres sis països de l'OTAN estan creant a Estònia un Centre d'Excel·lència en Ciberdefensa. I el govern dels EUA acaba de presentar la seva Iniciativa per a la Seguretat Cibernètica Nacional, amb un pressupost d'11.000 milions d'euros.

S'anomena "Cracktivisme"

Les dues formes d'acció política més comú a Internet són els bombardejos i l'assalt de webs. En el hacktivisme clàssic, aquestes webs s'atacaven de manera selectiva fins que va arribar la moda del "mass web defacement": entrar directament en els servidors que les allotgen i assaltar desenes o centenars d'una tacada, per deixar a totes el mateix missatge de protesta.

Buscant la mateixa rapidesa i eficàcia, els bombardejos des de "botnets" han substituït a les manifestacions virtuals dels 90: "Amb programes molt senzills, utilitzables des de qualsevol ordinador personal, el hacktivista realitzava peticions continuades a una mateixa pàgina web. Era semblant a congregar a la porta d'un banc a 200.000 persones", explica el hacktivista Pablo Garaizar.

Encara que aquelles manifestacions puguin ser vistes com a bombardejos, Garaizar aclareix: "No eren més que sentades virtuals fetes amb mitjans tecnològics senzills, a l'abast de qualsevol que s'hi volgués afegir. Les seves raons i maneres estan molt lluny de les "botnets" de les cibermàfies, l'abús de les quals destrueix la llibertat de la xarxa i propicia l'adopció de mesures cada cop més restrictives".

Manel Medina puntualitza: "Es pot tallar una carretera amb un camió o amb persones assegudes a l'asfalt, però el resultat és el mateix: que usuaris legítims de la infraestructura no la podran usar, amb el que estem danyant als ciutadans i no al portal, que fins i tot pot sortir-ne beneficiat, desenvolupant en el futur millors mecanismes de seguretat".

Medina proposa distingir dos corrents d'activisme cibernètic: "Els pacifistes, amb accions controlades "manualment", i els guerrillers, amb accions realitzades per comandos autònoms ("bots") potencialment incontrolables. Aquests podrien anomenar-se "cracktivistes" i usarien "armes de destrucció massiva"".

Garaizar afegeix a aquesta distinció: "Els hacktivistes no busquen vèncer, sinó convèncer, es centren en la batalla ideològica, el seu objectiu no és tombar un servidor sinó arribar a les ments dels que assisteixen a les seves accions. El cracktivista usa a les persones i els seus ordinadors com a simples peons per augmentar el seu poder i imposar els seus criteris".

Battling Botnets and Online Mobs. Estonia’s Defense Efforts during the Internet War

DDoS Anniversary

Targeted Malware Attacks Against Pro-Tibet Groups

Cyber Attacks Target Pro-Tibet Groups

CNN Web site targeted

Radio Free Europe/Radio Liberty Websites Hit By Mass Cyberattack

Pro-Serbian Hacktivists Attacking Albanian Web Sites

La web del Banco de Israel, cerrada durante dos días tras un ciberataque islamista

Computer hackers infiltrate Chechen government website

China mounts cyber attacks on Indian sites

Botnets: The new political activism

People's Information Warfare Concept

‘Hacktivism’ Incidents Escalate, Become More Frequent

Introducción al hacktivismo

Hacktivismo

Hacktivism

Copyright 2008 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

Aerolinies Menorquines

L'antitesi d'Air Berlin

Com que el Youtube estava fent el burru i anava massa lent, l'he pujada al Google Video que sembla que no te manies ;-)

Per cert, es veu que els d'Air Berlin ja feia temps que patien turbulències accionarials, però des de la publicació de l'editorial dels nasos, les accions han caigut de 7,5€ a 5,5€, segons em comenta el Marc. Una bona nata si senyor.

Un atac a la llengua catalana feta per un alemany, te repercussions negatives a la borsa de Frankfurt. Mentre que un atac fet per un espanyol, te repercussions positives a la borsa de Madrid, i sobre els polítics espanyolistes. Si això de la independència no funciona el 2014, potser haurem de demanar l'annexió a Alemanya, si més no hi ha més càtedres de català a les universitats alemanyes que a les espanyoles!

Crispetes amb el mòbil

En Tomàs m'ha enviat un video força demostratiu de l'evolució dels mòbils. Ara ja no només truquen, fan fotos, s'escolta la ràdio, es mira la TV, ara fins i tot serveixen per a fer crispetes!

Pot tractar-se d'un muntatge, de fet al YouToube, trobareu forces rèpliques d'aquest video, mostrant aquesta nova utilitat dels nostres aparells.

Avís als usuaris mascles: No el guardeu a la butxaca del pantaló, no sigui que us quedin els ous dussus ;-)

Firefox3 Download Day

Avui és el Download Day, intentarem entrar al llibre Guiness dels rècords com l'aplicació més baixada en un sól dia. Endavant amb l'Open Source!

Més informació a Corretgé.com

Ja tenim la càmera de video per a la Gina :-)

Ja tenim la càmera de video per a la Gina :-)
Originally uploaded by Artuditu (R2D2)

Ja ha arribat a Can Vileta, ha costat, però finalment ja la tenim a casa :-)

Feia dies que ja teníem decidit que totes les coses que fes la Gina, haurien de registrar-se. La Noe m'ha deixat fer i desfer en la tria del dispositiu final, amb la única excepció: tot i que l'empraré també per a temes de feina, no ens calia una càmera professional.
Així doncs parlant amb l'Escofet, que ell domina tot el tema de la producció cinematogràfica, em va recomanar una càmera amb 3CCD i una bona òptica.

Jo vaig afegir que calia que desés a disc dur, que fos Full-HD i que tingués una bona òptica, també.

Així que vaig triar la JVC GZ-HD5, a l'FNAC de Perpinyà estava 400€ més barata que a l'FNAC de Barcelona, així que ens hi vam passar un dia, però no la tenien, i s'havia de demanar.

Visitant planes de venda per InterNet, descartant Pixmania pel nefast servei i lo lladres que són enviant mercaderia en mal estat dos cops seguits pagant tu les despese d'enviament! vaig optar per RedCoon, que tenen una distribuidora a Badalona, i això sempre dona més seguretat.

Quan vaig entrar a RedCoon vaig veure que havia sortit la JVC GZ-HD6 per un preu més barat que la HD5 a l'FNAC de Barna. Així que vaig demanar-la. Va passar una setmana i em van dir que el proveïdor no proveïa, i que me l'entregarien una setmana després de l'acordat, 3 dies. Tot això responent correus i podent trucar per telèfon , no com els de Pixmania que no responien correus i et feien trucar a un 908 a 1,5€ el minut.

A tot això em diuen que es tornarà a retrasar el tema i que la tindran un més després de jo haver-la demanat. Jo els hi dic que no em fio, que si han fallat un cop, poden fallar un altre, doncs la data d'entrega em sona a excusa. M'envien un correu i m'ofereixen una altra càmera de similars característiques, la Sony SR11E. Jo els responc que no, que no és la mateixa (no te els 3CCD i la meitat de disc) i que hauríem de trobar alguna altra sol·lució.

Finalment em truquen a casa i m'ofereixen la Sony Handycam SR12E molt bé de preu, per 30€ més que la JVC HD6, miro les especificacions, i valoro tenir una òptica Carl Zeiss enlloc de 3CCD, li comento a la Noe, i ens decidim, endavant! que si la nena vol sortir abans de comptes, s'ha d'estar preparats.

Doncs bé, un cop decidits i el paquet en trànsit, tatxan! vaga de transportistes, que estic d'acord anb ells, oju, ja ho explicaré en una altra ocasió, però clar quan et toca tant directament, fot. El cas és que ja la tenim a casa, i ja he pogut provar-la amb el meu Poor Man Steady-cam :-)

La veritat és que filma de molt bé, massa i tot, pq crec que ja tinc la necessitat de tenir una tele Full-HD. Com he pogut viure jo sense això abans?

Extremadura: ordinadors per a tothom

Llegit a racocatala.cat

Dilluns, 9 de juny de 2008 a les 21:00 Informa: Guillem

Internacional

La regió espanyola d'Extremadura, situada a la meitat sud de la Península Ibèrica, té l'honor de ser la regió mundial amb la proporció d'ordinadors per alumne més alta del món. De fet Extremadura ja liderava sorprenentment aquesta classificació tecnològica des de fa anys, una dada que fa reflexionar, sobretot si tenim en compte que Extremadura és una de les regions menys desenvolupades de l'Estat espanyol i que més inversions estatals rep -i seguirà rebent, segons Zapatero- per compensar aquesta teòrica "pobresa". Fins i tot el diari econòmic britànic Financial Times s'ha fet ressò en alguna ocasió d'aquest "ratio" increïblement alt d'ordinadors per alumne extremeny.

Ara, però, Extremadura liderarà encara més clarament aquest rànquing. I és que la conselleria d'Educació de la Junta d'Extremadura va informar la setmana passada que tots els instituts d'educació secundària d'aquesta regió dispondran d'aquí poc d'un ordinador per cada alumne, així tal com sona, i fins i tot una pissarra digital interactiva per a tota la classe. Segons la consellera Eva María Pérez, la decisió de passar d'un ordinador per cada dos alumnes, a un per alumne "és un salt qualitatiu fonamental en el model d'aula tecnològica". I va afegir que els ordinadors en qüestió "seran portàtils".

En total, la conselleria té previst adquirir unes 250 pissarres digitals que se sumaran a les 558 ja existents. Pel que fa al "parc" d'ordinadors, és previst que se'n comprin 67.000 unitats, que se sumaran a les 30.000 ja existents avui en dia, i es renovaran així mateix els 3.200 ordinadors del professorat d'institut. La consellera va reconèixer que Extremadura és "capdavantera mundial" en la implantació de les tecnologies de la informació a l'educació.

La conselleria també acaba d'aprovar uns ajuts a fons perdut per a les famílies i estudiants, de cara a que puguin comprar equips informatics particulars i per subvencionar l'accés a Internet tant dels mateixos estudiants com de les seves famílies.

Totes aquestes dades espectaculars contrasten, naturalment, amb les dades que qualsevol alumne dels Països Catalans, sigui del territori que sigui, pot constatar a les aules de secundària del seu institut. La diferència de tracte entre uns i altres és naturalment abismal, però les diferents conselleries d'Educació del Principat, País Valencià i Illes Balears (i els departaments nordcatalans, així com els instituts de la Franja) senzillament no disposen del pressupost necessari per a ni tant sols acostar-se remotament a aquesta proporció d'un ordinador per alumne. Ni molt menys, pantalles tàctils digitals, ni subvencions per a la connexió a Internet.

La despesa sorprèn, no només per innovadora, sinó precisament perquè prové d'una regió que, segons la mateixa administració extremenya, necessita molta inversió estatal. Zapatero ja ha confirmat que Extremadura continuarà essent capdavantera en rebre diners de les arques estatals. Diners que posteriorment hom empra per a donar uns serveis que qui es dedica a omplir aquestes arques estatals, com ara el Principat, el País Valencià o les Illes Balears, no pot oferir als seus ciutadans/alumnes. El que arreu del món es coneix com a espoli o directament atracament a mà armada, a l'Estat espanyol en diuen solidaritat.

Solidaritat és que Catalunya no pugui oferir uns serveis determinats al ciutadà perquè ha de pagar una quota de solidaritat a les arques estatals (com a càstig per ser un territori "massa ric"), i que a canvi els destinataris d'aquests diners (els territoris pretesament "pobres") sí que els puguin oferir. En resum, que els ciutadans de les teòriques "regions pobres" de l'Estat gaudeixen d'uns serveis totalment inabastables per als ciutadans de les teòriques "regions riques", i tot gràcies al magnífic repartiment estatal de la riquesa. Andalusia, per exemple, complementa les pensions dels seus jubilats amb un "extra", per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Catalunya, per exemple, no ho pot fer, per manca de pressupost.

És més, el president Extremeny ja ha dit en reiterades ocasions que no té la més mínima intenció de renunciar a l'actual sistema de finançament, i que en cas que els catalans vulguin deixar de ser espoliats "ens veurem les cares". També ha dit que creu que fer públics els comptes de qui aporta què a aquestes arques és "immoral i injust". Suposem que vol dir que si tothom s'adonés de qui paga i sobretot quant paga, quedaria massa evident l'espoli. Andalusia ja ha expressat moltes vegades també les seves reticències a que valencians i principatins reclamin un canvi en el model del finançament autonòmic.

I tenen tota la raó. I és que qui no protestaria si li caiguessin els calers d'una aixeta i vingués algú a provar de tancar-la, dient que els calers que passen per aquell tub surten de la seva butxaca? L'aixeta no es toca, "agua para todos", però ordinadors per a tots ... els extremenys.

fotos iFarra

Aviam si un dia d'aquest tinc temps de fer una crònica del dia, que vaig de bòlit!

De moment les fotos: