Leonardo da Vinci, català

Avui he pogut tenir una mica de temps per a la lectura, i he llegit un llibre que tenia abandonat sobre els prohom de Vic, que és apassionant.

Hi ha un capítol dedicat a Lluís Puigventòs, un manetes del segle XV nat a Vic en el marc d'una família benestant. En Lluís era un amant de la pintura i el dibuix, però va trascendir a la historiografia catalana per les seves arts amatories, fet que li atorgaren el sobrenom del Lleó de Vic. Hi ha una rondalla trobada que ens apropa al personatge:

La pubilla de Can Queralt
ja es troba casadera,
La mare li vol un mosso alt
i el pare un home ric.
Que viglin tot el troç,
que no se la passi per la pedra
el petit de can Puigventòs
conegut com el Lleó de Vic.

En Lluís va haver de retarse en dol amb més d'un marit i pare cabrejats pel seu impetu. La gota que va fer besar el vas, diuen que fou el filirteig amb la neboda del bisbe de Vic.

Amb l'exèrcit buscant-lo, va decidir anar a Màntua, Itàlia, on compaginà les seves grans passions, la pintura i les dones. Allà a Itlàlia l'atribut masculí reb el nom de nardo, així que poc va trigar que les seves amants l'anomenessin Leonardo da Vic per la grandària, diuen, del seu membre viril.

En Lluís va tornar a fer de les seves i va haver de fugir cap a Florència, on va coincidir amb un altre pintor de renom anomenat Francesco, originari de Vinci. La gran amistat que els unir va jugar a favor del vigatà, doncs en Francesco i en Lluís es decidiren a crear un únic personatge que poguès vendres les obres d'art, i a l'hora despistar a pares, germans i marits de les mosses que el nostre Lleó perturbava.

Aquesta etapa fiorentina va ser força productiva en quant a pintures, dibuixos i invents, i ambdos acordaren signar-los amb el sobrenom de Leonardo da Vinci.

Resulta impressionant la de il·lustres personatges que ha dat al món la nostra terra, i és que els catalans som collonuts :-)


--------------------
Afegit el 2 de gener... evidentment es tractava d'una inocentada ;-)

El Pi de les Tres Branques

El Pi de les Tres Branques
Originally uploaded by jqmj

LO PI DE LES TRES BRANQUES

Per on baixa el Llobregat
dels Pirineus a la plana,
don Guillem de Mont-rodon
a trenc de dia davalla,
voltat de comtes i ducs
en ufanosa colcada.
De l'alta sella en l' arçó,
sobre arabesca gualdrapa,
seu en Jaume nostre rei;
no du més corona encara
que la de son cabell d'or
que algun àngel li ha deixada.
Lo tenia presoner
Narbona dins sa muralla:
al vencedor de Muret
Mont-rodon lo demanava;
Monfort no l'hi vol donar,
per gendre diu que se'l guarda.
Quan lo sant Pare en té esment,
que a corre-cuita, li mana,
torne son rei a Aragó
i al Pirineu la seva àliga.

Catalunya, aixeca el front,
doble sol avui t'aguaita,
lo sol que et surt a orient
i el que t'ix a tramuntana.
Lo que et surt al Pirineu
te vol donar una ullada;
mes, infantó de sis anys,
no vol ésser vist encara,
ja el veuran a Lleida prou
davant la cort catalana.
Abans d'arribar a Berga
s'enfilen per la muntanya,
per entre Estela i Queralt
de Campllong envers la plana;
quan són al mig de Campllong
la nit fosca és arribada.


Lo Campllong té com un bres
dues serres per barana,
per coberta un bosc de pins
verds tot l'any com l'esmeragda.
Corona immensa de tots
és una hermosa pinassa,
pinetells semblen los pins
entorn de llur sobirana,
geganta dels Pirineus
que per sang té rius de saba.
Com una torre és son tronc
que s'esbadia en tres branques
com tres titans rabassuts
que sobre els núvols s'abracen,
per sostenir en lo cel
una cúpula de rama
que fa ombra a tot lo pla
com una nova muntanya.(...)


En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l'alba;
al bes de l'alba i al seu
don Jaume se desvetllava;
-He somiat que era gran
i d'un bell país monarca,
d'un bell país com aqueix
entre la mar i la muntanya.
Com eix pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
Esbrinant somni tan dolç
lo sol li dóna a la cara
i esporuguida a ponent
la mitja lluna s'amaga.
Lo somni del rei infant
lo vell templari l'acaba
en extàtica oració,
espill de visió més clara.
Veu Catalunya la gran
fer-se més gran i més ampla,
robant als moros València,
prenent-los l'Illa Daurada.
Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:
-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria.

Feliç 2008 Camarada

En Bodom m'ha fet arribar una felicitació molt especial. Després d'uns xics retocs del rotllo, dignes del camarada Stalin i el PhotoSoviet crec que ja es pot publicar en aquest el vostre bloc :-)


Ah, i aquest any els d'El Jueves han fet la felicitació en català! felicitem-los a ells també.
Bé, el mot disfrutar encara no està acceptat al Gran Diccionari de la llengua catalana, però al ritme d'acceptació de barbarismes que hi ha, potser el mateix 2008 aquesta felicitació és normativa.

Marketing meritori

Realment la campanya de Fight for Kisses de Wilkinson és un cas clar de Marketing meritori, veieu, veieu:

Fa tems amb un col·lega cap de comunicació d'una impotant empresa em comentava que els de Marketing de la seva empresa, a aquest tipus de campanya li diuen Marketing Viral. Jo li vaig comentar, que qui ha creat aquest terme no te ni puta ideia d'informàtica ni de marketing.

D'informàtica perqué es tractaria d'una difussió per enginyeria social, i no pas viral. Cap giny programat ha fet que es propagui sense consentiment humà.

De marketing perqué a ningú se li acudiria vendre alguna cosa amb una marca tant negativa com un virus.

De tant en tant li vaig donant voltes a l'assumpte, i fins al moment sempre li deia marketing d'enginyeria social, o marketing social, però avui, veient el clip que m'ha enviat l'Antonio (no se mai d'on treu tantes històries) he trobat el mot definitiu:

Marketing meritori.
Una campanya de publicitat a la xarxa que només es propaga si qui ho veu creu que mereix propagar-se. Una campanya on pren força importància el contenidor del missatge, doncs serà en funció d'aquest que es propagarà el missatge publicitari.

Blocs solidaris

En Gatot ha premiat aquest el vostre bloc com a Bloc Solidari:

i... l'artuditu: perquè encara que no el tingui enllaçat, és un dels blogs que tinc a preferits (si, ja sé he d'actualitzar) i on estic al dia de moltes novetats sobre blogger i internet.

Des d'aquí els agraïments... ara ja el tinc enllaçat a l'apartat de Al-QueQueda Blocs :-)

Des de que vaig rebre el mateix guardó al novembre, aquest meme ha estat ampliat de 5 a 7 guardonats. Així que tingui una horeta lliure estendré aquest a 7 persones més... ho prometo :-)

Aprofito el post per a comentar que en català el que en anglès es coneix com a blog, es diu bloc. No crec que hagem de ser molt estrictes, pq sovint emprem anglicismes tècnics, però és bo saber-ho:

bloc

ca bloc, m es bitácora es blog fr bloc fr bloc-notes fr blogue fr carnet Web en blog en weblog Definicions ca: Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Extret de termCat, l'autoritat en matèria de terminologia.

La gangrena espanyolista s'esten a l'espai el Temps de TV3

Ja feia temps que anàvem detectant que la gangrena espanyolista anava afectant a òrgans de TVC, i que una bona part del Telenotícies semblava el de Televisió espanyola però en català, on informaven en la llengua de Pompeu Fabra les vicisituts d'afers dignes de la tomaquera espanyola, i sobretot per l'ordre de la presentació de les notícies d'interès general.

Ara però la gangrena espanyolista s'ha extès a l'apartat del temps, l'altre dia iniciaven amb una notícia així:
Grans glaçades arreu del país. Madrid, Avila i Terol baten rècords.
Acollonit vaig quedar. No dic jo que no s'informi del fred que pateixen els veïns, però sobta l'aplicació del terme país al servei de l'ideari espanyolista.

Per cert, amb tanta fal·lera informativa sobre els veïns, aviam quan expliquen que encara ens han de tornar el sucre que els anem deixant, que tenen molta barra, que fins i tot es queden la tassa! O potser el que fem no és un prèstec, és el pagament a uns extorquidors que ens ofereixen "protecció" d'ells mateixos.

10 anys de domini.net

Ahir, regirant papers antics vaig trobar la carta d'InterNIC certificant el registre del domini DOMINI.NET.
Domain Name: DOMINI.NET
Created on: 06-Nov-98

Caram com passa el temps. Em va costar 35USD però s'havia de registrar mínim dos anys. Avui renovar-lo em costa 9,95USD, poc menys de 6.80EUR!

Aviam si aquesta evolució dels preus en els registres de dominis s'encomana per als dominis .cat, que costen 75EUR l'alta i 40EUR la renovació, preus gens competitius i agreujants del que anomenem el peatge català.

El sud desconnectat de TVC

Avui han tancat les emisions de TVC al País Valencià.

Diuen que ha estat una maniobra pensada en clau electoral de cara el proper 9 de març. Diuen que l'anticatalanisme dona vots, suposo que l'antisemitisme també, però això està prohibit.

Jo crec que més que en clau electoral, és per a poder tenir el control del que s'emet en periode electoral.

Ara falta veure que diran totes les veus anti-Chavez opinant sobre el tancament de cadenes no afins al règim.

Tot plegat fot fastic. És acollonant que l'anticatalanisme vengui fins i tot dins el nostre territori! Ciutadans i PP l'exploten i treuen rèdits. Cerquem culpables?

Com guanyar al Tennis de Wii (de totes totes)

La gent de 5 rupees ha fet un fantàstic document amb cinc pautes per a garantir una victòria segura a Tennis de Wii.

Faig l'enllaç a un mirror pq a cops tenen caigut el servidor, pinta ser excès de consum d'ample de banda.

Recordeu però que la tècnica Telesmash només funciona a les llars dels oponents, mai a la pròpia ;-)

Theme de 3 columnes per a Blogger

Sacsejant la web i el Blogger, això és el que estic fent ;-)

Aquest diumenge he pogut enllestir un tema que feia temps que anava rumiant pel cap: entendre definitivament el funcionament dels Themes del ja no tant nou Blogger.

El cas és que volia fer un bloc amb tres columnes, però no volia fer un Copy&Paste d'un altre lloc i ja està, volia entendre el funcionament per així poder afegir o treure continguts segons em sembli. Tenir el control total dels meus llocs. I ja ho he aconseguit :-)El resultat d'aquest Theme per a Blogger de 3 columnes i múltiples seccions de widgets amb disseny diferent per a cada secció és aquest bloc que he creat com a Estratègia Blogger per a l'empresa Serveis Informàtics Corretgé.com SLU.

Podeu jugar i remenar al lloc http://bloc.corretge.cat/

Ja explicareu que us sembla :-)

Fita assolida

La manifestació d'ahir va ser tot un èxit. Malgrat algunes baixes provocades per la participació d'alguns partits polítics, la població va respondre a la crida i 518.400 persones van sortir als carrers de Barcelona reclamant el dret a decidir que tenim com a poble.

La puntualitat de la marxa va ser impecable, va iniciar-se a les 17h. La dels independentistes no tant. Tot i convocar-se fins i tot 75 minuts abans, alguns vam arribar tard, i d'altres molt tard ;-) És clar que els parranderus convocàven a les 17:15 a Urquinaona!

Jo vaig tenir seriosos problemes per a trobar un parking lliure, i em vaig poder afegir a la marxa cap a les 17:30.... després d'haver fet un post sobre la puntualitat, ja m'està bé.

El ball de xifres està servit:
700.000 l'organització.
200.000 la guàrdia urbana.
125.000 El País.

El Mundo i La Razón en versions digitals no diuen rés de rés, estan en plan monotemàtics per l'acció d'ETA i la nula activitat cerebral del guardia civil supervivent. Libertad Digital cita fonts policials per dir que van assistir 200.000 persones a una manifestació contra Magdalena Álvarez.

Jo he calculat unes 518.400 persones. El mètode emprat ha estat el d'assignar un número de persones per renglera, unes quatre dotzenes i el temps que van estar desfilant pels carrers de Barcelona, més de 3 hores va trigar en arribar la cua de la manifestació al final de Via Laietana. Així que a renglera per segon tenim que 3*60*60 són 10800 segons i una mitjana de 48 persones en donen aquesta xifra 518.400, que és molt important. La mani va trigar més que 10800 segons i les rengleres a cops anaven més apretades i d'altres no, però com a mínim és una manera de comptar, no com fa El País.

Ara toca gestionar aquest capital i avançar amb el procès d'Alliberament Nacional.

Puntualitat independentista

Fa anys que empro malauradament aquesta frase: Els 30 minuts d'inpuntualitat independentista. Reconec que sóc un pèssim esperador i la inpuntualitat injustificada una manca de serietat. A les reunions sempre deia que el dia que fèssim la Revolució, hi hauria alguns que hi arrivarien tard... i farien de beta-testers de les guillotines. Bé això darrer no ho deia, però ho pensava ;-)

Per esmerçar aquest mal endèmic, s'han fet mil i un experiments, amb resultats desiguals, però generalment fracassos.

De cara a la manifestació del proper 1 de desembre, que és a les 17h a la Plaça Catalunya, tenim la convocatòria de Sobirania i Progrés a les 16:00h al carrer Fontanella cantonada Moles, i els d'Unitat Nacional Catalana a les 15:45 al monument de Macià de la mateixa plaça Catalunya.

Això si que és tenir confiança en la puntualitat de la militància!

Aviam si de cara a la data esperada del 2.014 anem millorant aquest defecte. Ni que sigui per diferenciar-nos dels espanyols ;-)

PROU d'incompetència. 1-D tothom a Barcelona

El proper 1 de Desembre tenim una cita a la capital catalana per a mostrar el nostre rebuig als greuges que estem patint, i per tal de dar un toc d'atenció a la classe política (que tantmateix se suma a la manifestació!) per tal de que apliquin sol·lucions als problemes que tenim a diari.

La situació actual ara fa excel·lent l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, tot i que la sol·lució real i única és veu dia a dia que és la Independència.

Amb tot però, és molt important que la manifestació sigui el més multitudinaria possible, així doncs, fora mandra i a sortir al carrer.

El proper 1 de desembre, TOTHOM a Barcelona!

Nostàlgia de rés

Realment els fatxes cada cop són menys nostàlgics i més contemporanis. Si no mireu aquest clip del programa El hormiguero de la cuatro:

Blocs solidaris

En Camil Ros, company de batalles de fa mooolt temps, ha guardonat aquest el vostre bloc amb el Premi Blog solidari.

A modus de meme, continuraré la cadena no sigui cas es trenqui, i quan vagi al cel no em toquin les 33 verges que tinc assignades com a bon català. Les bones catalanes tenen 33 joves camàlics esperant-les. Els musulmans tenen un gran debat sobre el nombre de verges que tenen assignades per a l'eternitat, potser si es fessin catalanistes, ara que la casa és més gran, resoldrien aquest tema fixant un número exacte i amb premi també per a les dones musulmanes. A fi de comptes, Al·là és català i així ho diu l'Al Corà, no?

Bé, un cop feta la part de 'xute' iniciaré la del 'compromís' amb els meus guardons:

Filant prim. Pel seu bloc sobre el apassionant món de la mitja i la creació de coses útils amb les pròpies, les seves, mans... I perquè em te el cor robat, que carai!

Carme Porta. Pel seu bloc desenfadat i clarificador de qui porta anys de lluita a l'esquena i no para ni pararà mai. Diuen que està a punt d'entrar a una nova associació per ampliar el seu extens currículum, a e-lleons.net ;-)

Cròniques Mauricianes. Al mio fratello di Gràcia Mauricio. Aviam si aquest premi fa que no deixi abandonat el seu bloc tant especial i genial.

Entre l'Ona i el Tsunami. Pel seu bloc sobre la quotidiania que va fer que em decidís a crear aquest bloc que esteu llegint. Aviam si aquest premi l'apropa més cap a l'Ona i l'allunya del Tsunami que l'ofega.

El Cosmonauta i el Camperol.. Pel seus posts sobre la història i la política tant contundents com extensos. Aviam si aquest premi l'anima a deleitar-nos amb les seves elocubracions.

Els blocs premiats seran informats per correu electrònic, i han de triar cinc premiats més. Si es trenca la cadena us poden passar desgràcies mil, com per exemple rebaixar el nombre de verges i/o camàlics a 3 en el cel dels catalans i les catalanes.

Ja hem fet la tria de fotos

Diumenge a les tantes de la nit vam finalitzar el procés de tria i selecció de fotografies del casori. Ha estat difícil, però s'havia de fer, no podiem posar-les totes que són dos mil i pico, així que hem fet una tria de 333 fotografies:

Han quedat molt guapes i creiem que són prou representatives.

http://eiqueenscasem.blogspot.com/2007/11/fotografies-del-casament.html

En el bloc del casori, DEIXEU COMENTARIS que ens fan molta il·lusió!!!!

Si preferiu veure-les en modus passi de diapos, pitjeu View as slideshow adalt a la dreta del Flickr.

Moltes gràcies a tots i totes per fer del 27 d'Octubre del 2007 un dia inoblidable.

El dia que Juan Carlos de Borbon va dir una cosa que no li havien escrit

El Lluís del Soroll m'ha enviat aquest enllaç on es fa un interesant anàlisi del que va succeir a la cimera llatinoamericana.

http://www.altercom.org/article152893.html

I el Roger envia aquesta editorial de Vilaweb que està força bé també:

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2625404

Visca Chavez i la Revolució Bolivariana.

Avui La Vanguardia obria i ensabonava a plana complerta l'escena que ha protagonitzat el monarca espanyol que Franco nomenà amb aquell saber fer tant castis i democràtic: "Por qué no te callas?"

El President Chavez va carregar contra Aznar, i sembla ser que això no li va fer gràcia ni al cuentista de Valladoliz ni al Rei que va dessignar el general Franco. Amb aquests enemics, Chavez va ampliant la meva amisatat i simpatia cap a ell i la seva Revolució tranquila.

En aquest altre video un xic més extens es pot escoltar a Chavez carregant contra Aznar, Fox i Toledo:

7 de Novembre

Avui fa anys de l'esquarterament de la Pàtria, un 7 de novembre del 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus, en el marc de la Guerra dels Trenta Anys, que atorgava a França l'administració dels comtats del Rosselló, del Vallespir, del Conflent, del Capcir i d’una part de la Cerdanya.

Així doncs la Catalunya Vella quedava dividida en dos, com ho està avui en dia.

Només la voluntat i l'obstinació de les bones persones podran reparar aquell greuge.

Per uns Països Catalans lliures i unificats: Sempre endavant!

La trampa dels 902

Fa temps que els telèfons 902 van sorgir a l'estat espanyol com una manera d'estalviar costos en les trucades interprovincials. Es tarifaven a mitjes entre la trucada urbana i la interprovincial.

Actualment, amb la generalització de les tarifes planes per a les trucades entre telèfons de l'estat espanyol, semblava que deixaria de tenir lògica aquest tipus de telèfon i m'havia encuriosit perquè aquests no entraven dins del pack de telèfons que deixaven de tarifar-se i cada cop augmentaven aquests tipus de número en els serveis d'atenció al client.

L'altre dia vaig rebre la resposta: Les empreses cobren per rebre trucades a un 902!!!!


Així doncs, desconfieu dels proveïdors que empren 902 per accedir als serveis d'atenció al client, pq us cobren.

A més a més és una manera d'uniformitzar el mercat com es va fer amb les matricules dels cotxes, i si mai volem ser independents, primer haurem de trencar el mercat... aviam si tinc temps un dia d'aquests per a raonar això que he dit ara :-)

Estadístiques Artuditu 2007-3T

Amb tot el follon del casament, m'havia descuidat de penjar les estadístiques del tercer trimestre del 2007. Aviam si a poc a poc tornem a la normalitat ;-)

En aquest tercer trimestre l'Artuditu ha rebut 1.701 visites i ha mostrat 2.930 planes. Bastant menys que el trimestre anterior (1.949 visites i 3.166 planes). El fet de fer només 46 posts aquest trimestre s'ha notat, i és que la xarxa és així ;-)

El post més enllaçat ha estat el de El món ha de saber-ho amb 120 visites on es postejava un seguit de videos sobre el cas de l'Eric Bertran i l'Exèrcit del Fènix.

El dia més visitat va ser el 30 d'agost quan es va publicar que un Serial Killer em buscava amb 76 visites en un dia. Després ens queixem de si arreu fan programes de sang i fetge, però és que l'audiència vol això, en pendré nota ;-)

Matrimoni de fet

Doncs si, semblava mentida però ja estem casats davant els nostres: la família i els amics... i algun document de l'Ajuntament.
El que el 29 de juliol vam decidir: iniciar un projecte de vida conjuntament, ara ho hem formalitzat. Estem molt contents, exultants, i cofois de compartir-ho amb els nostres.

Ara que ja hem tornat de l'inoblidable viatge de noces a l'Alguer, i molt contents de que us ho passèssiu tant bé com nosaltres, començarem a preparar les fotos i els videos que són forces.

Aquí una mostra: l'Ester, el Joan i el Ferran disfressats d'Artuditus i l'Ester amb les ensaimades de la Princesa Laia ;-)

estan genials :-)

Visca nosaltres i els nostres!

De peus a la gallega

En Mariano Rajoy, dit així aquí i a la Xina Popular, lider (?) de l'oposició egspanyola, n'ha dita una de grossa aquests dies.

Explica que un cosinet seu, catedràtic de nosequé, li ha explicat que si és difícil pronosticar el temps a una setmana vista, no es pot predir el canvi climàtic, i que tot plegat és una farsa.

Fa gràcia que qui veu conspiracions arreu, davant una amenaça real, reaccioni d'aquesta manera. Que el canvi climàtic existeix, és empíricament demostrable, si no que preguntin als pagesos quan recullen els fruits i quan ho feien els seus avis. o que ho pregunti als viticultors alemanys, que ja estan preparant motors davant una pujada de grau dels seus reïms.

El que si que podriem dir és que potser la raó d'aquest canvi no és purament humana, i que respòn als cicles de la Terra en el seu viatge intergalàctic. Però que existeix el canvi, no en dubteu pas.

Per cert, el títol del post te la seva conyeta parlant de qui parlem, però tot ha estat culapa de Google :-)

Mani a Girona l'1 de Novembre

Els catalans i les catalanes no tenim rei.

Independència

Magdalena Alvarez dimiZió

Resulta insultant el lamentable espectacle que estem patint els catalans amb les infraestructures en general i les ferroviàries en concret.

Fins i tot a la colònia més remota s'hagués cessat a la persona responsable de tanta incompetència. Cert és que tot plegat s'arrossega de lluny, i ara estem veient i sobrepassant el que feia anys auguràvem si no se solucionava el problema del finançament i el traspàs de totes les competències al Govern de Catalunya.
Per tot el que ha passat i el que està passant, el cuentista de Valladoliz hauria d'oferir el cap de la responsable d'infraestructures del Govern Espanyol, que és qui te les competències en la matèria. Si no dimiteix, que la cessin. I si no la cessen, que dimiteixi en Zapatero.

Ja n'hi ha prou d'incompetència: Magdalena Alvarez dimiZió!

Fent país (II)

Fent país (II)
Originally uploaded by Artuditu (R2D2)

L'altre dia, el Windependendence Day del que us explicaré alguna cosa així que tingui dos minuts de temps lliure, l'Hugo ens va regalar aquestes ampolles de vi per a que les gaudim en els moments que creiem més oportuns.

Dels productes que els humans som capaços d'el·laborar, és sens dubte el vi el que fa més país.

La comunió de la terra amb la sang, la Pàtria i l'ànima en un mateix ens.

Moltes gràcies Hugo, a la teva salut :-)

Lo dels Almogàvers semblarà brometa, mamons!

Per a poder preparar en condicions la festa de la tarda del casament de la Noe i meu, i per altres raons, he adquirit una flamant DJ Console MK2 :-)

Al final punxarà l'Albert i el Mauri a la tarda, i jo m'afegiré amb una PlayList preparada de Gresca Catalana.

Així que la meva imaginació ha trobat un nou filó: R2-DJ que es pronunciaria ArTuDiJei o ArTuDiGi en plan bàrbar :-)


Els Herois m'han cedit el lema: Lo dels Almogàvers semblarà brometa, mamons! que ja no feien servir i que trobo genial. Moltes gràcies!!!!

A partir d'ara el 12 d'octubre serà recordat pel neixement de l'R2DJ! Aparteu les criatures!

Una nova manera de robar dels Parkings

Una nova manera de robar dels Parkings
Originally uploaded by Artuditu (R2D2)

Després de que els obliguèssin a cobrar per el temps d'utilització del seu servei i no pas per hores senceres, el parking de la Plaça Catalunya de Girona s'ha empsecat aquesta nova manera de robar.

El caixer torna el canvi en monedes d'un Euro. Això si, et demanen que paguis la quantitat exacta. Si és aproximada, s'ho arrodoneixen ells al següent Euro.

Jo per si de cas no ho he provat... he esgotat totes les monedes de 5 cèntims que tenia a la butxaca ;-)

Ofrena al President Companys

El proper 15 d'octubre farà anys que el President Companys fou afussellat pels feixistes espanyols a Montjuïc.

Des de la Penya Blaugrana d'InterNet Barcelonautes.com volem retre el nostre humil homenatge al President Companys habilitant aquesta plana com a repositori d'ofrenes florals telemàtiques.

Ompliu el formulari de la columna de la dreta, trieu el ram i premeu a enviar. Màxim una ofrena per IP/hora.

http://beta.barcelonautes.com/companys.php

Aviseu a les persones més properes de l'existència d'aquest lloc!

9 d'Octubre

Avui també fa anys de la conquesta de València per les tropes de Jaume I el Conqueridor.

Pitarra va escriure una gran obra sobre Jaume I, la guanyadora, es comenta, d'una juguesca aviam qui feia l'obra teatral més berra. La Trinca el va musicar en aquest excel·lent àlbum:

01 - Jaume el Conquistador.

La història a cops s'ha de sentir de conya... sobretot si són èpoques en que guanyàven els nostres ;-)

l'Assassinat del Che

Avui fa anys de l'assassinat del Che Guevara a Bolivia.

Fins la Victòria, Sempre!

Proclamació de l'Estat Català

Avui fa anys de la proclamació de l'Estat Català per part del President Companys.

L'esquerra espanyola que tant s'omple la boca, només va actuar a Astúries i va deixar que la insurgència contra el govern de dretes de la CEDA republicà se la fotés contra el mur i la baioneta.

Potser per això el President Companys va acabar dient: Totes les causes justes del món tenen els seus defensors, Catalunya només ens té a nosaltres.

Més informació sobre la proclamació de l'Estat Català el 6 d'Octubre del 1934:

Documental 33
Wikipèdia

Fent país

Avui he quedat per a dinar amb en Camil. Mentre ens preparàvem per anar al Mimolet de Girona, excelentíssim lloc altament recomenable d'altra banda, ha rebut una trucada i he anat tafanejant el seu despatx... he trobat un cartell que m'ha cridat l'atenció: Per arribar a l'Internacionalisme, s'ha de partir d'algun lloc. Genial! Jo sempre havia dit que la nostra aportació a l'Internacionalisme és la defensa de la nostra cultura, si no mai podrem aportar-hi rés, i passarem a ser consumidors únicament.

Finalitzada la trucada, en Camil ens ha fet un regal de noces a la Noe i a mi genial. Una ampolla de la Finca Garbet. Possiblement el millor vi fet a l'Empordà.Ja fa temps que amb en Camil haviem comentat la necessitat de reivindicar els nostres vins, i amb aquest regal segur que ho farem. Farem país tot prenent un bon ví. A la teva salut Camil :-)

També em declaro públicament antimonàrquic

Com a republicà de mena que sóc, pensava que no caldria dir obvietats, però la situació actual està tant magre, que cal.

Cal anar recordant contínuament el que som sobretot per no deixar-se endur per la corrent de la uniformitat, globalització, mundialització o com coi li vulguin dir.

Sóc republicà per un principi bàsic d'igualtat de drets i de deures. I en sóc dos cops republicà si a sobre la casa reial a la que pago els meus tributs és la mateixa que va assassinar tants i tants valents i valentes catalanes per imposar-se a ambdos costats de l'actual frontera. A l'altre banda ho van sol·lucionar definitivament amb guillotina, en aquesta banda iniciem la sol·lució simbolicament amb foc.
Avui m'ha arribat a casa el cartell que ha editat sa Meua. En blanc i negre, però segur que cremarà igual de bé a la boletada parrandera que preparem :-)

"Sa cançó que heu escoltat
l'ha feta Guillem d'Efak
que demana a Déu que el poble
no tengui mai més tirans,
i que si hi torna haver guerra
la guanyem els catalans"

Espanya fa ràbia

Espanya fa ràbia, si senyor.

Després de la persecució a tots els organismes esportius per tal de que no poguem ser-hi a competicions oficials, ara toca la pressió inquisitiva a les federacions que vulguin jugar amb nosaltres de manera amistosa.

Han pressionat als USA i a moltes altres federacions per tal de boicotejar el partit del 14 d'octubre, vigilia de l'aniversari de l'assassinat pels feixistes espanyols del President Companys.

Caldrà tornar a treure's la samarreta.

Fa ràbia que et persegueixin d'aquesta manera, tot i que com diu mon pare, almenys ara no ens maten a trets.

El que si que ens haurem de plantejar seriosament és l'actuació de la secretaria de política exterior de la Generalitat. Amb un pressupost el 2006 de 108mil Euros (el 0,00266% del pressupost) és normal que no es pugui fer gestions per a contrarestar la pressió hispana. Aquest tema s'haurà de treballar de valent, doncs si avui no hi ha cap federació que vulgui plantar cara a les pressions espanyoles, qui ens reconeixerà com a estat quan proclamem la independència de manera unilateral el 2014?

Algú va dir que en relacions internacionals ningú no dona rés per no rés. A augmentar el pressupost i a treballar, que el temps apreta.

El primer HelpDesk

Avui l'Edu, el PAU d'un client... on PAU vol dir "Puesto de Atención al Usuario" i és el que generalment es coneix com a HelpDesk, m'ha ensenyat aquest video:

Veiem com de dura era la vida de l'atenció a l'usuari ja en èpoques medievals :-)

Jo sempre dic als usuaris de finances: Quan feieu els llibres comptables a mà, segur que no li carregàveu el mort dels desquadres a qui us duia les llibretes i els bolígrafs com ho feu amb els informàtics. Usuaris.

Olimpiades a Madrid

Fa dies que els veïns del salvatge oest estan votant sobre quin logo ha de representar les olimpiades de Madrid 2016...

Veient el nivell dels logos, crec que el guanyador serà aquest ;-)

A les barricades

La gent d'Imàtica ha enviat un text explicatiu de la moguda del Ramoncín i l'SGAE contra alasbarricadas.org.

Un judici per uns comentaris anònims que criticaven a Ramoncín en un bloc. L'SGAE ha anat a carregar-se el bloc i no pas a buscar la persona que havia fet els comentaris. Amb la llei de protecció de dades a la mà, els administradors de servidors web instal·lats físicament a l'Estat Espanyol estan obligats a guardar els logs de totes les connexións. Després, quan hi ha un judici, no es demanen. Queda demostrada la sospita que feia temps que tenia, la LOPD no serveix per a rés més que per a incrementar els costos de la informatització de la societat. D'això ja parlaré en algun altre post.


Llegir més!Mercè Molist - El maig de 2007, els pares de X. rebien sorpresos una demanda de Ramoncín contra el seu fill, per lesions a l'honor. L'ex-cantant demanava i demana 6.000 euros, més despeses del judici (10.000 aprox. en total), per uns comentaris anònims apareguts en un racó de la web Alasbarricadas.org, on es titllava a Ramoncín de pedant i escòria.

Començava una nova aventura per a X., qui fins ara no havia viscut un procés judicial relacionat amb Internet. El 12 de setembre es va celebrar el judici, al jutjat d'Instrucció 44 de Madrid, el mateix on es va perdre el cas PutaSGAE. En uns dies, la jutge dictarà sentència.

Això que segueix és el com una influent organització, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), ha intrigat per invalidar l'article 16 de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació (LSSI) i la directiva europea que exoneren de responsabilitat als prestadors de serveis d'Internet, enfront dels continguts aportats per tercers.

1. Què busca la SGAE, segons la SGAE, amb aquest procés.

"A l'audiència prèvia al judici, el 19 de juny, vam plantejar als advocats de la SGAE, que defensen a Ramoncín, arribar a un acord però es van negar al·legant que estan cansats de que es parli malament d'ells. Volen que, a Internet, abans de parlar malament d'ells s'ho pensin dues vegades. Amb aquest plural vam entendre que qui està darrere de la demanda no és Ramoncín, sinó la SGAE".

2. En què centra l'advocat de la SGAE la seva acusació, en el judici.

"En intentar demostrar que sóc el responsable de Alasbarricadas.org, i de tot el que es posa allà, perquè el meu nom està en el whois. Que he de respondre pels comentaris, perquè tot el que es puja a una pàgina està sota el control de l'administrador de webs, paraula que repeteix insistentment, sense definir què significa".

3. Què opina la fiscalia sobre retirar comentaris de la teva web.

"El fiscal diu que només es pot modificar una web, esborrar els comentaris en aquest cas, quan ja s'ha fet un procés, està tancat i amb sentència".

4. Què opina la fiscalia sobre qui és responsable dels comentaris.

"Demana l'absolució perquè el procés no s'ha fet correctament, al fer responsable a algú de continguts de tercers, i perquè segons la llei no es pot determinar que el responsable dels continguts sigui jo. El responsable és qui fa el comentari".

5. Què pregunta la jutge a X. en el judici.

"Va voler saber si vam retirar el fil quan ens va arribar la demanda i sí, ho vam fer".

6. Qui és el responsable de la web Alasbarricadas.org.

"No té un únic responsable si no molts. És un projecte social i la porten els usuaris, hi ha diferents persones encarregades de seccions".

7. Com arriba la SGAE fins a X.

"Contracta a una agència de detectius, Método 3. Curiosament, no ens envien ni un correu, ni avisen al proveïdor de la web, Nodo50, ni li demanen logs ni res, com se sol fer en aquests casos".

8. En què consisteix la investigació de l'agència de detectius.

En fer un whois sobre el domini Alasbarricadas.org. Allà hi apareix el nom de X., que en el seu moment fou l'encarregat de registrar-lo, i una adreça postal antiga. La SGAE envia un burofax a aquesta adreça, sense èxit.

Llavors, usen mètodes "que no explicaran en el seu informe ni en el judici, ni la jutge s'interessarà per ells". Així descobreixen l'adreça dels pares de X., "que suposo només es pot obtenir a través de les meves dades de naixement o antics DNIs, ja que porto 14 anys sense residir allà".

9. On diu el detectiu que va trobar l'adreça dels pares de X.

"La seva declaració en el judici és brutal, dóna vergonya aliena. Es dedica a recitar el seu currículum i actua amb gran xuleria. Mostra captures de pantalla del whois i dels comentaris a la web com si fos una gran investigació. Diu que ha trobat l'adreça dels meus pares a través de Google, així com declaracions meves assegurant que sóc el responsable de la web".

10. Què passa amb els logs.

"A l'audiència prèvia proposem que, si el que els interessa són els comentaris, demanin els logs a Nodo50, però la jutge no ho admet, ni els advocats de la SGAE posen interès en demanar-los".

11. Què declara Ramoncín.

"Actua com l'ofès, la víctima, però sembla cansat d'aquestes històries, de fer aquest paper".

"A la pregunta de com es va assabentar dels insults diu que té amics que sempre estan a Internet".

"A la pregunta de com es va sentir en llegir els comentaris diu que ofès, que va al·lucinar i que està cansat d'aquestes coses"

"Quan se li pregunta fins a quin grau es va sentir ofès i també sobre la seva relació amb la SGAE, la jutge talla a l'advocat defensor, Carlos Sánchez Almeida, qui acaba fent una queixa formal i la jutge li retira la paraula. Al final, el tema de l'honor gairebé no es tracta".

12. Què s'espera de la sentència.

"Creiem que la intervenció del fiscal podrà fer que baixin els diners que ens demanen, encara que de qualsevol manera seria una derrota si perdem, ja que la SGAE amb nosaltres busca un precedent judicial".

"En cas de perdre, recorrerem, perquè sabem que és una cosa greu i que no ens afecta només a nosaltres. No és per fer-nos la bandera de res però, com dèiem de petits: per mi i per tots els meus companys".

13. Sobre la solidaritat.

"Al·lucinat. Amb la gent que posa diners, amb els missatges de suport, els correus d'associacions de metges, de veterinaris, un estudi de gravació, músics, gent amb blocs, no només dels frikis d'Internet, que també, ni tampoc només de l'espectre polític marginal o, com ho anomenen, l'esquerra extraparlamentària. No és casualitat que la SGAE escollís la nostra web, creien que no tindríem suport, que som marginals...".

"El que més destaco dels 5 mesos que han passat d'ençà de l'arribada de la demanda és aquest suport, l'actitud de la gent, hi ha hagut qui ha muntat una activitat al seu poble per treure calers per Alasbarricadas.org".

14. En resum.

"M'atribueixen quelcom que jo no he escrit, simplement perquè sortia en un whois"

Copyright 2007 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

El Poble de Nebraska contra Déu

El Senador de Nebraska Ernie Chambers ha iniciat a tràmit una querella contra Déu per la destrucció i aterriment de mil·lions d'habitants de la terra des dels seus inicis.

L'acusa de ser el responsable d'inundacions, huracans, terratremols, plagues, fam, guerres genocides, malformacions genètiques, etc...

Aquesta demanda la fa com a protesta, per el judici d'un cas de violació on el jutge no va permetre que l'acusació empressin els mots 'violació' i 'victima'.

Si li accepten, que es veu que si que passarà, es rumoreja de que davant la impossibilitat de seure a Déu a la banqueta dels acusats, citarà als seus representants de diferents religions, al·legant que Déu respon a diferents àlies segons qui el representi.

Serà divertit seguir el procés :-)

El Fossar de les Moreres

Poema de Frederic Soler, on relata romanticament la caiguda de Barcelona a mans dels espanyols i els francesos el 1.714.



Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell los mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.

Llegir més!Quin vellet lo fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una anima entendrida;
no l'havia això endurit.

Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, l'alie, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.

Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell lo seu magall portava,
– Jo – el nin deia – porto el meu! –
I cavant ambdós alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
– Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
lo vell cavava amb fatic.
Los fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!

Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en al seu nét:
– Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí què n’haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al trono reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?

I així dient, lo vell plorava,
i ofegava amb lo seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.

Que aquell fill... taca afrentosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i va vendre's al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant lo plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot lo cor.

Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per ço el pobre vell plorava
com si cavés lo clot seu,
i tot cavant, mormolava:
– Si sigués... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs los clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
los morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.

– Bé en tenim, fill meu, de feina!
– Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
– Mes, al fossar – respon l'avi –
no hi hem d'enterrar ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.

Conec bé de quina banda
són els morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
lo botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per aqueixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.

I, així dient, el nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint tot just lo llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
– Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Ai, pobreta Barcelona,
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en els murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.

I a rengleres, a rengleres
els van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar .
Barrejats en un munt cauen
los d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo traïdor!

De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l’esglai, resta mut;
contemplant-se’l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res lo llavi;
a tots dos los sembla agravi
lo mot que han de pronunciar.

I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang de son fill, al puny.
– Oh – al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu –
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és lo teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
– Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
– A on l'enterrem? – A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

MP3

PS
Si teniu imatges de bona qualitat de l'època, publiqueu un enllaç o envieu-les a corretge@gmail.com
Gràcies.

Montilla, que merendilla

Em pregunto que collons estava dient el President Montilla.

A la foto de l'Avui es veu la gent amb els llavis pronunciant un so tancat com podria ser un luuuu de Catalunya al principi dels Segadors, mentre el Molt Honorable manté els llavis en posició de so obert, com si fos un eee d'Espanya.

Estava en Montilla assajant un canvi de lletra per Els Segadors?

Montilla president, Catalunya independent!

Arc de Triomf
Originally uploaded by Artuditu (R2D2)

Amb crits de Montilla president, Catalunya independent! va ser rebuda la marxa de torxes d'Esquerra Barcelona la nit de la vetlla de l'11 al Fossar de les Moreres.

Sóc del parer que aquesta rebuda va fer més mal que les xiulades que els puristes de l'independentisme unitari atomitzat acostumen a propinar a Esquerra faci el que faci. Com diu l'Arnau, aquest any s'ha ajuntat l'odi visceral amb l'odi racional.

I és que aquest 11 era el primer d'ençà que els vots d'Esquerra van investir com a President de la Generalitat de Catalunya a un membre de l'Executiva Federal del PSOE.

Montilla és un personatge gris, un home que enlloc de rebre pressions de Madrid, reb ordres directament.

Un home que ha maquinat la jubilació dels pocs quadres catalanistes que quedaven al PSC, aturant així una escissió propiciada per Bono i Ibarra, amb Corbacho com a director d'orquestra.

Un home que ha maquinat la renuncia de l'anterior President de la Generalitat, sent aquest del seu propi partit.

Un home que ha maquinat l'expulsió d'una força independentista del Govern de la Generalitat.

Així doncs és de rebut que els sectors catalanistes i independentistes no li tinguin gaire apreci. I és natural que tampoc mostrin aquest apreci als qui l'han col·locat com a President de la Generalitat.

Esquerra n'haurà de prendre nota si vol fotre's una bona fava a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Sóc del parer que a les eleccions espanyoles esquerra baixarà però aguantarà bastant, sobretot pel vot útil per a tocar els collons a Madrid, però no se jo si aguantarà un altre cop una campanya on al final surti en Carod dient: Gràcies per fer-nos confiança.

Esquerra hauria d'haver actuat al Parlament com ho ha fet ERC a Barcelona en aquestes darreres municipals:
Si la meva força no és suficient per a marcar línia, em passo a l'oposició i fiscalitzo l'obra de govern.

Llàstima que a la Seu Nacional d'Esquerra no ho vegin així, i en el cas de Barcelona els hi preocupés més la distribució de l'estructura a la Diputació de Barcelona, que el futur del Grup Municipal barceloní.

La Diada Nacional, a la Capital

La Penya Blaugrana d'InterNet Barcelonautes.com, de la que tinc l'Honor de Presidir, realitzarà demà a dos quarts d'onze una ofrena floral al monument de Rafael de Casanova a Barcelona.

Més info.

Vendetta

Vendetta
Originally uploaded by Artuditu (R2D2)

Steve Irwin venjat a la cuina de Can Vileta.

Un any després de la mort d'Steve Irwin a mans d'una ratllada , els caçadors d'Aloe Vera fem venjança tot cuinant un estofat de ratllada amb patates i arròs.

Requiem In Pax.

Zendrer

	[1491; de Zen i cendra]
	m 1 Recipient per a tirar la cendra que hom fa fumant mentre medita silenciosament segons la tradició Zen.

Barrigada

La Noe m'ha fet arribar un tremendu clip del grup Los Gandules fent una versió del No hay tregua de Barricada:

Genials :-)

El Marxisme i la qüestió Nacional: La Nació.

Què és una Nació?
Una nació és, sobretot, una comunitat, una determinada comunitat de persones.

Aquesta comunitat no és de raça ni de tribu. L'actual nació italiana va ser constituïda per romans, germans, etruscs, grecs, àrabs, etc. La nació francesa fou formada per gals, romans, bretons, germans, etc. I el mateix es pot dir d'anglesos, alemanys, etc... nacions formades per gents de races i tribus diferents.

Tenim doncs, que una nació no és una comunitat racial o tribal, ans una comunitat de persones històricament formada.

D'altra banda, és indubtable que els grans estats de Ciro o d'Alexandre mai podrien anomenar-se nacions, encara que s'havien format en el transcurs de la història i havien estat integrats per diferents races i tribus. Aquests estats no eren nacions, ans conglomerats de grups, accidentals i mal vinculats, que es disgregaven o s'unien segons els èxits o derrotes d'un o altri conqueridor.

Tenim doncs, que una nació no és un conglomerat accidental i efímer, ans una comunitat estable de persones.


Llegir més!Però no tota comunitat estable constitueix una nació. Austria i Rússia són també comunitats estables i de cap manera poden anomenar-se nacions. Què és el que diferencia una comunitat nacional d'una d'estatal? Entre d'altres que una comunitat nacional és inconcebible sense un idioma comú, mentre que per a un estat no és obligatori que existeixi un idioma comú. La nació Txeca a Austria, la Polaca a Rússia, no serien possibles sense un idioma comú per a cadascuna d'elles, mentre que per a la integritat de Rússia i d'Austria no és un obstacle el que dins de ses fronteres existeixin diversos idiomes. I quan diem això, ens referim a l'idioma que parla el poble i no a l'idioma oficial de les cancilleries.

Tenim doncs, la comunitat d'idioma com un dels rasgues característics de la nació.

Això no vol dir, com és lògic, que difierents nacions parlin sempre i arreu idiomes diversos ni que tothom en parli un de sol, ni que el mateix idioma constitueixi obligatoriament una sola nació. Un idioma comú per a cada nació, però no obligatòriament diversos idiomes per a diverses nacions! No existeix nació que parli alhora diversos idiomes, però això no vol dir que no pugui haver-hi diverses nacions que parlin un mateix idioma! Els anglesos i els nordamericans parlen el mateix idioma, i amb tot no constitueixen una sola nació. El mateix s'escau per a noruegs i danesos, dels anglesos i dels irlandesos.

I perquè, per exemple, els anglesos i nordamericans no formen una sola nació, tot i tenir un idioma comú?

Sobretot, pq no viuen conjuntament, ans en diferents territoris. La nació només es forma com a resultat de relacions duraderes i regulars, com a resultat de la convivència de les persones, de generació en generació. I aquesta convivència perllongada no és possible sense un territori comú. Avantes, els anglesos i els nordamericans poblaven un sol territori, Anglaterra, i constituïen una sola nació. Més endavant, una part dels anglesos van emigrar d'aquest país al nou territori, el Nord d'Amèrica, i en aquest lloc, va formar amb el temps una nova nació: la nordamericana. La diversitat de territoris va abocar a la formació de nacions diverses.

Tenim docs, la comunitat de territori com un dels rasgues característics de la nació.

Però això no és tot. La comunitat de territori per si sola no determina encara la nació. Ha de concòrrer a més a més, un vincle econòmic intern que soldi en un tot únic les diverses parts de la nació. Entre Anglaterra i Nordamèrica no existeix aquest vincle; per això constitueixen dues nacions diferents. I els mateixos nordamericans no mereixerien el nom de nació si els diferents confins de Nordamèrica no fòren lligats entre si en una unitat econòmica gràcies a la divisió del treball establerta entre ells, al desenvolupament de les vies de comunicació, etc.

Tenim doncs, la comunitat de vida econòmica, l'arrelament econòmic com una de les particularitats de la nació.

Però tampoc això és tot. A més a més de lo anomenat, s'ha de tenir en compte també les particularitats de la fesonomia espiritual de les persones adscrites a una nació. Les nacions no només se distigueixen unes de les altres per ses condicions de vida, ans també per sa fesonomia espiritual, que s'expressa en les particularitats de la cultura nacional. En el fet de que Amèrica del Nord, Anglaterra i Irlanda, tot parlant un mateix idioma, esdevinguin tres nacions diferentes,condueix un paper prou important en la psicologia peculiar que s'ha anat formant en cadascuna d'aquestes nacions generació rere generació, a conseqüència de condicions existencials diferents.

És clar qué, per si mateixa, la psicologia o el "caràcter nacional", com d'altres cops se l'anomena, és quelcom imperceptible per a l'observador; però com que s'expressa en les pecularietats de la cultura comuna a tota nació, és aprehensible i no es pot deixar de banda.

No cal dir que el "caràcter nacional" no és quelcom que existeixi per sempre més, ans que canvia amb les condicions de vida; però de la mateixa manera que existeix a cada moment, exerceix sa emprempta a la fesonomia de la nació.

Tenim doncs, la comunitat psicològica, reflexada en la comunitat de cultura, com un dels rasgues característics de la nació.

Amb tot, em assenyat tots els rasgues distintius d'una nació.

Nació és una comunitat humana estable, històricament formada i sorgida sobre la base de la comunitat d'idioma, de territori, de vida econòmica i de psicologia, manifestada aquesta en la comunitat de cultura.

A més a més, es compren que la nació, com tot fenòmen històric, està subjecta a les lleis del canvi, te la seva història, el seu inici i la seva fi.

És necessari subratllar que cap dels rasgues indicats, entesos aïlladament, és suficient per definir la nació. Ai las: només que en falti un d'aquests rasgues, que la nació deixaria de ser-ho.

Podem imaginar-nos homes de "caràcter nacional" comú, i malgrat tot, no podem dir que formen una nació si estan deslligats econòmicament, si viuen en territoris diferents, parlen diferents idiomes, etc. Així, per exemple, els jueus de Rússia, de Galitzia (Polònia), d'Amèrica, de Georgia i de les montanyes del Caucas no formen, a parer nostre, una sola nació.

Podem imaginar-nos persones amb comunitats de territori i de vida econòmica, amb tot, no formaran una nació si entre ells no existeix una comunitat d'idioma i de "caràcter nacional". Així passa actualment amb alemanys i letons a la regió del Bàltic.

Finalment, els noruegs i els danessos parlen el mateix idioma, però no formen una sola nació, per no aplegar la resta de rasgues distintius.

Només la pressència conjunta de tots els rasgues distintius formen la nació.

El Marxisme i la qüestió Nacional.

Amb aquest títol Iosif Stalin va escriure un genial tractat el gener del 1913. Va sintetitzar i raonar la qüestió nacional en general i feu una descripció del concepte nació força interessant i actual.

La Noe em va regalar pel meu aniversari un volum de la Temàtica del Marxisme que em faltava: vaig deixar tota la col·lecció i la separata a la biblioteca de formació política de les JERC l'any 1996 i quan es va clausurar, no sem va retornar.

Així doncs, recuperat la col·lecció complerta d'aquesta gran obra anomenada "Temática del Marxismo" de Juan del Turia i editorial Cinc d'Ors, vull fer-vos saber el que va rumiar aquest gran marxista que quan va tenir oportunitat d'aplicar-ho, no ho va fer. Amb tot però, el document és interessantíssim.

Així doncs en els propers cinc posts aniré traduïnt els cinc apartats que va escriure en Iosif als inicis de l'any 1913.

Un serial killer em busca!

L'Hugo m'ha fet saber que circula per InterNet un video on un serial killer de Miami em busca.

És esfereidor :-)

El món ha de saber-ho

En Xavier Mir proposa que la setmana del 27 d'agost al 2 de setembre s'escampi la iniciativa mitjançant apunts als blocs i enviament de notes de premsa o de correus als mitjans de comunicació. *A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera, mitjançant el recurs coordinat de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, s'espera aconseguir una projecció
internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.

El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part:

Recordem que sobre aquest cas hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.

Desa'l a del.icio.us.
Projectem aquest documental internacionalment.