El Marxisme i la qüestió Nacional: La Nació.
Què és una Nació?
Una nació és, sobretot, una comunitat, una determinada comunitat de persones.
Aquesta comunitat no és de raça ni de tribu. L'actual nació italiana va ser constituïda per romans, germans, etruscs, grecs, àrabs, etc. La nació francesa fou formada per gals, romans, bretons, germans, etc. I el mateix es pot dir d'anglesos, alemanys, etc... nacions formades per gents de races i tribus diferents.
Tenim doncs, que una nació no és una comunitat racial o tribal, ans una comunitat de persones històricament formada.
D'altra banda, és indubtable que els grans estats de Ciro o d'Alexandre mai podrien anomenar-se nacions, encara que s'havien format en el transcurs de la història i havien estat integrats per diferents races i tribus. Aquests estats no eren nacions, ans conglomerats de grups, accidentals i mal vinculats, que es disgregaven o s'unien segons els èxits o derrotes d'un o altri conqueridor.
Tenim doncs, que una nació no és un conglomerat accidental i efímer, ans una comunitat estable de persones.
Llegir més!Però no tota comunitat estable constitueix una nació. Austria i Rússia són també comunitats estables i de cap manera poden anomenar-se nacions. Què és el que diferencia una comunitat nacional d'una d'estatal? Entre d'altres que una comunitat nacional és inconcebible sense un idioma comú, mentre que per a un estat no és obligatori que existeixi un idioma comú. La nació Txeca a Austria, la Polaca a Rússia, no serien possibles sense un idioma comú per a cadascuna d'elles, mentre que per a la integritat de Rússia i d'Austria no és un obstacle el que dins de ses fronteres existeixin diversos idiomes. I quan diem això, ens referim a l'idioma que parla el poble i no a l'idioma oficial de les cancilleries.
Tenim doncs, la comunitat d'idioma com un dels rasgues característics de la nació.
Això no vol dir, com és lògic, que difierents nacions parlin sempre i arreu idiomes diversos ni que tothom en parli un de sol, ni que el mateix idioma constitueixi obligatoriament una sola nació. Un idioma comú per a cada nació, però no obligatòriament diversos idiomes per a diverses nacions! No existeix nació que parli alhora diversos idiomes, però això no vol dir que no pugui haver-hi diverses nacions que parlin un mateix idioma! Els anglesos i els nordamericans parlen el mateix idioma, i amb tot no constitueixen una sola nació. El mateix s'escau per a noruegs i danesos, dels anglesos i dels irlandesos.
I perquè, per exemple, els anglesos i nordamericans no formen una sola nació, tot i tenir un idioma comú?
Sobretot, pq no viuen conjuntament, ans en diferents territoris. La nació només es forma com a resultat de relacions duraderes i regulars, com a resultat de la convivència de les persones, de generació en generació. I aquesta convivència perllongada no és possible sense un territori comú. Avantes, els anglesos i els nordamericans poblaven un sol territori, Anglaterra, i constituïen una sola nació. Més endavant, una part dels anglesos van emigrar d'aquest país al nou territori, el Nord d'Amèrica, i en aquest lloc, va formar amb el temps una nova nació: la nordamericana. La diversitat de territoris va abocar a la formació de nacions diverses.
Tenim docs, la comunitat de territori com un dels rasgues característics de la nació.
Però això no és tot. La comunitat de territori per si sola no determina encara la nació. Ha de concòrrer a més a més, un vincle econòmic intern que soldi en un tot únic les diverses parts de la nació. Entre Anglaterra i Nordamèrica no existeix aquest vincle; per això constitueixen dues nacions diferents. I els mateixos nordamericans no mereixerien el nom de nació si els diferents confins de Nordamèrica no fòren lligats entre si en una unitat econòmica gràcies a la divisió del treball establerta entre ells, al desenvolupament de les vies de comunicació, etc.
Tenim doncs, la comunitat de vida econòmica, l'arrelament econòmic com una de les particularitats de la nació.
Però tampoc això és tot. A més a més de lo anomenat, s'ha de tenir en compte també les particularitats de la fesonomia espiritual de les persones adscrites a una nació. Les nacions no només se distigueixen unes de les altres per ses condicions de vida, ans també per sa fesonomia espiritual, que s'expressa en les particularitats de la cultura nacional. En el fet de que Amèrica del Nord, Anglaterra i Irlanda, tot parlant un mateix idioma, esdevinguin tres nacions diferentes,condueix un paper prou important en la psicologia peculiar que s'ha anat formant en cadascuna d'aquestes nacions generació rere generació, a conseqüència de condicions existencials diferents.
És clar qué, per si mateixa, la psicologia o el "caràcter nacional", com d'altres cops se l'anomena, és quelcom imperceptible per a l'observador; però com que s'expressa en les pecularietats de la cultura comuna a tota nació, és aprehensible i no es pot deixar de banda.
No cal dir que el "caràcter nacional" no és quelcom que existeixi per sempre més, ans que canvia amb les condicions de vida; però de la mateixa manera que existeix a cada moment, exerceix sa emprempta a la fesonomia de la nació.
Tenim doncs, la comunitat psicològica, reflexada en la comunitat de cultura, com un dels rasgues característics de la nació.
Amb tot, em assenyat tots els rasgues distintius d'una nació.
Nació és una comunitat humana estable, històricament formada i sorgida sobre la base de la comunitat d'idioma, de territori, de vida econòmica i de psicologia, manifestada aquesta en la comunitat de cultura.
A més a més, es compren que la nació, com tot fenòmen històric, està subjecta a les lleis del canvi, te la seva història, el seu inici i la seva fi.
És necessari subratllar que cap dels rasgues indicats, entesos aïlladament, és suficient per definir la nació. Ai las: només que en falti un d'aquests rasgues, que la nació deixaria de ser-ho.
Podem imaginar-nos homes de "caràcter nacional" comú, i malgrat tot, no podem dir que formen una nació si estan deslligats econòmicament, si viuen en territoris diferents, parlen diferents idiomes, etc. Així, per exemple, els jueus de Rússia, de Galitzia (Polònia), d'Amèrica, de Georgia i de les montanyes del Caucas no formen, a parer nostre, una sola nació.
Podem imaginar-nos persones amb comunitats de territori i de vida econòmica, amb tot, no formaran una nació si entre ells no existeix una comunitat d'idioma i de "caràcter nacional". Així passa actualment amb alemanys i letons a la regió del Bàltic.
Finalment, els noruegs i els danessos parlen el mateix idioma, però no formen una sola nació, per no aplegar la resta de rasgues distintius.
Només la pressència conjunta de tots els rasgues distintius formen la nació.
