dimecres, de novembre 29, 2006

Be Cola-Cao, my friend

Tremendu clip del Bruce-Lee explicant com unes "prestiputes" li van posar "droja" al Cola-cao per a fotre-li els calers. El document sonor ja te anyets, però adaptat amb el be water my friend, és tremendíssim :-)



I aquest altre més quadrat però més tallat... mola la cançoneta dels Def-Con 2... o són Os Resentidos????

Alma cubrae

Avui, després de la segona sessió sobre Marketing del curs sobre gestió de PIMES que estic fent, en Jordi, un dels emprenedors que participa del curs, m'ha explicat una mica el projecte que duen entre mans i he flipat moltíssim.


Ell és escultor i l'altre dia ja va explicar-nos que feien performances medievals a les fires, i que va causar força sensació el seu espectacle. Avui he vist les fotos, i he flipat, està genial, i a més a més, tot s'ho fan ells, des del vestuari, fins a les armadures i espases, o el bestiari que empren.

Llastima que al meu despatx no tenia cap ordinador preparat per a visualitzar DVD's i només hem pogut visualitzar les fotos... aquests informàtics ;-)

La seva plana és aquesta, encara està en construcció, però trobo que ja és prou representativa. La tenen a Wanadoo, ja els hi faré una proposta de lloguer de server, que projectes com aquests fan goig d'hostatjar-los ;-)

Aquí trobareu un reportatge, a la plana 13... supersticiosos?

Ara ve Nadal, matarem el gall

El Negu m'ha fet arribar aquest correu que resulta interesant:


Us passo un mail que s'està enviant a Freixenet, a veure si paren de plorar i deixen d'escampar autoodi cap al nostre pais.

Es pot enviar des de la seva pàgina web:

http://www.freixenet.es/web/cat/contacto.cfm

Salut!

Llegeixo estupefacte que la seva empresa declara que la perdua de ventes de la seva marca (marca afincada a catalunya que encara no etiqueta en català) és deguda a les declaracions d'un polític català ara fa dos anys. Més estupefacte encara llegeixo que vostès no dónen la culpa ni als grups nacionalistes espanyols que van promoure el boicot als productes catalans, ni a la televisió pública madrilenya, ni als diaris ABC i La Razón, ni als creadors de la pàgina http://www.stopnacionalismo.com/, ni al partit valencià Coalició Valenciana, etc. etc. Tots aquests, nacionalistes espanyols que odien Catalunya digui el que digui el polític en qüestió o qualsevol polític, no boicotejen els productes catalans i els catalans en general per les declaracions dels polítics, boicotejaven els productes catalans per "parar el estatuto nacionalista", i ara segueixen boicotejant els productes catalans simplement per odi.


La seva empresa, per molt que dissimuli tant com pot la seva catalanitat no s'escapa ni s'escaparà del seu odi. La seva empresa mai ha etiquetat en català els seus productes, mai ha estat orgullosa de ser una empresa catalana i mai ha venut els seus productes com a productes catalans, tot i això pateix el boicot de l'odi racista de molts espanyols simplement pel fet d'estar afincada a Catalunya. Els creadors d'odi no miren tot el que vostès fan per ser bons espanyols, simplement miren el seu origen català.


La seva actitud servil i covarda, donant la culpa de l'odi de molts nacionalistes espanyols a un polític català, lluny de crear-se simpaties a espanya l'únic que fa és crear-se antipaties a Catalunya. Molts dels que compravem a vegades els seus productes hem deixat de fer-ho veient com es dobleguen al xantatge i a les amenaces del nacionalisme espanyol. Preferim comprar productes d'empresaris no tant poderosos i més respectuosos amb la seva terra i la seva gent. Preferim productes catalans.

dimarts, de novembre 28, 2006

Norl, en Montilla norl, CXXVIII President de la Generalitat....

Nooorl, en Montilla noooorlll

Com hem estat capassos de fer-ho... de debòooooòoooòoo

ja ens val... segur que els nostres fills ens ho tiraràn en cara.... i amb raò: President de la Generalitat un paio que és membre de l'Executiva Nazional del PSOE!!!!





Ja aviso, el menda deixa la militància d'ERC, avui la faré efectiva, jo no em penso empassar el gripau del Montilla Presidente. Ja us explicaré com de bé que es viu des de fora estant ;-)

No penso rajar sobre el tema, ni anar a petar a cap altre partit, senzillament jo plego i participaré del que es coneix com a societat civil, mentre no em toquin massa els collonets i participi del que es coneix com a societat militaritzada ;-)

M'agradaria conèixer que n'opineu al respecte:

dilluns, de novembre 27, 2006

Aniversari Manel

En el Quaranteniu aniversari de'n Manel!!!!


Aniversari Manel
Originally uploaded by Artuditu (R2D2).

Visca el pà, Visca el vi, i Visca la Mare que ens va parir ;-)

Pantufles All Star


Pantufles All Star
Originally uploaded by Artuditu (R2D2).

Dissabte vam anar de compres i vam trobar unes pantufles d'estar per casa hiper-xules!!!! Són una imitació d'All Star però comodíssimes i molt calentones.

Estic més content que un nen amb espardenyes noves ;-)

En Pitxí!!!! Petit i eixerit com ell sol.

Ja tenim arbre de Nadal
és petit i força eixerit,
i com na Heidi al seu pardal
també nosaltres li hem dit Pitxí

Al ser tant petitet
s'enfila prop les finestres
per cridar als quatre vents
Bon Nadal i Bones Festes.

dimecres, de novembre 22, 2006

un Madrit-Barça a la blogosfera

El Barcelonauta Roger Amigó envia un correu informant d'una interesant notícia apareguda a La Malla:

El funcionament és senzill, la gent posteja al seu bloc una codificació HTML que es pot recollir en aquest web i així marcar un gol pel Barça o pel Madrit, o fer una parada, o fins i tot anar de públic.

En aquests moments anem 23 a 53 guanya el Barça, i això sense comptar el golet que li marcaré ara mateix...



Animeu-vos i marqueu un gol des del vostre bloc.



Atenció, ara sembla ser que no funciona el tingladu, em dona aquest error:

Lo sentimos, no hemos podido registar tu jugada. Escribe a manuel arroba simplelogica punto net si te preocupa mucho ;)

Així que encara no he pogut marcar un golet... insistirem.

dimarts, de novembre 21, 2006

Diari d'escola sobre els templers

Casualitats de la vida? Avui el Diari d'escola parla sobre els Templers.

Orígens: custòdia dels llocs sants
L'orde del Temple fou fundat el 1118, no gaires anys després de la primera croada (expedició de cristians que pretenia expulsar els musulmans de Terra Santa). Un grup de nou cavallers francesos, capdavantejats per Hugues de Payens, decidí d'establir-se a Jerusalem amb la comesa de protegir els pelegrins que acudien als llocs sants de la tradició cristiana. Reconeguts al cap de deu anys pel concili de Troyes, i dotats d'una regla pròpia (que hom atribueix a Sant Bernat de Claravall, gran difusor de l'orde del Císter), els templers eren a la vegada monjos i soldats, frares i cavallers que es distingien per l'hàbit, blanc amb una creu vermella.

Poder
Els templers s'estengueren ben aviat per l'occident europeu. Les donacions, el negoci de la banca (que ja havien dut a terme a Palestina), la sàvia administració dels dominis, engruixits en canvi de prendre part en expedicions militars dels monarques europeus..., tot plegat convertí l'orde en una potència econòmica i territorial de primera magnitud (heus ací l'origen de la llegenda del tresor dels templers). També a casa nostra, on tingueren un paper molt important en l'expansió i la consolidació territorials en la lluita contra els sarraïns, sobretot a partir de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona del 1131 al 1152. Els castells de Gardeny (Lleida), Miravet, Montsó i Peníscola donen fe del poder que assoliren.

La fi
Però, és clar, la riquesa i el poder dels templers suscitaren la malfiança dels altres ordes militars, de la noblesa i, àdhuc, dels sobirans. A França, el 1307, el rei Felip IV els acusà d'heretgia i pressionà el papa Climent V perquè en dictés la dissolució, feta pública el 1312. Al cap de dos anys, a París, l'últim gran mestre (el cap de l'orde), Jacques de Molay, era condemnat a la foguera. Al país, els rei Jaume II de Catalunya-Aragó ordenà la detenció dels templers, que oposaren una forta resistència als castells de Miravet i Montsó, però que fou abatuda els anys 1308 i 1309, respectivament.


Llegir-ne més.

Liquidació de l'Skoda

Aquests del RACC flipen, bé flipen els de Caser que es veu que és on tinc l'assegurança contractada, però com que totes les gestions les faig via RACC, doncs puc dir que flipen.

Avui ha arribat a l'oficina del RACC de Banyoles el "FINIQUITO de INDEMNIZACIÓN" i m'han trucat tot dient que vagi a signar-lo.

Doncs flipeu cogombrets, resulta que havia de signar un document que diu que he rebut 1551 EUR en concepte d'indemnització per la Perdua Total del meu cotxe assegurat a tot risc. I es veu que aquests diners me'ls enviaran un cop hagi signat aquest document.

He trucat al RACC i m'han dit que aquest és el procediment i que és inamobible. Que no paguen fins que jo no signi conforme he cobrat i que renuncio a prende accions legals.

És acollonant que els mateixos que em van tirar en cara que la companyia d'assegurances es pot estar el temps que cregui oportú valorant l'accident, segon havia signat jo la pòlissa, ara em diguin que he de signar un rebut sense rebre els diners. Quans mesos trigaran en pagar-me, si és que m'ho paguen?

La mesura de pressió que he exercit pq em diguèssin alguna cosa ha estat que el taller mecànic els facturi l'estància del cotxe al taller, dos mesos i mig, però ara? quina pressió podria exercir? cap.

A més a més s'han descomptat per la cara el que ells consideren que és el que em pagarien al cementiri de cotxes, però el mecànic ja m'ha dit que dubta que algú em pagui 140 EUR com a "xatarra" i que les costes de desballestamenta ja valen 100 EUR.

És un cas d'abús i una injustícia. Estic indignadíssim.

dilluns, de novembre 20, 2006

La mare ordenada Dama de l'Ordo Cristis Templi

Aquest dissabte la família Corretgé-Bergua hem estat de cel·lebracions. Ordenaven a la mare Dama de l'Ordre dels Templers al Monestir de Sant Cugat. A la mare i a una altra dama i tres cavallers més.

La cerimònia va ser força emotiva i liturgicament impecable. Hi havien Templers d'arreu del món i es veu que era el primer cop que permetien la filmació d'un acte d'aquestes característiques per part de la premsa.

L'Ordo Cristis Templi és una Ordre Militar força antiga que va ser molt important durant l'Edat Mitjana, però tot i ser cristiana, va patir la repressió de la Inquisició Catòlica. Actualment te un funcionament pacífic, i segons van explicar amb actuacions del caire ONG cristiana.

Després de la cerimònia al Monestir de Sant Cugat, on van asisitir-hi templers d'arreu del món, vam anar al restaurant a fer un sopar dels bons i prèviament, a la capella del restaurant, que es tenia una figura de Crist molt semblant a la capella que tenen ells a Jerusalem. Es va fer una cerimònia estrictament templera, on es confirmàren els nomenaments, la mare va fe un emotiu discurs i es va concloure recitant el Pare Nostre en arameu.



Jo no sóc gaire d'anar a misa, però he de reconèixer que tot plegat va ser força emocionant i no només per la proximitat familiar.

Quan arreplegui totes les fotografies ja les penjaré al Flickr.

dimecres, de novembre 15, 2006

Osana dalt del cél, els del RACC s'han aparegut

Avui he rebut una trucada del RACC explicant-me que m'envien per correu postal el xec de les costes del lloguer del cotxe que vaig pagar quan em vaig fotre el pinyu amb el cotxe, i que puc recollir el "finiquitu" del meu Skoda, que ells uniteralment han estimat sinistre total.



La cosa te collons, he estat patint, a part dels nervis i l'stress que provoca estar dos mesos i mig sense cotxe, hem estat patint el que es podria considerar moobing automobilístic.

Quan vaig tenir el pinyu, els del RACC em van dir que podia llogar un cotxe com a molt deu dies, mentre m'arreglaven el meu. El vaig llogar només una setmana, em vaig agafar un altre de vacances, i si no treballo, no cobro, no us penseu, i finalment vam triar comprar un Pandarra enlloc de continuar llogant un cotxe. Menys mal!!!!!

Resulta que l'asseguradora, tot i tenir l'assegurança a tot risc, ha considerat que no cal reparar el cotxe. Val 3.000 EUR i ells valoren el meu cotxe en 1.800 EUR... menys la franquícia de 150 i el preu de la "xatarra" 180 EUR. Són uns mamons, segur que s'han estat tant de temps esperant, per a que jo em desesperi i agafi els quartos que em donen, pq són coneixedors de que a comarques, sense cotxe, no pots fer-hi rés.... moobing, això és un clar exemple de moobing.

Sort que ens vam pillar un Pandarra que va costar 1.900 EUR i que funciona d'allò més bé, i fins i tot ara ha passat la ITV, i ens ha permés viure amb la senzillesa pròpia d'aquest vehicle. Però de moment, i toquem fusta, no ens ha deixat penjats mai, i fins i tot puc baixar a Barcelona cada setmana a complir els compromissos amb els clients que tinc per allà la capital i visitar de nit a la meva estimada ;-)

L'altre motiu d'stress acumulat era el tema de que el RACC no em volia pagar el cotxe de lloguer que vaig fer servir abans de saber que la companyia asseguradora em volia fer la pua de catalogar l'accident com a sinistre total. Finalment m'han dit que si que m'ho paguen, però no per transferència, sino per xec per correu postal... espero que no hi hagi de problemes... no dic rés més que després tot es pot fer servir com a prova en un judici ;-)

Demà he de trucar a un "pica-pleïts" que coneix el Sergi pq es miri el tema i veure que se'n pot treure, danys morals per tenir-me dos mesos i mig sense cotxe, etc...

Família, ja us tindré informats i informades, només em queda dir que si mai teniu una assegurança a tot risc, sapigueu que a partir del tercer any, ja no surt a compte. Estic pendent de tenir les taules que fan servir les asseguradores en cas de sinistre total, per a fer un web on es demostri. Serà el meu petit gra de sorra en la lluita contra l'abús de poder de les asseguradores.

dilluns, de novembre 13, 2006

Korrika i Correllengua, dues fites i un sol objectiu

Estic esperant ansiòs que qui em va mangar el VHS de Nafarroa Oinaz de l'any 93, se li cremi a les mans igual que deu ser qui em va mangar el LP dels SKatalà.... estic convençut de que va ser el mateix ens... passso de dir-li persona.... ja m'os trobarem.

Buenu, al que anàvem. Posats a tenir basquitis, aquí teniu el vídeu de la Korrika:



Realment està divertit, i ja molaria que a les nostres ràdios sortís el Titot amb la seva versió del Correllengua... potser cal ser valents altre cop.

I caram, que guapa que està la noia de la trompeta... caram, caram.... que li mola el Pà amb tomaCAT.

I el paio de la serra, coi, és la hòstia d'inteligent, que lleva més quilos que quatre dels nostres plegats.



Visca Groelàndia; Gora Euskadi Askatuta, Vive le Quebeq Livre, Visca Catalunya Lliure.

Artuditu te un passat

L'altre dia em van comentar que si cercaves al Google Artuditu, a part d'aquet bloc el vostre bloc, apareixien referències d'un robot dels que participen en concursos de robots, no com a models, que ja ho sabem, ans que jugadors de sumo.

El cas és que m'he posat en contacte amb els creadors de la bèstia, estudiants de la Universitat d'Alcalà d'Henares, que per a l'any 2000 van fer aquest projecte.

Els paios es van currar un prototip hiper competitiu, que recerca les línies i ratlles i clentxes que es pugui trobar a la superfície a recòrrer.



El futur cada cop és més clar, la comunió entre les universitats de Medellin, Henares i Lleida, seran capaces de crear un Artuditu capaç de seguir totes les línies, ratlles i clentxes.... ells que poden.... que a mi ara la nena, em manté a ratlla ;-) i que duri <3 ;-) <3

diumenge, de novembre 12, 2006

Transformant la quotidianitat

La Noe m'ha fet arribar un enllaç a una plana d'uns suïsos que han fet un llibre amb tot d'aplicacions per a estris concebuts amb altre funcionalitat.


A la foto veureu la genial utilitat que podem atorgar a aquelles ulleres de nedar que les vam comprar quan ens vam apuntar al gimnàs algun setembre d'algun any, i que tot i ja haver-nos dat de baixa del gimnàs, encara les guardem. Li trobarem utilitat com a recolçador del cap per a amortir les vibracions del metro quan anem a la feina a primera hora del matí.

Jo guardaré les ulleres per a quan arribi el metro a Banyoles ;-)

En aquesta plana, trobareu moltíssimes altres utilitats, paga la pena, us ho juro.

dimarts, de novembre 07, 2006

Els Adidas Indepes, aprenents d'Stalin

El Partit Republicà Català, forjat a partir d'ex-PI i segons diuen les males llengües per gent d'ERC rebotada, a banda de fer un logo tipus adidas però amb estel blanc i puntualitzar que són Republicans i Catalans, es veu que estan fent d'aprenent de Comissari de Propaganda Soviètic de l'època Stalinista.

Tal i com explica el seu logo, ja no són l'esquerra no-dogmàtica que pregonaven a mitjans la dècada dels 90, car que ja no hi ha la E d'esquerra... i pel que sembla si que són dogmàtics, però de la línia Solerista de l'Agustí Soler d'Horta.

Segons expliquen en aquest web, el PRC va tenir una web inicial: http://www.independentistes.org/ i una de renovada: www.independentistes.cat. Qui es dedica al món del web i la informàtica en general, sap com de complicat és la informàtica distribuïda o desparramada, amb els típics problemes de sincronització de dades. Ja és complicat en el món empresarial, imagineu-vos en un partit polític.

Bé el que s'explica és que a l'apartat de premsa d'una i altra web, les notícies de premsa són diferents, el·liminant del mapa a un tal Enric Borràs. Sembla que ja ho han corretgit, però mireu les fotos de la presentació del PRC amb l'abans i el desprès:


El tema és prou interessant, es quillen al paio del mig en una foto seva de promoció del partit. Però el súmmum és veure la modificació del PDF que reprodueix la notícia d'El Punt Diari, fins i tot tenen la delicadesa de modificar el peu de foto, sobretot pq no canti:



Realment aquest del PRC són uns aprenents i uns txitxarel·los, que n'aprenguin del Gran Mestre Stalin :

Sense Photoshops ni històries i no es quilla només al Trotsky no, es quilla a quatre o cinc, fins i tot a un que s'assembla al Bin Laden, amb dos collons.

Carod Vice


Al final es veu que en Carod tindrà la Vicepresidència de la Generalitat, creada expresament per a donar-li un càrreg important però competent només quan el Presidente marxi de vacances o la palmi. Així s'han quillat la Conselleria Primera, i no hi ha problemes de bicefàlia.

Cel·lebro l'ombra maragallista d'assignar Interior al Saura i Justícia a la Tura. Tolerància zero a la justícia lenta? No m'ho crec, aquesta només sap apretar al més dèbil, per a ella els accidents eren culpa i només culpa dels i les conductores, mai de l'estat de la carretera ni la senyalització que era competència seva... i ara competència del Saura.... juasss.

Someone Stop Catalonia , I Want to Get Off

Sempre he estat cofoi de tenir una base de raonament Marxista a l'hora d'afrontar situacions i aportar solucions. Tenir una base de materialisme dialèctic, llegir i actuar sempre segons em dicta el cor i el coneixement; fet que provoca que al temps m'ha permès moure'm en política des de que als 15 anys vaig decidir entrar a militar a l'MDT, fins ara que en tinc 35 i milito a ERC.

Marxista vaig ser quan era assalariat, Marxista quan vaig ser president del comitè d'empresa, i Marxista en sóc actualment que tinc la meva empresa, fins i tot quan he de contractar persones, l'eufemisme de col·laborador que el facin servir els nazis.

Marxista quan vaig ser Secretari Nacional de Formació dels i les Joves Independentistes Revolucionàries( sort que no li vam dir JDT ;-), Marxista al Soroll, al Poca Broma i a La Torna, Marxista quan vaig formar part del Secretariat Nacional de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, Marxista quan vam assolir la Federació de Barcelona de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Marxista a la Columna Macià-Companys MOHAA-1936, Marxista a la Penya USAPista La Lleganya, Marxista al Catalan Countries Council PHP, Marxista a la Penya Blaugrana d'InterNet Barcelonautes.

Marxista quan vam aconseguir fer que Esquerra Republicana de Catalunya continués sent un Partit Assembleari al Congrés de Lleida.

Marxista a casa meva i amb les i els meus.

De les lectures fetes, i de l'esforç d'aplicar aquesta filosofia, el que més he valorat sempre ha estat el fet de poder anar a dormir amb la consciència tranquila d'haver fet el que havia de fer, fins i tot en temes que a posteriori pots valorar com a actuacions errònies: Si en aquell moment i en aquelles circunstàncias ho vas triar així, era pq s'havia de fer així.

Mai haguès pensat que recorreria a les lectures de l'altre Gran Marx per a fer una màxima, però és que la vida dona tantes voltes, i el panorama és tant Marxista com Fellinià, que:

Montilla Presidente

Carod Vice

Saura Ministre d'Interior

Que algú pari Catalunya, que jo baixo...

Us ho diu un que sempre ha apostat per la Unitat Popular, i que ara li sembla bé l'eskizo-Front-Patriòtic-Bòric.

Be àcid bòric, my friend

Per contrarrestar la mala llet, rés millor que una paròdia acebista del pal àcid bòric i les paranoies peperes.



No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.

diumenge, de novembre 05, 2006

Carod proposarà a l'Executiva reeditar el Pentapartit

Segons es llegeix a aquesta notícia, l'Executiva Nacional de demà es pronunciarà sobre la proposta de Carod per a reeditar el Pentapartit.

Segons aquesta altra notícia, ja està decidit que Montilla serà el CXXVIII President de la Generalitat, i que Carod no serà Conseller en Cap o Primer o com coi li diguin.

Espero i confio que l'Executiva no accepti la proposta, i en el cas de no triar pel Front Patriòtic i trii el Pentapartit, no investeixi a l'espanyolista Montilla com a President... que l'Artuditu aquest gripau no se'l pensa empasar, i és robot de paraula MauriC3PO ;-)

dijous, de novembre 02, 2006

Esquerra resisteix

Esquerra resisteix l'embestida i linxament mediàtic en unes eleccions on la situació d'ERC era força complicada, car que hem estat a govern i a oposició a la mateixa legislatura, i tothom sap que a unes eleccions, l'opsició es carrega la tasca del govern, i el govern explica que ha fet. Finalment ens em ensortit i no hem caigut a l'esquizofrènica actitud de dir que tot estava bé mentre governàvem i que després tot era fatal, fatal.

A la darrera Assemblea de La Lleganya, a la sobretaula, ja vaig fer el comentari de que ERC baixava, però no ens la fotíem com es pensava la majoria, i vaig dir sense fer cap aposta pel mig oju, que en treuríem 21, i que per sota de 20 es podria considerar un fracàs. Calvada tu ;-) sort que a la demarcació de Girona em recuperat el diputat que ballava.

CiU guanya les eleccions però perd la campanya que havia planejat com a plebiscit al Pentapartit (PSC-CpC + ERC + IC-EUiA). Ha guanyat en vots i escons a totes dels circumscripcions electorals. Caldrà estar força atent a l'evolució a Barcelona ciutat de cara a les municipals del maig vinent. I si en Mas hagués pactat no només la candidatura de Montilla al Parlament, ans de que també la de l'Hereu a Barcelona???? tu difama que fa fort, que sempre queda alguna cosa ;-) CiU torna sense poder fer un govern en minoria amb el PP, no sumen prou, ahhhhh.

PSC perd les eleccions i el PSOE guanya la campanya que l'havia planejat amb voluntat de no reeditar el Pentapartit i no complicar la vida a en Zapatero. Les negociacions amb el Govern Català tenen un desgast constant a l'Estat Espanyol, mani qui mani a Catalunya, a Zapatero ja li està bé aconseguir el suport de CiU a Madrid a canvi de cedir-los Catalunya amb una campanya mal organitzada i un candidat que fot pena. A les del 1984 en Felipe Gonzalez ja es va carregar a l'Obiols en el miting final de campanya del PSC, lloant les virtuds del President Pujol, o sigu que no els hi ve de nou.

Iniciativa i EUiA volen reeditar el Pentapartit, no és d'estranyar, són els únics dos partits que han pujat en vots. Es veu que el no fotre brot te la seva recompensa, el ciutadà et percep com a força simpàtica que no s'equivoca mai.

El PP i els Ciudadanos sumen més que el PP sol a les darreres eleccions. Ja ens podem començar a calçar a respondre a les provocacions dels Ciudadanos, avui a Tele5 el titular era "El castellano en el Parlament", o sigui que s'inicia una cursa lerrouxista de catxè alt, car que els ciudadanos han tret els millors resultats a Sarrià-Sant Gervasi, amb un 5,8% dels vots, mentre que districtes més populars com a Horta-Guinardó (4,3%) i Nou Barris (4,5%) estan per sota o igualen la mitja Barcelonina del 4,5% molt per sobre de la mitja Catalana del 3,0%... hosti, un 3% ara em sona i no se de que ;-)

Esquerra te dues claus de les quatre possibles. ERC pot decidir si la resta de socis ho vol, triar un govern Pentapartit de pseudo-esquerres, o un Tripartit de pseudo-catalanistes. CiU pot optar per govern en minoria i acords puntuals amb PSC i ERC o fer la PSOEvergència.

Tal i com està el pati, només entendria reeditar el Pentapartit (que va enganyar al Carod a l'hora de presentar la dimissió i que ens va fotre fora de Govern) si els altres s'empasen al Carod o al Puigcercòs com a President de la Generalitat. A fi de comptes el PSC-PSOE ha encarat la campanya amb voluntat de perdrela, així doncs ERC no s'ha d'empasar el gripau d'investir a un espanyolista com a President de la Generalitat, quan els que li manen, no volien que governès.

Amb tota la merda i pressió que ha fet CiU contra ERC arreu de les comarques, on encara manté (cada cop menys però) un poder semi-feudal, veig difícil també l'opció del Front Patriòtic, sobretot pq CiU ha demostrat darrerament com es passa el pratiotisme per l'angolnal i pacta amb Zapatero rebaixes a la voluntat d'un Parlament.

Segurament CiU governarà en minoria i acords puntuals, temps al temps, tot i que jo, personalment, gripau per gripau, prefereixo governar amb algú que tenia ganes de guanyar les eleccions i intentar fer un Front Patriòtic.