Leonardo da Vinci, català

Avui he pogut tenir una mica de temps per a la lectura, i he llegit un llibre que tenia abandonat sobre els prohom de Vic, que és apassionant.

Hi ha un capítol dedicat a Lluís Puigventòs, un manetes del segle XV nat a Vic en el marc d'una família benestant. En Lluís era un amant de la pintura i el dibuix, però va trascendir a la historiografia catalana per les seves arts amatories, fet que li atorgaren el sobrenom del Lleó de Vic. Hi ha una rondalla trobada que ens apropa al personatge:

La pubilla de Can Queralt
ja es troba casadera,
La mare li vol un mosso alt
i el pare un home ric.
Que viglin tot el troç,
que no se la passi per la pedra
el petit de can Puigventòs
conegut com el Lleó de Vic.

En Lluís va haver de retarse en dol amb més d'un marit i pare cabrejats pel seu impetu. La gota que va fer besar el vas, diuen que fou el filirteig amb la neboda del bisbe de Vic.

Amb l'exèrcit buscant-lo, va decidir anar a Màntua, Itàlia, on compaginà les seves grans passions, la pintura i les dones. Allà a Itlàlia l'atribut masculí reb el nom de nardo, així que poc va trigar que les seves amants l'anomenessin Leonardo da Vic per la grandària, diuen, del seu membre viril.

En Lluís va tornar a fer de les seves i va haver de fugir cap a Florència, on va coincidir amb un altre pintor de renom anomenat Francesco, originari de Vinci. La gran amistat que els unir va jugar a favor del vigatà, doncs en Francesco i en Lluís es decidiren a crear un únic personatge que poguès vendres les obres d'art, i a l'hora despistar a pares, germans i marits de les mosses que el nostre Lleó perturbava.

Aquesta etapa fiorentina va ser força productiva en quant a pintures, dibuixos i invents, i ambdos acordaren signar-los amb el sobrenom de Leonardo da Vinci.

Resulta impressionant la de il·lustres personatges que ha dat al món la nostra terra, i és que els catalans som collonuts :-)


--------------------
Afegit el 2 de gener... evidentment es tractava d'una inocentada ;-)

El Pi de les Tres Branques

El Pi de les Tres Branques
Originally uploaded by jqmj

LO PI DE LES TRES BRANQUES

Per on baixa el Llobregat
dels Pirineus a la plana,
don Guillem de Mont-rodon
a trenc de dia davalla,
voltat de comtes i ducs
en ufanosa colcada.
De l'alta sella en l' arçó,
sobre arabesca gualdrapa,
seu en Jaume nostre rei;
no du més corona encara
que la de son cabell d'or
que algun àngel li ha deixada.
Lo tenia presoner
Narbona dins sa muralla:
al vencedor de Muret
Mont-rodon lo demanava;
Monfort no l'hi vol donar,
per gendre diu que se'l guarda.
Quan lo sant Pare en té esment,
que a corre-cuita, li mana,
torne son rei a Aragó
i al Pirineu la seva àliga.

Catalunya, aixeca el front,
doble sol avui t'aguaita,
lo sol que et surt a orient
i el que t'ix a tramuntana.
Lo que et surt al Pirineu
te vol donar una ullada;
mes, infantó de sis anys,
no vol ésser vist encara,
ja el veuran a Lleida prou
davant la cort catalana.
Abans d'arribar a Berga
s'enfilen per la muntanya,
per entre Estela i Queralt
de Campllong envers la plana;
quan són al mig de Campllong
la nit fosca és arribada.


Lo Campllong té com un bres
dues serres per barana,
per coberta un bosc de pins
verds tot l'any com l'esmeragda.
Corona immensa de tots
és una hermosa pinassa,
pinetells semblen los pins
entorn de llur sobirana,
geganta dels Pirineus
que per sang té rius de saba.
Com una torre és son tronc
que s'esbadia en tres branques
com tres titans rabassuts
que sobre els núvols s'abracen,
per sostenir en lo cel
una cúpula de rama
que fa ombra a tot lo pla
com una nova muntanya.(...)


En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l'alba;
al bes de l'alba i al seu
don Jaume se desvetllava;
-He somiat que era gran
i d'un bell país monarca,
d'un bell país com aqueix
entre la mar i la muntanya.
Com eix pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
Esbrinant somni tan dolç
lo sol li dóna a la cara
i esporuguida a ponent
la mitja lluna s'amaga.
Lo somni del rei infant
lo vell templari l'acaba
en extàtica oració,
espill de visió més clara.
Veu Catalunya la gran
fer-se més gran i més ampla,
robant als moros València,
prenent-los l'Illa Daurada.
Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:
-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria.

Feliç 2008 Camarada

En Bodom m'ha fet arribar una felicitació molt especial. Després d'uns xics retocs del rotllo, dignes del camarada Stalin i el PhotoSoviet crec que ja es pot publicar en aquest el vostre bloc :-)


Ah, i aquest any els d'El Jueves han fet la felicitació en català! felicitem-los a ells també.
Bé, el mot disfrutar encara no està acceptat al Gran Diccionari de la llengua catalana, però al ritme d'acceptació de barbarismes que hi ha, potser el mateix 2008 aquesta felicitació és normativa.

Marketing meritori

Realment la campanya de Fight for Kisses de Wilkinson és un cas clar de Marketing meritori, veieu, veieu:

Fa tems amb un col·lega cap de comunicació d'una impotant empresa em comentava que els de Marketing de la seva empresa, a aquest tipus de campanya li diuen Marketing Viral. Jo li vaig comentar, que qui ha creat aquest terme no te ni puta ideia d'informàtica ni de marketing.

D'informàtica perqué es tractaria d'una difussió per enginyeria social, i no pas viral. Cap giny programat ha fet que es propagui sense consentiment humà.

De marketing perqué a ningú se li acudiria vendre alguna cosa amb una marca tant negativa com un virus.

De tant en tant li vaig donant voltes a l'assumpte, i fins al moment sempre li deia marketing d'enginyeria social, o marketing social, però avui, veient el clip que m'ha enviat l'Antonio (no se mai d'on treu tantes històries) he trobat el mot definitiu:

Marketing meritori.
Una campanya de publicitat a la xarxa que només es propaga si qui ho veu creu que mereix propagar-se. Una campanya on pren força importància el contenidor del missatge, doncs serà en funció d'aquest que es propagarà el missatge publicitari.

Blocs solidaris

En Gatot ha premiat aquest el vostre bloc com a Bloc Solidari:

i... l'artuditu: perquè encara que no el tingui enllaçat, és un dels blogs que tinc a preferits (si, ja sé he d'actualitzar) i on estic al dia de moltes novetats sobre blogger i internet.

Des d'aquí els agraïments... ara ja el tinc enllaçat a l'apartat de Al-QueQueda Blocs :-)

Des de que vaig rebre el mateix guardó al novembre, aquest meme ha estat ampliat de 5 a 7 guardonats. Així que tingui una horeta lliure estendré aquest a 7 persones més... ho prometo :-)

Aprofito el post per a comentar que en català el que en anglès es coneix com a blog, es diu bloc. No crec que hagem de ser molt estrictes, pq sovint emprem anglicismes tècnics, però és bo saber-ho:

bloc

ca bloc, m es bitácora es blog fr bloc fr bloc-notes fr blogue fr carnet Web en blog en weblog Definicions ca: Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Extret de termCat, l'autoritat en matèria de terminologia.

La gangrena espanyolista s'esten a l'espai el Temps de TV3

Ja feia temps que anàvem detectant que la gangrena espanyolista anava afectant a òrgans de TVC, i que una bona part del Telenotícies semblava el de Televisió espanyola però en català, on informaven en la llengua de Pompeu Fabra les vicisituts d'afers dignes de la tomaquera espanyola, i sobretot per l'ordre de la presentació de les notícies d'interès general.

Ara però la gangrena espanyolista s'ha extès a l'apartat del temps, l'altre dia iniciaven amb una notícia així:
Grans glaçades arreu del país. Madrid, Avila i Terol baten rècords.
Acollonit vaig quedar. No dic jo que no s'informi del fred que pateixen els veïns, però sobta l'aplicació del terme país al servei de l'ideari espanyolista.

Per cert, amb tanta fal·lera informativa sobre els veïns, aviam quan expliquen que encara ens han de tornar el sucre que els anem deixant, que tenen molta barra, que fins i tot es queden la tassa! O potser el que fem no és un prèstec, és el pagament a uns extorquidors que ens ofereixen "protecció" d'ells mateixos.

10 anys de domini.net

Ahir, regirant papers antics vaig trobar la carta d'InterNIC certificant el registre del domini DOMINI.NET.
Domain Name: DOMINI.NET
Created on: 06-Nov-98

Caram com passa el temps. Em va costar 35USD però s'havia de registrar mínim dos anys. Avui renovar-lo em costa 9,95USD, poc menys de 6.80EUR!

Aviam si aquesta evolució dels preus en els registres de dominis s'encomana per als dominis .cat, que costen 75EUR l'alta i 40EUR la renovació, preus gens competitius i agreujants del que anomenem el peatge català.

El sud desconnectat de TVC

Avui han tancat les emisions de TVC al País Valencià.

Diuen que ha estat una maniobra pensada en clau electoral de cara el proper 9 de març. Diuen que l'anticatalanisme dona vots, suposo que l'antisemitisme també, però això està prohibit.

Jo crec que més que en clau electoral, és per a poder tenir el control del que s'emet en periode electoral.

Ara falta veure que diran totes les veus anti-Chavez opinant sobre el tancament de cadenes no afins al règim.

Tot plegat fot fastic. És acollonant que l'anticatalanisme vengui fins i tot dins el nostre territori! Ciutadans i PP l'exploten i treuen rèdits. Cerquem culpables?

Com guanyar al Tennis de Wii (de totes totes)

La gent de 5 rupees ha fet un fantàstic document amb cinc pautes per a garantir una victòria segura a Tennis de Wii.

Faig l'enllaç a un mirror pq a cops tenen caigut el servidor, pinta ser excès de consum d'ample de banda.

Recordeu però que la tècnica Telesmash només funciona a les llars dels oponents, mai a la pròpia ;-)

Theme de 3 columnes per a Blogger

Sacsejant la web i el Blogger, això és el que estic fent ;-)

Aquest diumenge he pogut enllestir un tema que feia temps que anava rumiant pel cap: entendre definitivament el funcionament dels Themes del ja no tant nou Blogger.

El cas és que volia fer un bloc amb tres columnes, però no volia fer un Copy&Paste d'un altre lloc i ja està, volia entendre el funcionament per així poder afegir o treure continguts segons em sembli. Tenir el control total dels meus llocs. I ja ho he aconseguit :-)El resultat d'aquest Theme per a Blogger de 3 columnes i múltiples seccions de widgets amb disseny diferent per a cada secció és aquest bloc que he creat com a Estratègia Blogger per a l'empresa Serveis Informàtics Corretgé.com SLU.

Podeu jugar i remenar al lloc http://bloc.corretge.cat/

Ja explicareu que us sembla :-)

Fita assolida

La manifestació d'ahir va ser tot un èxit. Malgrat algunes baixes provocades per la participació d'alguns partits polítics, la població va respondre a la crida i 518.400 persones van sortir als carrers de Barcelona reclamant el dret a decidir que tenim com a poble.

La puntualitat de la marxa va ser impecable, va iniciar-se a les 17h. La dels independentistes no tant. Tot i convocar-se fins i tot 75 minuts abans, alguns vam arribar tard, i d'altres molt tard ;-) És clar que els parranderus convocàven a les 17:15 a Urquinaona!

Jo vaig tenir seriosos problemes per a trobar un parking lliure, i em vaig poder afegir a la marxa cap a les 17:30.... després d'haver fet un post sobre la puntualitat, ja m'està bé.

El ball de xifres està servit:
700.000 l'organització.
200.000 la guàrdia urbana.
125.000 El País.

El Mundo i La Razón en versions digitals no diuen rés de rés, estan en plan monotemàtics per l'acció d'ETA i la nula activitat cerebral del guardia civil supervivent. Libertad Digital cita fonts policials per dir que van assistir 200.000 persones a una manifestació contra Magdalena Álvarez.

Jo he calculat unes 518.400 persones. El mètode emprat ha estat el d'assignar un número de persones per renglera, unes quatre dotzenes i el temps que van estar desfilant pels carrers de Barcelona, més de 3 hores va trigar en arribar la cua de la manifestació al final de Via Laietana. Així que a renglera per segon tenim que 3*60*60 són 10800 segons i una mitjana de 48 persones en donen aquesta xifra 518.400, que és molt important. La mani va trigar més que 10800 segons i les rengleres a cops anaven més apretades i d'altres no, però com a mínim és una manera de comptar, no com fa El País.

Ara toca gestionar aquest capital i avançar amb el procès d'Alliberament Nacional.