La Catalunya flàccida

Diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana que flàccid vol dir que cedeix a la pressió per mancança de fermesa. Sorprés he quedat de la capacitat de sintesi que ofereix aquest adjectiu per a explicar la situació que viu la Catalunya Principatina.


Els catalans centrals som un poble amb una assombrosa capacitat de passar de zero a cent i tornar a zero en pocs instants. Encara avui dubto si la diagnossi és una flaccidessa provocada per una ejaculació precoç o per un coitus interruptus. Dubto de si ens pensem que em arribat a la fita abans d'hora i cremem tots els cartutxus, o si just abans d'arribar-hi ho deixem anar. El cert és que des de fa quasibé tres segles mai culminem del tot.


Bioritmicament parlant, sóm un poble extrem. Actualment, al no dispossar de revistes, premsa o pel·licules que ens estimulin, ens hem d'esperar a que col·lectivament ens imaginem el setè cèl i esdevenir un poble fortament trempat.


Què tornarem a lluitar? ho tinc claríssim, etapes més xungues hem passat i continuem donant la bara. Què ens ensortirem? Bueeeenu, potser.

La darrera època més xunga anticatalana, la de l'Aznar de les matricules amb la E, el toro als cotxes, el "vamos vamos que nos vamos" i la guerra a l'Iraq entre moltes accions d'atac, es va aguantar i tombar gràcies a una successió de símbols: El ruc català als cotxes, Laporta president del Barça, Porta president d'Omnium Cultural, Maragall President de la Generalitat i Carod-Rovira Conseller en cap. Eren temps de trempera i els catalans centrals ens crèiem inparables... fins que vàrem treure l'eina fora de temps.

I ara, enbolica que fa fort, l'Ex-Molt Honorable President Pujol, que deixà de ser Honorable molt abans de deixar de ser President, ara ha carregat amb força contra les enganxines del ruc als cotxes, sense dir ni piu de la E ni del toro. Clar que ell va fer l'Aznar presidente dos cops i no valen excuses de mal pagador dient que el Felipe Gonzàlez els hi va demanar el 1996. Si en Dalí fos viu encara, segur que li dedicaria un quadre: El gran destrempador. De fet l'ABC li va dar el prèmi d'Egspnayolo de l'Anyu... i l'Ex Honorable el va anar a recollir.

Biorritmicament parlant, ara toca esperar-nos, a reposar flàccidament.

Sort que sóc del parer de que com diguè en Francesc Pujols: El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.