Els catalans del silici en fem pans

La meva àvia m'explicava que amb l'orografia que te una bona part del Principat, plena de turons i muntanyes i amb les planes comptades, els catalans vam haver de rumiar sistemes per garantir l'aliment de les famílies, de les tropes de torn instal·lades al nostre territori i el pagament dels impostos de rigor.

El sistema de crear terrasses conreables va ser el més reixit. Turons esgraonats amb pareds de pedres va ser la sol·lució a la fam i també fer sorgir la dita: Els catalans de les pedres en fem pans.
Ara Catalunya ja no és autosuficient alimentariament parlant, l'espai de conreu ha de suportar la pressió inmobiliaria i una bona part es dedica a l'alimentació del bestiar. El sector del menjar i les begudes, producció i manipulació, representa tansols el 17% del PIB català.

Amb una economia bàsicament terciaritzada, i altament informatitzada, es podria dir que Els catalans amb el silici paguem els pans. I és que si mai peta tot i les empreses no es poden oferir els serveis entre elles, per ratios de despesa i d'altres punyetes, i el terciari cau, ja podem preparar-nos per a una nova fase de l'evolució de l'espècie: L'home adaptà el seu organisme per alimentar-se de minerals. I és que qui no s'adapti pringarà, entre totxo i silici no podrem triar gaire. Una manera melic-centrista de veure el món, però no per això despreciable.

Aviam si reenganxo el tema del post original... i trobo les vitamines per a la concetració ;-)

Doncs a aquestes dues afirmacions sobre minerals i pans, des de fa una setmana que la Noe i jo podem afegir un altre: Els catalans del silici en fem pans. I és que vam anar a Ceret a comprar una panificadora per 35EUR que és una canya!!!!

De moment encara estem experimentant, però el pà queda de collons. A més amb els preparats de pà del Lidl a 90 cèntims tens dos pans de 3/4 de kilo d'una qualitat molt superior a la dels forns de pà.

La màquina permet programar-se i posant els ingredients per aquest ordre: oli (si s'escau), aigua, farina, sal, sucre i llevat, pots dir-li que et tingui el pà preparat per a quan et llevis o per a quan tornis de treballar, va a gustos. Per si de cas tornes més tard a casa, ella escalfa el pà durant una horeta, esperant-te... i és que és tan guaisss...

Hi ha un lloc, El Club de la Máquina de Pan, que ajuda moltíssim a entendre les diferents tipus de farines, més que integral, de pà i de rebosteria, i dónen forces idees i receptes.

Ja aniré explicant coses d'aquest giny, i es que és una de les màquines amb silici més útils que he fet anar en molts anys... si més no, el seu producte alimenta als humans :-)