Cinc coses que no sabíeu de mi

Recullo el testimoni del President Maurici d'una iniciativa que es podria considerar com el primer SPAM al bloc, o la famosa carta de la pesseta actualitzada, i força més divertida.

Es tracta de que la gent que te un bloc, expliqui cinc coses que mai ha explicat al bloc. M'està costant trobar coses que no sapigueu de mi que no constituexin delicte i que no m'autoinculpin en causes obertes o per obrir. Però ja les trobarem ja:

1.- Avui he dat la paga i senyal del nou buga, un fabulòs Skoda Roomster color roig foc, que ens entregaran d'aquí dos mesos, us prometo que tindreu notícies :-)







2.- Ses majestats els Reis de l'Orient m'han dut el Commandos Strike Force per a PS2, una Dona i un Home Cinema per a la PlayStation, un comandament wireless per a la PS2, una planta amb un missatge màgic i una catifa de ratolí amb una foto de la Noe a l'Havana. El Tió em va cagar una bufanda estupendíssima negra amb una estelada roja, dolços, una lot que bateryless i el llibre d'en Teo i el sexe... aix no, el llibre era el Tao i el sexe. Ah i un rellotge edició limitada d'Atari commemorant el 25è aniverasari de l'Asteroids.



3.- El meu primer programa fet amb intenció comercial el vaig fer quan tenia 11 anys amb un Sinclair ZX-81 amb un KiloByte de memòria RAM. Es tractava de pintar una progressió de sinus que mai tenia un valor inferior a zero, i anava pintant el logo de McDonalds. Vaig anar amb el meu pare al McDonalds d'Hostafrancs i no el van poder visualitzar a les seves pantalles pq eren monitors RGB, ens van donar tickets d'hamburgueses i dues pedres. A la primera lliga del Barça que vaig gaudir de debò, la del Terry Veneables, la de l'Urruti t'estimo, els hi vaig tornar ambdues.



4.- Quan era petit, és a dir més petit, em menjava el sobret de sucre cremat que duien les capses de flam Royal. La mare els amagava pq li feia molta ràbia posar-se a fer flams i no tenir el sucre... però és que era tant bó O:-) Després van fer pots grans de sucre cremat, però ja no tenia el mateix gust, et saturava. La tècnica de fer front a les reclamacions amb la saturació ja funcionava a les llars catalanes.


5.- Vaig arribar al final del Prince Of Persia fent trampes. Segurament l'hauria fet amb el temps i una canya, però em va resultar més pràctic fer un programa que modificava l'arxiu de guardar les partides on podies triar la pantalla on volies començar, el número de vides i el temps que volguèssis. Amb tot però, mai vaig bacil·lar d'haver-lo acabat, era només per veure com era la pantalla final O:-)


I ja està, passo el marron, aix el testimoni a:

• Noe Lluneta
• Carmeta
• La Cuca al Cau
• Trena
• Nurieta

No em volgueu mal... sisplis O:-) i deixeu un missatge si continueu la cadena.