El Carmel a Olivars
Aquest matí, a tres quarts de set, quan encara tot era fosc, sortint de la nostra cambra i tirant per agafar el pandarra per anar a buscar el bus, hem patit un ensurt de ca'l Déu.
El replà ja feia dies que anunciava patir alguna deficiència, però tothom pensava que hi havia una viga al mig, i que no haviem de patir per rés.
Aquest matí, tot tancant la porta de la Tieta, li he dit a la Noe: aquest terra, un dia d'aquests s'efondràaaaaaaaahhhhhhhh!!!!!!
i el terra se m'ha fos. Sort de les bombones de butanu, que sino haguès pogut prendre mal. Amb tot, l'ensurt i una petita luxació a l'espatlla del mal gest d'intentar agafar-se a un clau roent tot per no caure.
I es que les obres de l'AVE (l'Alta Velocitat Egspanyola que va a 180km/h), ja es comencen a notar a Olivars.
El replà ja feia dies que anunciava patir alguna deficiència, però tothom pensava que hi havia una viga al mig, i que no haviem de patir per rés.
Aquest matí, tot tancant la porta de la Tieta, li he dit a la Noe: aquest terra, un dia d'aquests s'efondràaaaaaaaahhhhhhhh!!!!!!
i el terra se m'ha fos. Sort de les bombones de butanu, que sino haguès pogut prendre mal. Amb tot, l'ensurt i una petita luxació a l'espatlla del mal gest d'intentar agafar-se a un clau roent tot per no caure.
I es que les obres de l'AVE (l'Alta Velocitat Egspanyola que va a 180km/h), ja es comencen a notar a Olivars.
1 comentari:
Pobreeeeeeeeeeet! Quin "sustu" que ens vam fer, i a sobre a les fosques! Però l'escena va ser de videos de primera, va ser dir la frase i patapam!
Publica un comentari a l'entrada