Montilla president, Catalunya independent!
Amb crits de Montilla president, Catalunya independent! va ser rebuda la marxa de torxes d'Esquerra Barcelona la nit de la vetlla de l'11 al Fossar de les Moreres.
Sóc del parer que aquesta rebuda va fer més mal que les xiulades que els puristes de l'independentisme unitari atomitzat acostumen a propinar a Esquerra faci el que faci. Com diu l'Arnau, aquest any s'ha ajuntat l'odi visceral amb l'odi racional.
I és que aquest 11 era el primer d'ençà que els vots d'Esquerra van investir com a President de la Generalitat de Catalunya a un membre de l'Executiva Federal del PSOE.
Montilla és un personatge gris, un home que enlloc de rebre pressions de Madrid, reb ordres directament.
Un home que ha maquinat la jubilació dels pocs quadres catalanistes que quedaven al PSC, aturant així una escissió propiciada per Bono i Ibarra, amb Corbacho com a director d'orquestra.
Un home que ha maquinat la renuncia de l'anterior President de la Generalitat, sent aquest del seu propi partit.
Un home que ha maquinat l'expulsió d'una força independentista del Govern de la Generalitat.
Així doncs és de rebut que els sectors catalanistes i independentistes no li tinguin gaire apreci. I és natural que tampoc mostrin aquest apreci als qui l'han col·locat com a President de la Generalitat.
Esquerra n'haurà de prendre nota si vol fotre's una bona fava a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Sóc del parer que a les eleccions espanyoles esquerra baixarà però aguantarà bastant, sobretot pel vot útil per a tocar els collons a Madrid, però no se jo si aguantarà un altre cop una campanya on al final surti en Carod dient: Gràcies per fer-nos confiança.
Esquerra hauria d'haver actuat al Parlament com ho ha fet ERC a Barcelona en aquestes darreres municipals:
Si la meva força no és suficient per a marcar línia, em passo a l'oposició i fiscalitzo l'obra de govern.
Llàstima que a la Seu Nacional d'Esquerra no ho vegin així, i en el cas de Barcelona els hi preocupés més la distribució de l'estructura a la Diputació de Barcelona, que el futur del Grup Municipal barceloní.
Sóc del parer que aquesta rebuda va fer més mal que les xiulades que els puristes de l'independentisme unitari atomitzat acostumen a propinar a Esquerra faci el que faci. Com diu l'Arnau, aquest any s'ha ajuntat l'odi visceral amb l'odi racional.
I és que aquest 11 era el primer d'ençà que els vots d'Esquerra van investir com a President de la Generalitat de Catalunya a un membre de l'Executiva Federal del PSOE.
Montilla és un personatge gris, un home que enlloc de rebre pressions de Madrid, reb ordres directament.
Un home que ha maquinat la jubilació dels pocs quadres catalanistes que quedaven al PSC, aturant així una escissió propiciada per Bono i Ibarra, amb Corbacho com a director d'orquestra.
Un home que ha maquinat la renuncia de l'anterior President de la Generalitat, sent aquest del seu propi partit.
Un home que ha maquinat l'expulsió d'una força independentista del Govern de la Generalitat.
Així doncs és de rebut que els sectors catalanistes i independentistes no li tinguin gaire apreci. I és natural que tampoc mostrin aquest apreci als qui l'han col·locat com a President de la Generalitat.
Esquerra n'haurà de prendre nota si vol fotre's una bona fava a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Sóc del parer que a les eleccions espanyoles esquerra baixarà però aguantarà bastant, sobretot pel vot útil per a tocar els collons a Madrid, però no se jo si aguantarà un altre cop una campanya on al final surti en Carod dient: Gràcies per fer-nos confiança.
Esquerra hauria d'haver actuat al Parlament com ho ha fet ERC a Barcelona en aquestes darreres municipals:
Si la meva força no és suficient per a marcar línia, em passo a l'oposició i fiscalitzo l'obra de govern.
Llàstima que a la Seu Nacional d'Esquerra no ho vegin així, i en el cas de Barcelona els hi preocupés més la distribució de l'estructura a la Diputació de Barcelona, que el futur del Grup Municipal barceloní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada