Leonardo da Vinci, català

Avui he pogut tenir una mica de temps per a la lectura, i he llegit un llibre que tenia abandonat sobre els prohom de Vic, que és apassionant.

Hi ha un capítol dedicat a Lluís Puigventòs, un manetes del segle XV nat a Vic en el marc d'una família benestant. En Lluís era un amant de la pintura i el dibuix, però va trascendir a la historiografia catalana per les seves arts amatories, fet que li atorgaren el sobrenom del Lleó de Vic. Hi ha una rondalla trobada que ens apropa al personatge:

La pubilla de Can Queralt
ja es troba casadera,
La mare li vol un mosso alt
i el pare un home ric.
Que viglin tot el troç,
que no se la passi per la pedra
el petit de can Puigventòs
conegut com el Lleó de Vic.

En Lluís va haver de retarse en dol amb més d'un marit i pare cabrejats pel seu impetu. La gota que va fer besar el vas, diuen que fou el filirteig amb la neboda del bisbe de Vic.

Amb l'exèrcit buscant-lo, va decidir anar a Màntua, Itàlia, on compaginà les seves grans passions, la pintura i les dones. Allà a Itlàlia l'atribut masculí reb el nom de nardo, així que poc va trigar que les seves amants l'anomenessin Leonardo da Vic per la grandària, diuen, del seu membre viril.

En Lluís va tornar a fer de les seves i va haver de fugir cap a Florència, on va coincidir amb un altre pintor de renom anomenat Francesco, originari de Vinci. La gran amistat que els unir va jugar a favor del vigatà, doncs en Francesco i en Lluís es decidiren a crear un únic personatge que poguès vendres les obres d'art, i a l'hora despistar a pares, germans i marits de les mosses que el nostre Lleó perturbava.

Aquesta etapa fiorentina va ser força productiva en quant a pintures, dibuixos i invents, i ambdos acordaren signar-los amb el sobrenom de Leonardo da Vinci.

Resulta impressionant la de il·lustres personatges que ha dat al món la nostra terra, i és que els catalans som collonuts :-)


--------------------
Afegit el 2 de gener... evidentment es tractava d'una inocentada ;-)