A pagès, generalment se surt a caçar bolets els dijous, el bosc s'ha mig recuperat de les destrosses del cap de setmana, i no cal matinar gaire per a trobar bones peces. Aquest dijous però, al ser festa a Espanya i colònies, vam haver de matinar per a ser-hi a les 7 del matí a peu de bosc.
Haviem quedat amb el meu cunyat l'Enric, i el despertador va sonar a un quart de 7.... hosti quin mal ens va fer això. Un cop dutxats i vestits amb l'uniforme de boletaire, cistell i palleressa afilada, vam descobrir que l'Enric ens havia enviat un SMS dient que havia estat ploguent tota la nit. Un cop establerta comunicació telefònica interactiva, acordem que ho deixem per a un altre dia. Arrrrrg, si haguèssim llegit el missatge quan el va enviar, no calia que ens haguèssim llevat a un quart de 7 de la matinada!!!!
Ens vam tornar al llit que encara estava calentonet, però l'arenga boletaire que ens havia convençut de llevar-nos a tant intempestiva hora, encara bategava en els nostres cors. Així que cap a un quart de 9 ens sortir del llit, ens vam tornar a dutxar, ens vam uniformar, i vam anar a buscar bolets per la zona de Llagostera, doncs segons haviem vist al radar del Servei Meteorològic de la Generalitat, no havia plogut, i fonts ben informades ens havien comentat que trobariem forces bolets. Així doncs, agafem el Pandarra (o Panda-mòbil) i mos anem cap a Llagostera que hi falta gent.
I caram si vam tenir sort, després de fotre'ns un esmorçar genial allà a Llagostera estant, vam preguntar cap a on haviem d'anar a trobar el preuat tressor. Al mateix bar ens van indicar la direcció, que vam seguir al principi, però després, amb la desconfiança pròpia dels boletaries, ens vam deixar indicar pel nostre instint, i el camí que marcàven les botes màgiques que duia la Noe.
Pujant amunt, vam trobar alguns bolets, però no va ser fins arribar adalt de tot, que vam trobar les joies de la corona, uns ous de reig que feien goig. Fent de la màxima a qui ejacula Déu l'ajuda una realitat, vam depositar al nostre cistellet tres fantàstics ous de reig. Just al costat vam trobar uns ceps que ens deien que volien fer companyia als ous, als de reig, és clar. Realment vam poder trobar aquests bolets, pq vam arribar a primera hora, cap al migdia segur que no haguèssim trobat cap. A la paradeta del costat vam comprar uns rovellons guapíssims, i a l'altra, una senyora amb sordera ens va possar algun grapat de trompetes de la mort i camagrocs que no haviem demanat, però com els i les bones boletaires no sabem dir-ne prou, li vam deixar fer.
Amb el cistell mig ple, els ous de reig ens van costar un culló, vam anar a casa ma germana la Dolo i el meu cunyat l'Enric a dinar, i fer l'aperitiu amb el que haviem trobat, que no caçat. I és que la Fira del bolet de Llagostera, ens va salvar de tornar a casa amb el cistell buit, com ja ens va passar cap a finals d'agost.
L'Enric es va currar un rissotto de verduretes i de carlets que va trobar ell, també en un mercat, i vam passar un dia fantàstic, tant fantàstic que ma germana i la Noe van quedar per anar a un Outlet que hi ha a Banyoles d'una marca que es veu que te força renom. L'Enric i jo ens planyàvem mútuament. L'Andreu, el meu nebot, s'ho mirava tot amb aquella cara de qui ha dormit masses poques hores... aixxxx jovent, via fora!
Com veieu, trobar bolets no és gens difícil, només cal matinar, caçar-los, és una altra història, ja ho explicarem quan toqui.
e-mule links 1
e-mule links 2
e-mule links 3
e-mula links 4ia
I com que som pocs, que pareixi la iaia!!!! el Ciudadanos van degalant globus als nens i pasquins als iaios, a les festes de les cases regionals, com aquest cap de setmana a la fira de San Froilan, a 9 Barris de Barcelona. Potser algú hauria de filar prim en les subvencions que reben aquests agents, que a sobre les pagarem naltros!!!!
