dilluns, de novembre 27, 2006

Pantufles All Star


Pantufles All Star
Originally uploaded by Artuditu (R2D2).

Dissabte vam anar de compres i vam trobar unes pantufles d'estar per casa hiper-xules!!!! Són una imitació d'All Star però comodíssimes i molt calentones.

Estic més content que un nen amb espardenyes noves ;-)

En Pitxí!!!! Petit i eixerit com ell sol.

Ja tenim arbre de Nadal
és petit i força eixerit,
i com na Heidi al seu pardal
també nosaltres li hem dit Pitxí

Al ser tant petitet
s'enfila prop les finestres
per cridar als quatre vents
Bon Nadal i Bones Festes.

dimecres, de novembre 22, 2006

un Madrit-Barça a la blogosfera

El Barcelonauta Roger Amigó envia un correu informant d'una interesant notícia apareguda a La Malla:

El funcionament és senzill, la gent posteja al seu bloc una codificació HTML que es pot recollir en aquest web i així marcar un gol pel Barça o pel Madrit, o fer una parada, o fins i tot anar de públic.

En aquests moments anem 23 a 53 guanya el Barça, i això sense comptar el golet que li marcaré ara mateix...



Animeu-vos i marqueu un gol des del vostre bloc.



Atenció, ara sembla ser que no funciona el tingladu, em dona aquest error:

Lo sentimos, no hemos podido registar tu jugada. Escribe a manuel arroba simplelogica punto net si te preocupa mucho ;)

Així que encara no he pogut marcar un golet... insistirem.

dimarts, de novembre 21, 2006

Diari d'escola sobre els templers

Casualitats de la vida? Avui el Diari d'escola parla sobre els Templers.

Orígens: custòdia dels llocs sants
L'orde del Temple fou fundat el 1118, no gaires anys després de la primera croada (expedició de cristians que pretenia expulsar els musulmans de Terra Santa). Un grup de nou cavallers francesos, capdavantejats per Hugues de Payens, decidí d'establir-se a Jerusalem amb la comesa de protegir els pelegrins que acudien als llocs sants de la tradició cristiana. Reconeguts al cap de deu anys pel concili de Troyes, i dotats d'una regla pròpia (que hom atribueix a Sant Bernat de Claravall, gran difusor de l'orde del Císter), els templers eren a la vegada monjos i soldats, frares i cavallers que es distingien per l'hàbit, blanc amb una creu vermella.

Poder
Els templers s'estengueren ben aviat per l'occident europeu. Les donacions, el negoci de la banca (que ja havien dut a terme a Palestina), la sàvia administració dels dominis, engruixits en canvi de prendre part en expedicions militars dels monarques europeus..., tot plegat convertí l'orde en una potència econòmica i territorial de primera magnitud (heus ací l'origen de la llegenda del tresor dels templers). També a casa nostra, on tingueren un paper molt important en l'expansió i la consolidació territorials en la lluita contra els sarraïns, sobretot a partir de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona del 1131 al 1152. Els castells de Gardeny (Lleida), Miravet, Montsó i Peníscola donen fe del poder que assoliren.

La fi
Però, és clar, la riquesa i el poder dels templers suscitaren la malfiança dels altres ordes militars, de la noblesa i, àdhuc, dels sobirans. A França, el 1307, el rei Felip IV els acusà d'heretgia i pressionà el papa Climent V perquè en dictés la dissolució, feta pública el 1312. Al cap de dos anys, a París, l'últim gran mestre (el cap de l'orde), Jacques de Molay, era condemnat a la foguera. Al país, els rei Jaume II de Catalunya-Aragó ordenà la detenció dels templers, que oposaren una forta resistència als castells de Miravet i Montsó, però que fou abatuda els anys 1308 i 1309, respectivament.


Llegir-ne més.

Liquidació de l'Skoda

Aquests del RACC flipen, bé flipen els de Caser que es veu que és on tinc l'assegurança contractada, però com que totes les gestions les faig via RACC, doncs puc dir que flipen.

Avui ha arribat a l'oficina del RACC de Banyoles el "FINIQUITO de INDEMNIZACIÓN" i m'han trucat tot dient que vagi a signar-lo.

Doncs flipeu cogombrets, resulta que havia de signar un document que diu que he rebut 1551 EUR en concepte d'indemnització per la Perdua Total del meu cotxe assegurat a tot risc. I es veu que aquests diners me'ls enviaran un cop hagi signat aquest document.

He trucat al RACC i m'han dit que aquest és el procediment i que és inamobible. Que no paguen fins que jo no signi conforme he cobrat i que renuncio a prende accions legals.

És acollonant que els mateixos que em van tirar en cara que la companyia d'assegurances es pot estar el temps que cregui oportú valorant l'accident, segon havia signat jo la pòlissa, ara em diguin que he de signar un rebut sense rebre els diners. Quans mesos trigaran en pagar-me, si és que m'ho paguen?

La mesura de pressió que he exercit pq em diguèssin alguna cosa ha estat que el taller mecànic els facturi l'estància del cotxe al taller, dos mesos i mig, però ara? quina pressió podria exercir? cap.

A més a més s'han descomptat per la cara el que ells consideren que és el que em pagarien al cementiri de cotxes, però el mecànic ja m'ha dit que dubta que algú em pagui 140 EUR com a "xatarra" i que les costes de desballestamenta ja valen 100 EUR.

És un cas d'abús i una injustícia. Estic indignadíssim.

dilluns, de novembre 20, 2006

La mare ordenada Dama de l'Ordo Cristis Templi

Aquest dissabte la família Corretgé-Bergua hem estat de cel·lebracions. Ordenaven a la mare Dama de l'Ordre dels Templers al Monestir de Sant Cugat. A la mare i a una altra dama i tres cavallers més.

La cerimònia va ser força emotiva i liturgicament impecable. Hi havien Templers d'arreu del món i es veu que era el primer cop que permetien la filmació d'un acte d'aquestes característiques per part de la premsa.

L'Ordo Cristis Templi és una Ordre Militar força antiga que va ser molt important durant l'Edat Mitjana, però tot i ser cristiana, va patir la repressió de la Inquisició Catòlica. Actualment te un funcionament pacífic, i segons van explicar amb actuacions del caire ONG cristiana.

Després de la cerimònia al Monestir de Sant Cugat, on van asisitir-hi templers d'arreu del món, vam anar al restaurant a fer un sopar dels bons i prèviament, a la capella del restaurant, que es tenia una figura de Crist molt semblant a la capella que tenen ells a Jerusalem. Es va fer una cerimònia estrictament templera, on es confirmàren els nomenaments, la mare va fe un emotiu discurs i es va concloure recitant el Pare Nostre en arameu.



Jo no sóc gaire d'anar a misa, però he de reconèixer que tot plegat va ser força emocionant i no només per la proximitat familiar.

Quan arreplegui totes les fotografies ja les penjaré al Flickr.

dimecres, de novembre 15, 2006

Osana dalt del cél, els del RACC s'han aparegut

Avui he rebut una trucada del RACC explicant-me que m'envien per correu postal el xec de les costes del lloguer del cotxe que vaig pagar quan em vaig fotre el pinyu amb el cotxe, i que puc recollir el "finiquitu" del meu Skoda, que ells uniteralment han estimat sinistre total.



La cosa te collons, he estat patint, a part dels nervis i l'stress que provoca estar dos mesos i mig sense cotxe, hem estat patint el que es podria considerar moobing automobilístic.

Quan vaig tenir el pinyu, els del RACC em van dir que podia llogar un cotxe com a molt deu dies, mentre m'arreglaven el meu. El vaig llogar només una setmana, em vaig agafar un altre de vacances, i si no treballo, no cobro, no us penseu, i finalment vam triar comprar un Pandarra enlloc de continuar llogant un cotxe. Menys mal!!!!!

Resulta que l'asseguradora, tot i tenir l'assegurança a tot risc, ha considerat que no cal reparar el cotxe. Val 3.000 EUR i ells valoren el meu cotxe en 1.800 EUR... menys la franquícia de 150 i el preu de la "xatarra" 180 EUR. Són uns mamons, segur que s'han estat tant de temps esperant, per a que jo em desesperi i agafi els quartos que em donen, pq són coneixedors de que a comarques, sense cotxe, no pots fer-hi rés.... moobing, això és un clar exemple de moobing.

Sort que ens vam pillar un Pandarra que va costar 1.900 EUR i que funciona d'allò més bé, i fins i tot ara ha passat la ITV, i ens ha permés viure amb la senzillesa pròpia d'aquest vehicle. Però de moment, i toquem fusta, no ens ha deixat penjats mai, i fins i tot puc baixar a Barcelona cada setmana a complir els compromissos amb els clients que tinc per allà la capital i visitar de nit a la meva estimada ;-)

L'altre motiu d'stress acumulat era el tema de que el RACC no em volia pagar el cotxe de lloguer que vaig fer servir abans de saber que la companyia asseguradora em volia fer la pua de catalogar l'accident com a sinistre total. Finalment m'han dit que si que m'ho paguen, però no per transferència, sino per xec per correu postal... espero que no hi hagi de problemes... no dic rés més que després tot es pot fer servir com a prova en un judici ;-)

Demà he de trucar a un "pica-pleïts" que coneix el Sergi pq es miri el tema i veure que se'n pot treure, danys morals per tenir-me dos mesos i mig sense cotxe, etc...

Família, ja us tindré informats i informades, només em queda dir que si mai teniu una assegurança a tot risc, sapigueu que a partir del tercer any, ja no surt a compte. Estic pendent de tenir les taules que fan servir les asseguradores en cas de sinistre total, per a fer un web on es demostri. Serà el meu petit gra de sorra en la lluita contra l'abús de poder de les asseguradores.

dilluns, de novembre 13, 2006

Korrika i Correllengua, dues fites i un sol objectiu

Estic esperant ansiòs que qui em va mangar el VHS de Nafarroa Oinaz de l'any 93, se li cremi a les mans igual que deu ser qui em va mangar el LP dels SKatalà.... estic convençut de que va ser el mateix ens... passso de dir-li persona.... ja m'os trobarem.

Buenu, al que anàvem. Posats a tenir basquitis, aquí teniu el vídeu de la Korrika:



Realment està divertit, i ja molaria que a les nostres ràdios sortís el Titot amb la seva versió del Correllengua... potser cal ser valents altre cop.

I caram, que guapa que està la noia de la trompeta... caram, caram.... que li mola el Pà amb tomaCAT.

I el paio de la serra, coi, és la hòstia d'inteligent, que lleva més quilos que quatre dels nostres plegats.



Visca Groelàndia; Gora Euskadi Askatuta, Vive le Quebeq Livre, Visca Catalunya Lliure.

Artuditu te un passat

L'altre dia em van comentar que si cercaves al Google Artuditu, a part d'aquet bloc el vostre bloc, apareixien referències d'un robot dels que participen en concursos de robots, no com a models, que ja ho sabem, ans que jugadors de sumo.

El cas és que m'he posat en contacte amb els creadors de la bèstia, estudiants de la Universitat d'Alcalà d'Henares, que per a l'any 2000 van fer aquest projecte.

Els paios es van currar un prototip hiper competitiu, que recerca les línies i ratlles i clentxes que es pugui trobar a la superfície a recòrrer.



El futur cada cop és més clar, la comunió entre les universitats de Medellin, Henares i Lleida, seran capaces de crear un Artuditu capaç de seguir totes les línies, ratlles i clentxes.... ells que poden.... que a mi ara la nena, em manté a ratlla ;-) i que duri <3 ;-) <3

diumenge, de novembre 12, 2006

Transformant la quotidianitat

La Noe m'ha fet arribar un enllaç a una plana d'uns suïsos que han fet un llibre amb tot d'aplicacions per a estris concebuts amb altre funcionalitat.


A la foto veureu la genial utilitat que podem atorgar a aquelles ulleres de nedar que les vam comprar quan ens vam apuntar al gimnàs algun setembre d'algun any, i que tot i ja haver-nos dat de baixa del gimnàs, encara les guardem. Li trobarem utilitat com a recolçador del cap per a amortir les vibracions del metro quan anem a la feina a primera hora del matí.

Jo guardaré les ulleres per a quan arribi el metro a Banyoles ;-)

En aquesta plana, trobareu moltíssimes altres utilitats, paga la pena, us ho juro.

dimarts, de novembre 07, 2006

Els Adidas Indepes, aprenents d'Stalin

El Partit Republicà Català, forjat a partir d'ex-PI i segons diuen les males llengües per gent d'ERC rebotada, a banda de fer un logo tipus adidas però amb estel blanc i puntualitzar que són Republicans i Catalans, es veu que estan fent d'aprenent de Comissari de Propaganda Soviètic de l'època Stalinista.

Tal i com explica el seu logo, ja no són l'esquerra no-dogmàtica que pregonaven a mitjans la dècada dels 90, car que ja no hi ha la E d'esquerra... i pel que sembla si que són dogmàtics, però de la línia Solerista de l'Agustí Soler d'Horta.

Segons expliquen en aquest web, el PRC va tenir una web inicial: http://www.independentistes.org/ i una de renovada: www.independentistes.cat. Qui es dedica al món del web i la informàtica en general, sap com de complicat és la informàtica distribuïda o desparramada, amb els típics problemes de sincronització de dades. Ja és complicat en el món empresarial, imagineu-vos en un partit polític.

Bé el que s'explica és que a l'apartat de premsa d'una i altra web, les notícies de premsa són diferents, el·liminant del mapa a un tal Enric Borràs. Sembla que ja ho han corretgit, però mireu les fotos de la presentació del PRC amb l'abans i el desprès:


El tema és prou interessant, es quillen al paio del mig en una foto seva de promoció del partit. Però el súmmum és veure la modificació del PDF que reprodueix la notícia d'El Punt Diari, fins i tot tenen la delicadesa de modificar el peu de foto, sobretot pq no canti:



Realment aquest del PRC són uns aprenents i uns txitxarel·los, que n'aprenguin del Gran Mestre Stalin :

Sense Photoshops ni històries i no es quilla només al Trotsky no, es quilla a quatre o cinc, fins i tot a un que s'assembla al Bin Laden, amb dos collons.

Carod Vice


Al final es veu que en Carod tindrà la Vicepresidència de la Generalitat, creada expresament per a donar-li un càrreg important però competent només quan el Presidente marxi de vacances o la palmi. Així s'han quillat la Conselleria Primera, i no hi ha problemes de bicefàlia.

Cel·lebro l'ombra maragallista d'assignar Interior al Saura i Justícia a la Tura. Tolerància zero a la justícia lenta? No m'ho crec, aquesta només sap apretar al més dèbil, per a ella els accidents eren culpa i només culpa dels i les conductores, mai de l'estat de la carretera ni la senyalització que era competència seva... i ara competència del Saura.... juasss.

Someone Stop Catalonia , I Want to Get Off

Sempre he estat cofoi de tenir una base de raonament Marxista a l'hora d'afrontar situacions i aportar solucions. Tenir una base de materialisme dialèctic, llegir i actuar sempre segons em dicta el cor i el coneixement; fet que provoca que al temps m'ha permès moure'm en política des de que als 15 anys vaig decidir entrar a militar a l'MDT, fins ara que en tinc 35 i milito a ERC.

Marxista vaig ser quan era assalariat, Marxista quan vaig ser president del comitè d'empresa, i Marxista en sóc actualment que tinc la meva empresa, fins i tot quan he de contractar persones, l'eufemisme de col·laborador que el facin servir els nazis.

Marxista quan vaig ser Secretari Nacional de Formació dels i les Joves Independentistes Revolucionàries( sort que no li vam dir JDT ;-), Marxista al Soroll, al Poca Broma i a La Torna, Marxista quan vaig formar part del Secretariat Nacional de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, Marxista quan vam assolir la Federació de Barcelona de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Marxista a la Columna Macià-Companys MOHAA-1936, Marxista a la Penya USAPista La Lleganya, Marxista al Catalan Countries Council PHP, Marxista a la Penya Blaugrana d'InterNet Barcelonautes.

Marxista quan vam aconseguir fer que Esquerra Republicana de Catalunya continués sent un Partit Assembleari al Congrés de Lleida.

Marxista a casa meva i amb les i els meus.

De les lectures fetes, i de l'esforç d'aplicar aquesta filosofia, el que més he valorat sempre ha estat el fet de poder anar a dormir amb la consciència tranquila d'haver fet el que havia de fer, fins i tot en temes que a posteriori pots valorar com a actuacions errònies: Si en aquell moment i en aquelles circunstàncias ho vas triar així, era pq s'havia de fer així.

Mai haguès pensat que recorreria a les lectures de l'altre Gran Marx per a fer una màxima, però és que la vida dona tantes voltes, i el panorama és tant Marxista com Fellinià, que:

Montilla Presidente

Carod Vice

Saura Ministre d'Interior

Que algú pari Catalunya, que jo baixo...

Us ho diu un que sempre ha apostat per la Unitat Popular, i que ara li sembla bé l'eskizo-Front-Patriòtic-Bòric.

Be àcid bòric, my friend

Per contrarrestar la mala llet, rés millor que una paròdia acebista del pal àcid bòric i les paranoies peperes.



No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.

diumenge, de novembre 05, 2006

Carod proposarà a l'Executiva reeditar el Pentapartit

Segons es llegeix a aquesta notícia, l'Executiva Nacional de demà es pronunciarà sobre la proposta de Carod per a reeditar el Pentapartit.

Segons aquesta altra notícia, ja està decidit que Montilla serà el CXXVIII President de la Generalitat, i que Carod no serà Conseller en Cap o Primer o com coi li diguin.

Espero i confio que l'Executiva no accepti la proposta, i en el cas de no triar pel Front Patriòtic i trii el Pentapartit, no investeixi a l'espanyolista Montilla com a President... que l'Artuditu aquest gripau no se'l pensa empasar, i és robot de paraula MauriC3PO ;-)

dijous, de novembre 02, 2006

Esquerra resisteix

Esquerra resisteix l'embestida i linxament mediàtic en unes eleccions on la situació d'ERC era força complicada, car que hem estat a govern i a oposició a la mateixa legislatura, i tothom sap que a unes eleccions, l'opsició es carrega la tasca del govern, i el govern explica que ha fet. Finalment ens em ensortit i no hem caigut a l'esquizofrènica actitud de dir que tot estava bé mentre governàvem i que després tot era fatal, fatal.

A la darrera Assemblea de La Lleganya, a la sobretaula, ja vaig fer el comentari de que ERC baixava, però no ens la fotíem com es pensava la majoria, i vaig dir sense fer cap aposta pel mig oju, que en treuríem 21, i que per sota de 20 es podria considerar un fracàs. Calvada tu ;-) sort que a la demarcació de Girona em recuperat el diputat que ballava.

CiU guanya les eleccions però perd la campanya que havia planejat com a plebiscit al Pentapartit (PSC-CpC + ERC + IC-EUiA). Ha guanyat en vots i escons a totes dels circumscripcions electorals. Caldrà estar força atent a l'evolució a Barcelona ciutat de cara a les municipals del maig vinent. I si en Mas hagués pactat no només la candidatura de Montilla al Parlament, ans de que també la de l'Hereu a Barcelona???? tu difama que fa fort, que sempre queda alguna cosa ;-) CiU torna sense poder fer un govern en minoria amb el PP, no sumen prou, ahhhhh.

PSC perd les eleccions i el PSOE guanya la campanya que l'havia planejat amb voluntat de no reeditar el Pentapartit i no complicar la vida a en Zapatero. Les negociacions amb el Govern Català tenen un desgast constant a l'Estat Espanyol, mani qui mani a Catalunya, a Zapatero ja li està bé aconseguir el suport de CiU a Madrid a canvi de cedir-los Catalunya amb una campanya mal organitzada i un candidat que fot pena. A les del 1984 en Felipe Gonzalez ja es va carregar a l'Obiols en el miting final de campanya del PSC, lloant les virtuds del President Pujol, o sigu que no els hi ve de nou.

Iniciativa i EUiA volen reeditar el Pentapartit, no és d'estranyar, són els únics dos partits que han pujat en vots. Es veu que el no fotre brot te la seva recompensa, el ciutadà et percep com a força simpàtica que no s'equivoca mai.

El PP i els Ciudadanos sumen més que el PP sol a les darreres eleccions. Ja ens podem començar a calçar a respondre a les provocacions dels Ciudadanos, avui a Tele5 el titular era "El castellano en el Parlament", o sigui que s'inicia una cursa lerrouxista de catxè alt, car que els ciudadanos han tret els millors resultats a Sarrià-Sant Gervasi, amb un 5,8% dels vots, mentre que districtes més populars com a Horta-Guinardó (4,3%) i Nou Barris (4,5%) estan per sota o igualen la mitja Barcelonina del 4,5% molt per sobre de la mitja Catalana del 3,0%... hosti, un 3% ara em sona i no se de que ;-)

Esquerra te dues claus de les quatre possibles. ERC pot decidir si la resta de socis ho vol, triar un govern Pentapartit de pseudo-esquerres, o un Tripartit de pseudo-catalanistes. CiU pot optar per govern en minoria i acords puntuals amb PSC i ERC o fer la PSOEvergència.

Tal i com està el pati, només entendria reeditar el Pentapartit (que va enganyar al Carod a l'hora de presentar la dimissió i que ens va fotre fora de Govern) si els altres s'empasen al Carod o al Puigcercòs com a President de la Generalitat. A fi de comptes el PSC-PSOE ha encarat la campanya amb voluntat de perdrela, així doncs ERC no s'ha d'empasar el gripau d'investir a un espanyolista com a President de la Generalitat, quan els que li manen, no volien que governès.

Amb tota la merda i pressió que ha fet CiU contra ERC arreu de les comarques, on encara manté (cada cop menys però) un poder semi-feudal, veig difícil també l'opció del Front Patriòtic, sobretot pq CiU ha demostrat darrerament com es passa el pratiotisme per l'angolnal i pacta amb Zapatero rebaixes a la voluntat d'un Parlament.

Segurament CiU governarà en minoria i acords puntuals, temps al temps, tot i que jo, personalment, gripau per gripau, prefereixo governar amb algú que tenia ganes de guanyar les eleccions i intentar fer un Front Patriòtic.

dilluns, d’octubre 30, 2006

La Vanguardia ja no és el que era

A l'anterior post comentava que aquest bloc havia estat esmentat a La Vanguardia en una de les columnes (3 per a ser exactes) de l'espai electoral.

Fent l'anàlisi de les visites amb el Googel Analytics, es veu que la tendència de visites d'aquest vostre bloc ençà la publicació de la notícia... és a la baixa.

És prou conegut que els i les internautes són bestioles d'entre setmana i d'horari laboral o d'extrema nocturnitat, que el cap de setmana el destinen a coses més interesants que no pas badar per la xarxa. És un paradigma que constato des dels meus inicis a la xarxa de xarxes, a les primeries de la dècada dels 90 del segle passat; no parlaré de batalletes anteriors com FidoNet, FreeBBS o CatalaNet, car que llavors el cost de la connexió era força més elevat; de totes maneres, apart de certificar de com passa el temps, des d'ací constataria què: els i les visitantes de l'artuditu i el bloc mil·lenari no llegeixen la Vanguardia (si més no el dia que toca) i que les i els lectors de La Vanguardia no visiten aquest bloc o no llegeixen més de 24 planes del diari.

Aquesta mateixa tarda començaré a fer gestions amb la gent del Triangle o Vilaweb, que tenen un target més internauta, aviam si em fan algun comentari, i pugen les visites... Això sí, amb el fet curriculable d'haver sortit a La Vanguàrdia ;-)

Sehnsucht ;-)

diumenge, d’octubre 29, 2006

Artuditu a La Vanguardia

Aquest dissabte, jornada de portes obertes lleganyista, després de guanyar als London Wasps en un disputadíssim partit (19-12), l'Edu ens va deleitar amb un sopar de temàtica alemanya on el xucrut amb llonçes de Saxònia, cansalda i diferents saltxites despertàren els cinc sentits. Després vam baixar a la discoteca a la festa del Joan, que feia 7 anys, i vam ballar i escoltar un conte explicat per l'Eli, que va agradar moltíssim a grans i també als petits.

Més tard, alguns lleganyistes em van dir: Nano, surt el teu bloc a La Vanguardia de divendres 27 d'octubre del 2006 a la plana 26, ben bé així no m'ho van dir, és clar.

Vaig al·lucinar bastant, i reconec que m'ha fet il·lusió. S'agraeix al senyor Mike Ibáñez el detall, i s'intentarà continuar en la línia satírica i de conya d'aquest bloc, que és el vostre si és que hi ha blocs d'algú. Aviam si un dia d'aquests faig una FAQ sobre com deixar comentaris, que em consta que hi ha gent amb dificultats a l'hora de participar i no tothom te un espai a La Vanguardia per a fer-ho ;-)

He cercat per la xarxa coses d'aquest tal Mike, i el bloc d'en Saül Gordillo, que també ha estat comentat pel periodista, ja ha fet la tasca d'investigació. Gràcies Mike, gràcies Saül.

dijous, d’octubre 26, 2006

Data de caducitat per a Espanya: 7 de gener del 2007

He vist al bloc Cròniques Mauricianes uns fantàstics videos on s'avisa que Espanya serà destruïda el 7 de gener del 2007. Una espècie d'ATS malvat, aprenent de Dr. Devil, augura la destrucció d'Espanya amb una lupa que te instal·lada a l'espai.

Es tracta d'una bona notícia, és com si t'auncièssin l'enderroc de la casa del veí torracollons, que sempre te la ràdio a tope, la COPE per a més inri, que et gorreja de tot, que s'apunta a ONG's donant el teu compte bancari per al cobrament de rebuts, i que quan li demanes que et torni el que l'has deixat es fa la víctima i t'acusa de lladre.

Esperem que l'ATS malvat sàpiga de geografia i es carregui l'Espanya uniforme o púrament constitucional, com es veu al mapa. Per si de cas el paio no enten de geografia ni d'història, compreu cremetes de protecció solar 150.

Al bloc del Maurici trobareu més videos, de moment penjo un:



Hi trobareu més clips en aquest enllaç.

dimecres, d’octubre 25, 2006

Microsoft InterNet Explorer 7

Ja ha sortit la versió 7 de l'InterNet Explorer de Microsoft. Aquest cop penso que l'han bordat, he de reconèixer, tot i no ser parcial amb la companyia de Bill Gates, que aquest cop han tret un bon producte.


Microsoft està mimant molt als desenvolupadors, deu tenir por que li marxin a altres plataformes. La barra d'eines anomenada DevToolBar està força bé i ens estalvia molta feina, l'eina View DOM és senzillament genial, i supera a moltes extensions per a Firefox que existien.

Un altre tema important és que assumeix l'estandard del W3C per a estils, així doncs la mateixa codificació funciona amb IE i Firefox per exemple. S'ha acabat l'haver de codificar orientat al navegador, i ara podrem codificar orientat a l'estandad.

L'altre tema important és la navegació amb pestanyes, a l'estil Firefox, i ja du de fàbrica el mosaic de pestanyes, extensió del FireFox programada per un català, i guanyadora del premi a la millor extensió FireFox del 2005.

Igual que el FireFox, permet la inclusió d'extensions programades per terceres parts, on destaco Fiddler, un debug de la informació que envia i reb el navegador, amb les capçaleres http i molta més informació.

I tampoc oblida als usuaris, l'Arnau l'altre dia em va explicar l'opció de Zoom, que va força bé per a la gent gran que te dificultats de veure la lletra petita d'algunes webs.

Jo faig servir la Beta d'aquesta versió des de fa uns quants mesos, i ara que ja és oficial, és molt recomenable actualitzar-se. Es pot descarregar des d'aquesta adreça. Prego que comuniqueu en un comentari a aquest post qualsevol incidència que us pogueu trobar.

Passarel·la Ampedi Admadi

Tot just s'ha cel·lebrat la famosa passarel·la Ampedi Admadi, on els robots mostren els seus encants i funcionalitats. A la foto d'adalt, veiem a l'Artuditu Lego (absolut guanyador) desfilant sobre un diskette de 8 polzades, mostrant sa el·legància i saber fer.

Enguany el jurat va establir la limitació dels 20 ampers, per tal de garantir una mínima injecció d'electricitat als aparells desfilants. Diuen que els darrers anys desfilaven robots de baixissim amperatge, i això enviava un missatge erroni a les noves generacions de la robòtica.

També és de menció la desfilada de l'Artuditu PEZ, que tot i ser un xic més barroer en els moviments, se sap guanyar el públic amb els carmelets que proveeix, a cops de maduixa, a cops de cirera, ummmm. Al final de l'esdeveniment va tenir algun problema amb els estupes, que volien certificar la compossició dels carmelets, però finalment va poder sortir-se'n, cap problema, tot legal, tot legal.

La nota dissonant, la va provocar, un altre cop, l'esbojarrat Bender de Can Futurama, que sempre vol que es parli d'ell encara tot i el que es digui, sigui dolent. Males llengües diuen que es va enganxar amb un iman de nevera, i és per això que va començar a catar country i alguna altra cançò de la Trinca, però hom coneix la seva debilitat pels anticongelants.


Com ja s'ha informat, el guanyador de la Passarel·la Ampedi Admadi va ser en ar2d2-lego. El fet que l'ar2d2-pez també quedés força ben classificat va ser determinant a l'hora d'atorgar el guardó de marques, se'l va endur la Noe, que és qui va aconseguir la pressència d'ambdòs robots a tant improtant certàmen.... regalant-los a l'organitzador, si... però, i que no és bonic?

dimarts, d’octubre 24, 2006

Insuperables

TV3, 1 de la matinada, espais electorals de: Endavant i Partit Humanista. Aquesta campanya electoral està donant molt de si.

El Partit Humanista de Catalunya ha utilitzat l'espai de propaganda per a difondre una rumbeta molt canyera recolçada en un videoclip per caure's de cul. Sobretot enxegueu els altaveus.



Em sona que un del prohoms de la rumba catalana militava al Partit Humanista de Gràcia, deu haver augmentat la seva influència.

Ah, quan he dit Endavant, volia dir Endavant Catalunya, els fatxes, els d'extrema-dreta espanyola.

dissabte, d’octubre 21, 2006

Som com som i estem com estem

Encara no he pogut veure tots els vídeos electorals d'ERC, només el de la coral cantant una versió del preludi al segon acte de la Cançó d'Amor i de Guerra, que he trobat fantàstic, un xic caspòs, però es tracta de la nostra caspa.

M'han explicat que en Carod surt afaitanse solet, és a dir, que no hi ha ningú que l'afaiti, i en Puigcercòs amb una Blanch&Dequer. El lema de la campanya és Som com som, lema que coincideix el nom d'una associació andorrana de gais, lesbianes, bisexuals i transgèneres... i pq no es podrà dir bigèneres????

Com que aquesta campanya és de força vídeos i blocs i de fer-ne servir InterNet al màxim, està circulant un video de suport a la campanya d'ERC, aviam si d'aquesta manera aconseguim la majoria absoluta i no hem de pactar amb ningú, que foten fàstic, o com a molt, fer-ne un pacte amb l'Eco dels Socialistes.




I és que realment a ERC som com som, i estem com estem, algunes per a sucar-hi pa, i alguns altres tocats del bolet ;-)

dimecres, d’octubre 18, 2006

Quan la gana i el poder traeixen un Parlament


Es veu que està ciruculant per InterNet un altre DVD sobre els gossos que van traïr el Parlament de Catalunya, i a la primera de torn, van canviar cromus amb Madrid per rebaixar el contingut del Estatut de Catalunya aprovat el 30 de setembre al Parlament de Catalunya.

De moment només he pogut trobar la caratula, si algú localitza el DVD que m'envii un enllaç, please.


Confidencial dog

dimarts, d’octubre 17, 2006

Enquestes, eleccions, porres i apostes

Interesant lloc aquest que convoca una porra per a les eleccions properes al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

L'he trobat tot cercant per la xarxa la darrera enquesta Pulsómetro de la Cadena Ser: (Instituto Opina): PSC (43); CIU (43); ERC (23-24); PPC (13-14); ICV (12). que aposta per un empat tècnic del PSC (puja un) i el bipartit (baixen 3), ERC es manté o puja un, el PP baixa un o dos i Iniciativa + EUiA pugen 3 escons.

El lloc en qüestió fa un recull de les enquestes que van sorgint, i convoca una porra. Indica l'adreça d'una casa d'apostes on es pot apostar per qui serà el President de la Generalitat, i paguen millor les apostes per Montilla que les de'n Mas.

En aquest enllaç trobareu totes les enquestes en format full de càlcul, amb les sumes de les possibles aliançes, en negreta les que obtenen més de 68 diputats i fan possible un govern estable.

dilluns, d’octubre 16, 2006

Boletaaaaaaaaaireeees

A pagès, generalment se surt a caçar bolets els dijous, el bosc s'ha mig recuperat de les destrosses del cap de setmana, i no cal matinar gaire per a trobar bones peces. Aquest dijous però, al ser festa a Espanya i colònies, vam haver de matinar per a ser-hi a les 7 del matí a peu de bosc.

Haviem quedat amb el meu cunyat l'Enric, i el despertador va sonar a un quart de 7.... hosti quin mal ens va fer això. Un cop dutxats i vestits amb l'uniforme de boletaire, cistell i palleressa afilada, vam descobrir que l'Enric ens havia enviat un SMS dient que havia estat ploguent tota la nit. Un cop establerta comunicació telefònica interactiva, acordem que ho deixem per a un altre dia. Arrrrrg, si haguèssim llegit el missatge quan el va enviar, no calia que ens haguèssim llevat a un quart de 7 de la matinada!!!!

Ens vam tornar al llit que encara estava calentonet, però l'arenga boletaire que ens havia convençut de llevar-nos a tant intempestiva hora, encara bategava en els nostres cors. Així que cap a un quart de 9 ens sortir del llit, ens vam tornar a dutxar, ens vam uniformar, i vam anar a buscar bolets per la zona de Llagostera, doncs segons haviem vist al radar del Servei Meteorològic de la Generalitat, no havia plogut, i fonts ben informades ens havien comentat que trobariem forces bolets. Així doncs, agafem el Pandarra (o Panda-mòbil) i mos anem cap a Llagostera que hi falta gent.

I caram si vam tenir sort, després de fotre'ns un esmorçar genial allà a Llagostera estant, vam preguntar cap a on haviem d'anar a trobar el preuat tressor. Al mateix bar ens van indicar la direcció, que vam seguir al principi, però després, amb la desconfiança pròpia dels boletaries, ens vam deixar indicar pel nostre instint, i el camí que marcàven les botes màgiques que duia la Noe.

Pujant amunt, vam trobar alguns bolets, però no va ser fins arribar adalt de tot, que vam trobar les joies de la corona, uns ous de reig que feien goig. Fent de la màxima a qui ejacula Déu l'ajuda una realitat, vam depositar al nostre cistellet tres fantàstics ous de reig. Just al costat vam trobar uns ceps que ens deien que volien fer companyia als ous, als de reig, és clar. Realment vam poder trobar aquests bolets, pq vam arribar a primera hora, cap al migdia segur que no haguèssim trobat cap. A la paradeta del costat vam comprar uns rovellons guapíssims, i a l'altra, una senyora amb sordera ens va possar algun grapat de trompetes de la mort i camagrocs que no haviem demanat, però com els i les bones boletaires no sabem dir-ne prou, li vam deixar fer.

Amb el cistell mig ple, els ous de reig ens van costar un culló, vam anar a casa ma germana la Dolo i el meu cunyat l'Enric a dinar, i fer l'aperitiu amb el que haviem trobat, que no caçat. I és que la Fira del bolet de Llagostera, ens va salvar de tornar a casa amb el cistell buit, com ja ens va passar cap a finals d'agost.


L'Enric es va currar un rissotto de verduretes i de carlets que va trobar ell, també en un mercat, i vam passar un dia fantàstic, tant fantàstic que ma germana i la Noe van quedar per anar a un Outlet que hi ha a Banyoles d'una marca que es veu que te força renom. L'Enric i jo ens planyàvem mútuament. L'Andreu, el meu nebot, s'ho mirava tot amb aquella cara de qui ha dormit masses poques hores... aixxxx jovent, via fora!

Com veieu, trobar bolets no és gens difícil, només cal matinar, caçar-los, és una altra història, ja ho explicarem quan toqui.


e-mule links 1

e-mule links 2

e-mule links 3

e-mula links 4ia

dimecres, d’octubre 11, 2006

Jornada de portes obertes Lleganyista

La Penya La Lleganya organtiza una jornada de portes obertes de cara al porper partit de la Copa Heineken, ERC d'European Rugby Cup ;-) que es disputarà el proper dissabte 28 a l'estadi Aime Giral de Perpinyà i enfrontarà a la nostra USAP contra els London Wasps.

La idea és passar tot el cap de setmana a Can Font i fer diferents activitats a part de pujar a veure el parit i les sessions gastronòmiques que ens deleiten a la segona Seu Nacional de la Lleganya.

Si esteu interesats passeu-vos pel web de la Lleganya i seguiu les instruccions per apuntar-se. Penseu que les entrades s'han de comprar amb antelació i la data límit serà el 16 d'octubre.

Ah, i espero que us agradi el cartellet, que surt calent del forn :-)

dilluns, d’octubre 09, 2006

Entre els uns i els altres, i tant que em toca, em toquen els collons... me'ls inflen.

Els capullus del PSOE, tant els de Malasaña com els que s'autoanomenen del Bajo, volen morir matant.
Les directrius de la seva central del PSOE per tal de que els del PSC permetin un Govern de Convergència al Principat els ha cardat, però no es pensen quedar quiets i pensen forçar la màquina al més pur estil Lerrouxista.

La central espanyola del PSOE ha fet els números i ha vist que no li surten, que els és favorable un govern de CiU al Principat, ans que un del PSC. El cas és que a Madrit els hi anava bé un govern del PSC sempre i quan ells no manèssin, pq el desgast per a les espanyes que els hi suposa pactar amb els catalans és una constant, independent de qui mani a la Generalitat, però en canvi, si mana CiU, sempre hi han cròmus per a canviar amb el grup parlamentari a Madrit, mentre que si mana el PSC, no tenen valor afegit, doncs els seus vots ja els tenen, fins i tot si han de votar en contra dels interessos de Catalunya.

Així doncs la maquinaria PSOE s'ha carregat el PSC, i el sector més PSOE del PSC està intentant (i aconseguint) aprofitar que han de perdre, per forçar la màquina i conduir el debat a possicions lerrouxistes i de confrontació.

Montilla vol un debat a nivell estatal!!!! La TV pública catalana, que pot estar tutelada pq és una eina de normalització lingüística (només per això segons la UE) cada cop és menys catalana, no per l'idioma que s'empra ans pel que es diu i debat!!!! I ara els cartellets de marres amb el mot Cataluña, amb Ñ, que provoca esgarrifança.

I com que som pocs, que pareixi la iaia!!!! el Ciudadanos van degalant globus als nens i pasquins als iaios, a les festes de les cases regionals, com aquest cap de setmana a la fira de San Froilan, a 9 Barris de Barcelona. Potser algú hauria de filar prim en les subvencions que reben aquests agents, que a sobre les pagarem naltros!!!!







From Fets i Gent
Sempre havia comentat que en el procès de multiculturalitat, els catalans haviem d'aportar el nostre granet de sorra, pq inocent de mi, pensava que s'estava fent una muntanya. Si el que estem fent és un polvorí, doncs haurem d'aportar el nostre gramet de metralla.

Realment em toca, i molt, la fibra de sota els collons.

Connectivitat per simpatia

El darrer post del Thriller de Bollywood m'ha fet recordar i reviure aquella gran pin·nícula den Kusturica anomenada Gat blanc, gat negre, i sobretot el paio xungu quan canta durant tot el flim la cançó Pitbull.

He trobat aquest clip per la xarxa, que també paga la pena de visualitzar amb els bafles enxegats ;-)



Enllaç e-mule.

dimecres, d’octubre 04, 2006

Bollywood Thriller

Us presento un clip de Bollywood, que m'ha fascinat. Desconec si forma part d'algun musical més complert i si aquest te alguna relació amb les múltiples explossions en fàbriques químiques que ha patit la India.

Enxegueu els altaveus i prepareu-vos: