dimarts, d’abril 03, 2007

Prou collonaes

Ja n'hi ha prou.... Prou de collonaes.

Si anem de veres... anem-hi tots plegats... però en un sól bloc... ferm... joiòs... taxatiu.

La història de l'independentisme que jo conec, des del 1986, ha estat viciada pel dualisme personal de dos pseudo liders posseidors de la veritat suprema en ambdòs casos.

L'hem vestit d'Unitat Popular, o de Front Patriòtic, però sempre ha marcat el pike personal i visceral.

Jo que ja he complert els 20 anys de servei actiu a la Pàtria, que tot bon català ha de fer, crec que fòra bó que ens deixèxim de collonaes, i anèssim per feina: No és bó per a cap Nació ser ocupada per més de 10 generacions.

Amb tot plegat, sort en tenim que per a ser català no cal nèixer; només cal fer-se'n.

And Now for Something Completely Different: Vigileu que no us foti el porró un bomberu ;-)