Taxes vs. Impostos (II)

El post que vaig fer l'altre dia sobre Taxes versus Impostos està duent cua.

D'ençà de publicar l'encabronamenta meva pel fet de cobrar-me una taxa mentre també s'em cobren impostos, no he parat de rebre correus i comentaris al post. Es veu que dissabte passat va ser publicada una nota a la columna de safareig del Punt Diari explicant-ho parcialment, i clar tot ajuda... caram La Vanguardia, RAC 1, el Punt Diari... potser que l'Artuditu sigui un bloc mediàtic... el proper Sant Jordi, un llibre :-)

A part dels mails de recolçament, també he rebut de dos tipus ben diferenciats:
a) Aquesta taxa es paga arreu de Catalunya.
b) Al meu poble es paga molt més per aquest servei.

Sintetitzo el meu raonament abans de respondre els dos tipus de correus:
La nostra societat ha de decidir quin model impossitiu vol, si impostos generalitzats o taxes puntuals. De cap de les maneres hem d'acceptar la doble impossició que estem patint actualment. Paguem impostos sobre la nostra capacitat de treball(IRPF), també sobre la capacitat emprenedora (Societats) i també sobre el nostre consum (IVA). A més a més un fotimé de taxes sobre serveis que ja estan sufragats amb els altres impostos.

Responent als correus de tipus A:
No tinc cap problema amb Verges, ans el contrari, si tot va bé i així ho decidim, clavarem les nostres arrels en aquest municipi empordanès. El fet de que expliquès el que va passar a Verges no vol dir que únicament passès aquí. El fet de conèixer que atraquin a les Rambles barcelonines, no treu que a qui l'atraquin a la Devesa de Girona, no s'emprenyi, tot i saber que passa a altres llocs.

Responent als correus de tipus B:
Ja vaig comentar que no era un problema de quantitat, ans que de fets. El problema no és la quantitat que es cobra com a taxa, el problema és que es cobri una taxa per emetre en aquest cas, un certificat d'empadronament que altres administracions i empreses reclamen, tenint aquest una caducitat de 3 mesos. Si decidim que això és normal i natural, que no ens cobrin els impostos generals i així només pagarem pel que fem servir, però mai ambdos impossicions.

Hom sap que les administracions estiren el braç fins que els hi doni la màniga. I som nosaltres, el poble, qui ha d'assignar la llargària de la màniga. Si a tot diem que si, anem malament. De tota la vida el poble d'aquest país s'ha revoltat amb les impossicions exagerades i duplicades. La demostració empírica de que no tenim orxata a les venes ens farà més lliures... I si cal, tornarem lluitar, tornarem a cremar Ajuntaments, Esglèssies i Messquites.