Cal que nèixin flors a cada instant
El concert va ser molt especial, amb una sonoritat inmillorable en un directe i un Lluís Llach fent les introduccions genials que sap fer ell dels seus temes, creant una complicitat que fan sentir-los més i més teus.
Vaig fer algunes gravacions amb el mòbil, però si no vau aconseguir entrades i tampoc vau poder veure'l per TV3, molt millor descarregar-se el concert en aquest enllaç de l'EMule.
El concert ja es va animar amb l'arribada del Montilla amb una forta xiulada i crits de Fora Montilla :-)
La crònica d'El Periodico de l'endemà va ser digne de Fellini, com diu la Noe, només va faltar que diguèssin que la gent cridava Gora Montilla! i el 3/24 de la nit de diumenge va passar primer la crònica de Can Zam on va ser rebut amb crits de Presidente!!!! i després el concert del Llach...
La part més emotiva de tot plegat però, va ser al final, quan en Lluís va anar a saludar a la gent (es va descuidar al Putxi) i tot el públic vam començar a cantar l'Estaca, Laura i Que tinguem sort a toc de dolçaina.
Per a rematar la vetllada, vam entonar els Segadors d'aquella manera tant desorganitzada que tenim els catalans: fent com una rotllana de moltes capes al voltant d'un punt triat aleatòriament que concentra els sentiments de tants i tants patriotes. Segurament el punt amb més força tel·lúrica de tota la carpa.
2 comentaris:
Uau!
M'hauria molt agradat ser-hi, però ja he après que en aquesta vida no es pot tenir tot.
De tota manera, com tu dius, només es retirarà definitivament quan reposi dos metres sota terra.
Petons!
Encara que tard, he de dir-te que gràcies pel post i quina enveja que vas estar present al darrer concert del vei de Verges més conegut, tot i que es qüestió de temps que sigueu vosaltres els veins més coneguts del poble amb més marxa de tot l'Empordà!!!!
Publica un comentari a l'entrada