Diari d'escola sobre els templers

Casualitats de la vida? Avui el Diari d'escola parla sobre els Templers.

Orígens: custòdia dels llocs sants
L'orde del Temple fou fundat el 1118, no gaires anys després de la primera croada (expedició de cristians que pretenia expulsar els musulmans de Terra Santa). Un grup de nou cavallers francesos, capdavantejats per Hugues de Payens, decidí d'establir-se a Jerusalem amb la comesa de protegir els pelegrins que acudien als llocs sants de la tradició cristiana. Reconeguts al cap de deu anys pel concili de Troyes, i dotats d'una regla pròpia (que hom atribueix a Sant Bernat de Claravall, gran difusor de l'orde del Císter), els templers eren a la vegada monjos i soldats, frares i cavallers que es distingien per l'hàbit, blanc amb una creu vermella.

Poder
Els templers s'estengueren ben aviat per l'occident europeu. Les donacions, el negoci de la banca (que ja havien dut a terme a Palestina), la sàvia administració dels dominis, engruixits en canvi de prendre part en expedicions militars dels monarques europeus..., tot plegat convertí l'orde en una potència econòmica i territorial de primera magnitud (heus ací l'origen de la llegenda del tresor dels templers). També a casa nostra, on tingueren un paper molt important en l'expansió i la consolidació territorials en la lluita contra els sarraïns, sobretot a partir de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona del 1131 al 1152. Els castells de Gardeny (Lleida), Miravet, Montsó i Peníscola donen fe del poder que assoliren.

La fi
Però, és clar, la riquesa i el poder dels templers suscitaren la malfiança dels altres ordes militars, de la noblesa i, àdhuc, dels sobirans. A França, el 1307, el rei Felip IV els acusà d'heretgia i pressionà el papa Climent V perquè en dictés la dissolució, feta pública el 1312. Al cap de dos anys, a París, l'últim gran mestre (el cap de l'orde), Jacques de Molay, era condemnat a la foguera. Al país, els rei Jaume II de Catalunya-Aragó ordenà la detenció dels templers, que oposaren una forta resistència als castells de Miravet i Montsó, però que fou abatuda els anys 1308 i 1309, respectivament.


Llegir-ne més.