Extremadura: ordinadors per a tothom

Llegit a racocatala.cat

Dilluns, 9 de juny de 2008 a les 21:00 Informa: Guillem

Internacional

La regió espanyola d'Extremadura, situada a la meitat sud de la Península Ibèrica, té l'honor de ser la regió mundial amb la proporció d'ordinadors per alumne més alta del món. De fet Extremadura ja liderava sorprenentment aquesta classificació tecnològica des de fa anys, una dada que fa reflexionar, sobretot si tenim en compte que Extremadura és una de les regions menys desenvolupades de l'Estat espanyol i que més inversions estatals rep -i seguirà rebent, segons Zapatero- per compensar aquesta teòrica "pobresa". Fins i tot el diari econòmic britànic Financial Times s'ha fet ressò en alguna ocasió d'aquest "ratio" increïblement alt d'ordinadors per alumne extremeny.

Ara, però, Extremadura liderarà encara més clarament aquest rànquing. I és que la conselleria d'Educació de la Junta d'Extremadura va informar la setmana passada que tots els instituts d'educació secundària d'aquesta regió dispondran d'aquí poc d'un ordinador per cada alumne, així tal com sona, i fins i tot una pissarra digital interactiva per a tota la classe. Segons la consellera Eva María Pérez, la decisió de passar d'un ordinador per cada dos alumnes, a un per alumne "és un salt qualitatiu fonamental en el model d'aula tecnològica". I va afegir que els ordinadors en qüestió "seran portàtils".

En total, la conselleria té previst adquirir unes 250 pissarres digitals que se sumaran a les 558 ja existents. Pel que fa al "parc" d'ordinadors, és previst que se'n comprin 67.000 unitats, que se sumaran a les 30.000 ja existents avui en dia, i es renovaran així mateix els 3.200 ordinadors del professorat d'institut. La consellera va reconèixer que Extremadura és "capdavantera mundial" en la implantació de les tecnologies de la informació a l'educació.

La conselleria també acaba d'aprovar uns ajuts a fons perdut per a les famílies i estudiants, de cara a que puguin comprar equips informatics particulars i per subvencionar l'accés a Internet tant dels mateixos estudiants com de les seves famílies.

Totes aquestes dades espectaculars contrasten, naturalment, amb les dades que qualsevol alumne dels Països Catalans, sigui del territori que sigui, pot constatar a les aules de secundària del seu institut. La diferència de tracte entre uns i altres és naturalment abismal, però les diferents conselleries d'Educació del Principat, País Valencià i Illes Balears (i els departaments nordcatalans, així com els instituts de la Franja) senzillament no disposen del pressupost necessari per a ni tant sols acostar-se remotament a aquesta proporció d'un ordinador per alumne. Ni molt menys, pantalles tàctils digitals, ni subvencions per a la connexió a Internet.

La despesa sorprèn, no només per innovadora, sinó precisament perquè prové d'una regió que, segons la mateixa administració extremenya, necessita molta inversió estatal. Zapatero ja ha confirmat que Extremadura continuarà essent capdavantera en rebre diners de les arques estatals. Diners que posteriorment hom empra per a donar uns serveis que qui es dedica a omplir aquestes arques estatals, com ara el Principat, el País Valencià o les Illes Balears, no pot oferir als seus ciutadans/alumnes. El que arreu del món es coneix com a espoli o directament atracament a mà armada, a l'Estat espanyol en diuen solidaritat.

Solidaritat és que Catalunya no pugui oferir uns serveis determinats al ciutadà perquè ha de pagar una quota de solidaritat a les arques estatals (com a càstig per ser un territori "massa ric"), i que a canvi els destinataris d'aquests diners (els territoris pretesament "pobres") sí que els puguin oferir. En resum, que els ciutadans de les teòriques "regions pobres" de l'Estat gaudeixen d'uns serveis totalment inabastables per als ciutadans de les teòriques "regions riques", i tot gràcies al magnífic repartiment estatal de la riquesa. Andalusia, per exemple, complementa les pensions dels seus jubilats amb un "extra", per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Catalunya, per exemple, no ho pot fer, per manca de pressupost.

És més, el president Extremeny ja ha dit en reiterades ocasions que no té la més mínima intenció de renunciar a l'actual sistema de finançament, i que en cas que els catalans vulguin deixar de ser espoliats "ens veurem les cares". També ha dit que creu que fer públics els comptes de qui aporta què a aquestes arques és "immoral i injust". Suposem que vol dir que si tothom s'adonés de qui paga i sobretot quant paga, quedaria massa evident l'espoli. Andalusia ja ha expressat moltes vegades també les seves reticències a que valencians i principatins reclamin un canvi en el model del finançament autonòmic.

I tenen tota la raó. I és que qui no protestaria si li caiguessin els calers d'una aixeta i vingués algú a provar de tancar-la, dient que els calers que passen per aquell tub surten de la seva butxaca? L'aixeta no es toca, "agua para todos", però ordinadors per a tots ... els extremenys.