dimarts, de febrer 06, 2007

Vini, vidi, vinci

Ja està, ja hem fet el trasllat.

La meva Lluneta i jo vam estar buscant casa que fore gran i pagable, i finalment l'hem trobada a Verges, es diu Can Vileta. Són uns 200 metres quadrats a 500 EUR al mes... comptant l'espai d'escales i passadís com a metres, no us penseu.

La batuda gran la vam fer aquest cap de setmana, el del 3 i 4 de febrer, però com que a molta gent no li anava bé, també es va anar fent-ho altres caps de setmana. Caram la de trastos que s'arriba a acumular en uns quants anys!!!!

Des d'aquest bloc vull dar les gràcies a tots i totes les que ens heu ajudat en aquest perible: na Núria i l'Edu de Can Font (2 cops), en Jorge i na Gloria (els de la foto), l'Ester, l'Albert, el Ferran, el Joan, el Carlos, sa companya i son germà, el Mallu, l'Àngel, en David, en Jordi, en Sergi, l'Àlex, l'Enric, la Dolors, la Roser, el Jordi, en Guillem i l'Àlex.

Moltíssimes gràcies de veritat. La Noe i jo teniem pensat de comprar-nos el cotxe l'octubre'06 i fer el canvi de casa el maig'07, però l'atzar ha fet que s'ens ajunti tot aquest gener, així que estem en 'periòde especial'. Gràcies als compares i amics, a la pregunta de si en ensortirem???? hem pogut respondre: Si, i tant!!!!

Ara només falta distribuir lo traslladat a on calgui, i segurament tocarà fer neteja i digitalitzar molts documents històrics que fa pena llençar, però que s'haurà de fer.

Sort que a Can Vileta tenim força espai i podem anar-ho fent a pams. De totes maneres, el proper trasllat us prometo que el subcontractarem, ja tenim una guardiola, no patiu :-)

Moltíssimes gràcies altre cop. Em sap molt de greu no haver trobat la càmara d'entre tantes capses i només tenir algunes imatges fetes amb el mòbil. Despistat i atabalat que n'és un servidor.

I aprofito el post per mostrar el meu agreiment a l'Edu i la Núria de Can Font, que han hagut de patir-me aquests darrers anys al seu mas, Can Font. Cert era que a priori la meva estança a Can Font seria curta, però els elements han fet que fore més llarga del pensat inicialment. Amb tot, aquesta etapa de la meva vida ha estat força intensa, i sense el seu ajut i la seva comprensió, mai hauria passat de pantalla. Moltíssimes gràcies a vosaltres, altre cop :-)

1 comentari:

Sergi ha dit...

ni hi ha de que , pel dinar tan magnific si que hauriem de donar les gràcies a la Noe