Un gossos massa ben ensinistrats

L'actual crisi econòmica és tant evident que els dirigents del PSOE ja no intenten camuflar-la o canviar-li el nom, com si d'un trasvassament es tractès.

Sempre he dit que el primer pas per abordar una problemàtica és fer un bon anàlisi d'aquesta. Si partim d'un mal anàlisi, indiscutiblement la 'sol·lució' no serà efectiva. Així doncs, tot i que ara ja accepten el problema, les propostes que s'han fet aquest cap de setmana apunten a que no han analitzat correctament el problema.

La crisi és fonamentalment bancaria, el mercat internacional està ple de productes d'enginyeria comptable tant podrits, que han afectat a la resta, provocant una desconfiança generalitzada a l'hora de deixar-se diners entre els bancs, i aquests als seus clients.

Aquesta desconfiança provocarà una crisi en els motors econòmics que requereixen crèdit pel seu funcionament normal com són la construcció i l'automoció. Poques famílies poden comprar una casa o un cotxe sense endeutar-se, i si els bancs tanquen l'aixeta, aquestes aplaçaran les compres per a més endavant.

La majoria d'analistes creuen que aportant capital als bancs, aquests recobraran la confiança i tornaran a donar crèdit, i així es tornarà a reactivar l'economia en aquests dos sectors tant importants.

Fins i tot els capitalistes més papistes no volen donar un xec en blanc a la banca, i ofereixen aquesta liquidesa a canvi d'accions dels bancs per tal de poder gestionar que es fa amb aquest capital des dels consells de direcció.

Però el PSOE s'està passant de rosca, i vol injectar milions d'euros sense cap contrapartida, per tal de no incomodar a qui creu que el mercat és sagrat i ha d'estar lliure d'intervenció estatal. Són uns gossos massa ben ensinistrats i amb actuacions d'aquest tipus demostren que a qui han de retre comptes és a la banca i no al poble.

Reduir impostos (els 400 € per persona que van sumar 6.000 milions) enlloc de fer polítiques estructurals, és una actuació liberal, lluny de ser una actuació d'un govern d'esquerres com es diuen ells. Injectar 50.000 milions a la banca per la compra de bons enlloc d'accions, tres quarts del mateix.

Les grans privatitzacions de les èpoques de Gonzalez i Aznar van significar una devaluació de la democràcia. Per cada empresa que es privatitzava, el nostre vot gestionava menys pressupost, en conseqüència, el nostre vot es devaluava, perdia valor en les decisions pressupostaries.

Amb l'actual crisi, i amb la destinació d'unes partides tant importants, un govern que mitjanament es degui als seus subdits, tornaria a capitalitzar el vot, tornaria a revaloritzar el vot adquirint accions, que no nacionalitzant, de bancs i empreses.

El PSOE ja fa temps que ha perdut el nord i fa massa temps que actua com un gos al servei de la banca.

Visca la Terra, mori el mal govern!