Taxes vs. Impostos (II)
El post que vaig fer l'altre dia sobre Taxes versus Impostos està duent cua.
D'ençà de publicar l'encabronamenta meva pel fet de cobrar-me una taxa mentre també s'em cobren impostos, no he parat de rebre correus i comentaris al post. Es veu que dissabte passat va ser publicada una nota a la columna de safareig del Punt Diari explicant-ho parcialment, i clar tot ajuda... caram La Vanguardia, RAC 1, el Punt Diari... potser que l'Artuditu sigui un bloc mediàtic... el proper Sant Jordi, un llibre :-)
A part dels mails de recolçament, també he rebut de dos tipus ben diferenciats:
a) Aquesta taxa es paga arreu de Catalunya.
b) Al meu poble es paga molt més per aquest servei.
Sintetitzo el meu raonament abans de respondre els dos tipus de correus:
La nostra societat ha de decidir quin model impossitiu vol, si impostos generalitzats o taxes puntuals. De cap de les maneres hem d'acceptar la doble impossició que estem patint actualment. Paguem impostos sobre la nostra capacitat de treball(IRPF), també sobre la capacitat emprenedora (Societats) i també sobre el nostre consum (IVA). A més a més un fotimé de taxes sobre serveis que ja estan sufragats amb els altres impostos.
Responent als correus de tipus A:
No tinc cap problema amb Verges, ans el contrari, si tot va bé i així ho decidim, clavarem les nostres arrels en aquest municipi empordanès. El fet de que expliquès el que va passar a Verges no vol dir que únicament passès aquí. El fet de conèixer que atraquin a les Rambles barcelonines, no treu que a qui l'atraquin a la Devesa de Girona, no s'emprenyi, tot i saber que passa a altres llocs.
Responent als correus de tipus B:
Ja vaig comentar que no era un problema de quantitat, ans que de fets. El problema no és la quantitat que es cobra com a taxa, el problema és que es cobri una taxa per emetre en aquest cas, un certificat d'empadronament que altres administracions i empreses reclamen, tenint aquest una caducitat de 3 mesos. Si decidim que això és normal i natural, que no ens cobrin els impostos generals i així només pagarem pel que fem servir, però mai ambdos impossicions.
Hom sap que les administracions estiren el braç fins que els hi doni la màniga. I som nosaltres, el poble, qui ha d'assignar la llargària de la màniga. Si a tot diem que si, anem malament. De tota la vida el poble d'aquest país s'ha revoltat amb les impossicions exagerades i duplicades. La demostració empírica de que no tenim orxata a les venes ens farà més lliures... I si cal, tornarem lluitar, tornarem a cremar Ajuntaments, Esglèssies i Messquites.
4 comentaris:
Més clar.... l'aigua!
Noi ets un inconscient. Els teus arguments són d'aquell que no accepta en quin món viu.
Amb les teves proclames i les teves incitacions a que es cremin indistintament aquells que són els receptacles sobre el que hem de construir la nostra convivència: Esglésies (poder eclesiàstic), Ajuntaments (poder laic i civil) i Messquites (poder integrista i integral) l'únic que fas és provocar la reacció d'aquell que té la trempera per la teva trempera per arribar finalment al "coitus interruptus" al comprovar la quietut dels fets consumats.
Però a veure fill, tu que fas per canviar les coses? Et queixes si, queda molt bé i et dona molt de ressó mediàtic, però realment que fas per canviar-ho??? Res!! Exactament com fan la resta dels teus congeneres. Per tant, a pagar i a callar. Ho diu el mercat i ho diu el patró.
Dixit habemus.
Aquila non capit muscas
Dummodo populus loqueris peragis cogitatius.
Potentis habere veritas.
Bucca clausere haud auditus musca.
DEPENDIS AC TACERE
Publica un comentari a l'entrada