Després de la persecució a tots els organismes esportius per tal de que no poguem ser-hi a competicions oficials, ara toca la pressió inquisitiva a les federacions que vulguin jugar amb nosaltres de manera amistosa.
Han pressionat als USA i a moltes altres federacions per tal de boicotejar el partit del 14 d'octubre, vigilia de l'aniversari de l'assassinat pels feixistes espanyols del President Companys.
Fa ràbia que et persegueixin d'aquesta manera, tot i que com diu mon pare, almenys ara no ens maten a trets.
El que si que ens haurem de plantejar seriosament és l'actuació de la secretaria de política exterior de la Generalitat. Amb un pressupost el 2006 de 108mil Euros (el 0,00266% del pressupost) és normal que no es pugui fer gestions per a contrarestar la pressió hispana. Aquest tema s'haurà de treballar de valent, doncs si avui no hi ha cap federació que vulgui plantar cara a les pressions espanyoles, qui ens reconeixerà com a estat quan proclamem la independència de manera unilateral el 2014?
Algú va dir que en relacions internacionals ningú no dona rés per no rés. A augmentar el pressupost i a treballar, que el temps apreta.
Avui l'Edu, el PAU d'un client... on PAU vol dir "Puesto de Atención al Usuario" i és el que generalment es coneix com a HelpDesk, m'ha ensenyat aquest video:
Veiem com de dura era la vida de l'atenció a l'usuari ja en èpoques medievals :-)
Jo sempre dic als usuaris de finances: Quan feieu els llibres comptables a mà, segur que no li carregàveu el mort dels desquadres a qui us duia les llibretes i els bolígrafs com ho feu amb els informàtics. Usuaris.
La gent d'Imàtica ha enviat un text explicatiu de la moguda del Ramoncín i l'SGAE contra alasbarricadas.org.
Un judici per uns comentaris anònims que criticaven a Ramoncín en un bloc. L'SGAE ha anat a carregar-se el bloc i no pas a buscar la persona que havia fet els comentaris. Amb la llei de protecció de dades a la mà, els administradors de servidors web instal·lats físicament a l'Estat Espanyol estan obligats a guardar els logs de totes les connexións. Després, quan hi ha un judici, no es demanen. Queda demostrada la sospita que feia temps que tenia, la LOPD no serveix per a rés més que per a incrementar els costos de la informatització de la societat. D'això ja parlaré en algun altre post.
Llegir més!Mercè Molist - El maig de 2007, els pares de X. rebien sorpresos una demanda de Ramoncín contra el seu fill, per lesions a l'honor. L'ex-cantant demanava i demana 6.000 euros, més despeses del judici (10.000 aprox. en total), per uns comentaris anònims apareguts en un racó de la web Alasbarricadas.org, on es titllava a Ramoncín de pedant i escòria.
Començava una nova aventura per a X., qui fins ara no havia viscut un procés judicial relacionat amb Internet. El 12 de setembre es va celebrar el judici, al jutjat d'Instrucció 44 de Madrid, el mateix on es va perdre el cas PutaSGAE. En uns dies, la jutge dictarà sentència.
Això que segueix és el com una influent organització, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), ha intrigat per invalidar l'article 16 de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació (LSSI) i la directiva europea que exoneren de responsabilitat als prestadors de serveis d'Internet, enfront dels continguts aportats per tercers.
1. Què busca la SGAE, segons la SGAE, amb aquest procés.
"A l'audiència prèvia al judici, el 19 de juny, vam plantejar als advocats de la SGAE, que defensen a Ramoncín, arribar a un acord però es van negar al·legant que estan cansats de que es parli malament d'ells. Volen que, a Internet, abans de parlar malament d'ells s'ho pensin dues vegades. Amb aquest plural vam entendre que qui està darrere de la demanda no és Ramoncín, sinó la SGAE".
2. En què centra l'advocat de la SGAE la seva acusació, en el judici.
"En intentar demostrar que sóc el responsable de Alasbarricadas.org, i de tot el que es posa allà, perquè el meu nom està en el whois. Que he de respondre pels comentaris, perquè tot el que es puja a una pàgina està sota el control de l'administrador de webs, paraula que repeteix insistentment, sense definir què significa".
3. Què opina la fiscalia sobre retirar comentaris de la teva web.
"El fiscal diu que només es pot modificar una web, esborrar els comentaris en aquest cas, quan ja s'ha fet un procés, està tancat i amb sentència".
4. Què opina la fiscalia sobre qui és responsable dels comentaris.
"Demana l'absolució perquè el procés no s'ha fet correctament, al fer responsable a algú de continguts de tercers, i perquè segons la llei no es pot determinar que el responsable dels continguts sigui jo. El responsable és qui fa el comentari".
5. Què pregunta la jutge a X. en el judici.
"Va voler saber si vam retirar el fil quan ens va arribar la demanda i sí, ho vam fer".
"No té un únic responsable si no molts. És un projecte social i la porten els usuaris, hi ha diferents persones encarregades de seccions".
7. Com arriba la SGAE fins a X.
"Contracta a una agència de detectius, Método 3. Curiosament, no ens envien ni un correu, ni avisen al proveïdor de la web, Nodo50, ni li demanen logs ni res, com se sol fer en aquests casos".
8. En què consisteix la investigació de l'agència de detectius.
En fer un whois sobre el domini Alasbarricadas.org. Allà hi apareix el nom de X., que en el seu moment fou l'encarregat de registrar-lo, i una adreça postal antiga. La SGAE envia un burofax a aquesta adreça, sense èxit.
Llavors, usen mètodes "que no explicaran en el seu informe ni en el judici, ni la jutge s'interessarà per ells". Així descobreixen l'adreça dels pares de X., "que suposo només es pot obtenir a través de les meves dades de naixement o antics DNIs, ja que porto 14 anys sense residir allà".
9. On diu el detectiu que va trobar l'adreça dels pares de X.
"La seva declaració en el judici és brutal, dóna vergonya aliena. Es dedica a recitar el seu currículum i actua amb gran xuleria. Mostra captures de pantalla del whois i dels comentaris a la web com si fos una gran investigació. Diu que ha trobat l'adreça dels meus pares a través de Google, així com declaracions meves assegurant que sóc el responsable de la web".
10. Què passa amb els logs.
"A l'audiència prèvia proposem que, si el que els interessa són els comentaris, demanin els logs a Nodo50, però la jutge no ho admet, ni els advocats de la SGAE posen interès en demanar-los".
11. Què declara Ramoncín.
"Actua com l'ofès, la víctima, però sembla cansat d'aquestes històries, de fer aquest paper".
"A la pregunta de com es va assabentar dels insults diu que té amics que sempre estan a Internet".
"A la pregunta de com es va sentir en llegir els comentaris diu que ofès, que va al·lucinar i que està cansat d'aquestes coses"
"Quan se li pregunta fins a quin grau es va sentir ofès i també sobre la seva relació amb la SGAE, la jutge talla a l'advocat defensor, Carlos Sánchez Almeida, qui acaba fent una queixa formal i la jutge li retira la paraula. Al final, el tema de l'honor gairebé no es tracta".
12. Què s'espera de la sentència.
"Creiem que la intervenció del fiscal podrà fer que baixin els diners que ens demanen, encara que de qualsevol manera seria una derrota si perdem, ja que la SGAE amb nosaltres busca un precedent judicial".
"En cas de perdre, recorrerem, perquè sabem que és una cosa greu i que no ens afecta només a nosaltres. No és per fer-nos la bandera de res però, com dèiem de petits: per mi i per tots els meus companys".
13. Sobre la solidaritat.
"Al·lucinat. Amb la gent que posa diners, amb els missatges de suport, els correus d'associacions de metges, de veterinaris, un estudi de gravació, músics, gent amb blocs, no només dels frikis d'Internet, que també, ni tampoc només de l'espectre polític marginal o, com ho anomenen, l'esquerra extraparlamentària. No és casualitat que la SGAE escollís la nostra web, creien que no tindríem suport, que som marginals...".
"El que més destaco dels 5 mesos que han passat d'ençà de l'arribada de la demanda és aquest suport, l'actitud de la gent, hi ha hagut qui ha muntat una activitat al seu poble per treure calers per Alasbarricadas.org".
14. En resum.
"M'atribueixen quelcom que jo no he escrit, simplement perquè sortia en un whois"
Copyright 2007 Mercè Molist. Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.
El Senador de Nebraska Ernie Chambers ha iniciat a tràmit una querella contra Déu per la destrucció i aterriment de mil·lions d'habitants de la terra des dels seus inicis.
L'acusa de ser el responsable d'inundacions, huracans, terratremols, plagues, fam, guerres genocides, malformacions genètiques, etc...
Aquesta demanda la fa com a protesta, per el judici d'un cas de violació on el jutge no va permetre que l'acusació empressin els mots 'violació' i 'victima'.
Si li accepten, que es veu que si que passarà, es rumoreja de que davant la impossibilitat de seure a Déu a la banqueta dels acusats, citarà als seus representants de diferents religions, al·legant que Déu respon a diferents àlies segons qui el representi.
Poema de Frederic Soler, on relata romanticament la caiguda de Barcelona a mans dels espanyols i els francesos el 1.714.
Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Així mestre Jordi, un dia cavant, deia en lo fossar, quan Barcelona sentia que l'anaven a esfondrar. La batien bronze i ferro dels canons de Felip Quint. Ell los mata i jo els enterro - lo fosser deia, enfondint.
Llegir més!Quin vellet lo fosser Jordi! Jo l'havia conegut; no hi ha pas qui se'n recordi que no el plori condolgut. Havia passat la vida mirant la mort fit a fit, i era una anima entendrida; no l'havia això endurit.
Era vell: mes ningú ho veia veient-lo al fossar, cavant; aquell pit que tot és teia quan és sec no aguanta tant. Son dol no el feia commoure, i, l'alie, el veia patint; era un cor dur com un roure que sentia com un nin.
Sempre al fossar anava a cavar amb un nét seu; si ell lo seu magall portava, – Jo – el nin deia – porto el meu! – I cavant ambdós alhora, i fent fosses al fossar, sempre dels morts a la vora se'ls sentia mormolar: – Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.
Molts jorns feia que, sitiada la ciutat pels de Verwick, amb l'ànima trasbalsada lo vell cavava amb fatic. Los fossars de Barcelona s'omplien de gom a gom. Pel tros d'or d'una corona si se'n gastava de plom!
Mestre Jordi, que això veia, cavant deia en al seu nét: – Felip Quint que tan se'n reia vet aquí què n’haurà tret: rius de sang i un munt de ruïnes per pujar al trono reial. Ni essent d'or i pedres fines, val res un ceptre que tant val?
I així dient, lo vell plorava, i ofegava amb lo seu plor una pena que el matava i li trossejava el cor. Tenia un fill, que era pare d'aquell nin que li era nét, i li enrogia la cara la vergonya d'un secret.
Que aquell fill... taca afrentosa! no tenint la pàtria en res, va abandonar fill i esposa i va vendre's al francès. Compteu, doncs, si del vell Jordi no fóra amargant lo plor; no hi ha pas qui se'n recordi que no el planyi amb tot lo cor.
Ell tan lleial a Catalunya, i el seu fill tan criminal...! Qui, si té bon cor allunya aquest pensament mortal? Per ço el pobre vell plorava com si cavés lo clot seu, i tot cavant, mormolava: – Si sigués... no ho voldrà Déu! Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.
Cava el pobre vell la terra amb l'ajuda del seu nét. Fa ja avui tres jorns que enterra; tants de morts li duu la guerra que són pocs los clots que ha fet. De trenc d'alba a la vesprada, de la nit al dematí, los morts li van com riuada i ell obre pas amb l'aixada a aquell riu que no té fi.
– Bé en tenim, fill meu, de feina! – Oh, mon avi, aqueixa rai! Mentre no torni a la beina l'arma del soldat, nostra eina no espereu que pari mai. – Mes, al fossar – respon l'avi – no hi hem d'enterrar ningú que a la pàtria faci agravi. Que cap traïdor se n'abali! Si jo em moro, pensa-hi tu.
Conec bé de quina banda són els morts que van venint al fossar a esperar tanda. No en vull cap dels que comanda lo botxí de Felip Quint, Ja hi ha un clot fet per aqueixos fora el marge del fossar; traïdors amb traïdors mateixos. Així els vils tindran esqueixos per plantar i replantar.
I, així dient, el nét i l'avi anaven clots enfondint, mentre obrint tot just lo llavi, com si dir-ho fos agravi, seguien, baix, repetint: – Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.
Ai, pobreta Barcelona, Felip Quint l'assalt et dóna i t'ofega amb sa corona apressant ton fi mortal. Mes tots fills per ço no afluixen i combaten sempre forts, i en els murs que, caient cruixen, entre rius de sang que els ruixen s'alcen altres murs de morts.
I a rengleres, a rengleres els van portant a enterrar al fossar de les moreres entre fum i polsegueres i un retrò que fa esglaiar . Barrejats en un munt cauen los d'un i d'altre cantó, i encara quan morts ja jauen sembla que en combatre es plauen lo lleial amb lo traïdor!
De sobte, l'avi es fa enrera en mirar un mort que han dut, i el nin, en veure qui era, tant és el que s'esparvera, que, de l’esglai, resta mut; contemplant-se’l, nét i avi s'estan al mig del fossar sens obrir per res lo llavi; a tots dos los sembla agravi lo mot que han de pronunciar.
I mentrestant, allà, al lluny, encara la canonada, fent núvols de fum, retruny i el vell veu l'eina mullada de sang de son fill, al puny. – Oh – al fi esclata, amb foc que llança pels ulls la ira del cor seu – Mira'l, Déu n'ha pres venjança Duu el vestit de l'host de França... i és lo teu pare, fill meu!
I el vell, que el magall empunya, diu tot d'una al nin que plora: – Lo seu crim dels bons l'allunya, fou traïdor a Catalunya. – A on l'enterrem? – A fora. Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.
Em pregunto que collons estava dient el President Montilla.
A la foto de l'Avui es veu la gent amb els llavis pronunciant un so tancat com podria ser un luuuu de Catalunya al principi dels Segadors, mentre el Molt Honorable manté els llavis en posició de so obert, com si fos un eee d'Espanya.
Estava en Montilla assajant un canvi de lletra per Els Segadors?
Amb crits de Montilla president, Catalunya independent! va ser rebuda la marxa de torxes d'Esquerra Barcelona la nit de la vetlla de l'11 al Fossar de les Moreres.
Sóc del parer que aquesta rebuda va fer més mal que les xiulades que els puristes de l'independentisme unitari atomitzat acostumen a propinar a Esquerra faci el que faci. Com diu l'Arnau, aquest any s'ha ajuntat l'odi visceral amb l'odi racional.
I és que aquest 11 era el primer d'ençà que els vots d'Esquerra van investir com a President de la Generalitat de Catalunya a un membre de l'Executiva Federal del PSOE.
Montilla és un personatge gris, un home que enlloc de rebre pressions de Madrid, reb ordres directament.
Un home que ha maquinat la jubilació dels pocs quadres catalanistes que quedaven al PSC, aturant així una escissió propiciada per Bono i Ibarra, amb Corbacho com a director d'orquestra.
Un home que ha maquinat la renuncia de l'anterior President de la Generalitat, sent aquest del seu propi partit.
Un home que ha maquinat l'expulsió d'una força independentista del Govern de la Generalitat.
Així doncs és de rebut que els sectors catalanistes i independentistes no li tinguin gaire apreci. I és natural que tampoc mostrin aquest apreci als qui l'han col·locat com a President de la Generalitat.
Esquerra n'haurà de prendre nota si vol fotre's una bona fava a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Sóc del parer que a les eleccions espanyoles esquerra baixarà però aguantarà bastant, sobretot pel vot útil per a tocar els collons a Madrid, però no se jo si aguantarà un altre cop una campanya on al final surti en Carod dient: Gràcies per fer-nos confiança.
Esquerra hauria d'haver actuat al Parlament com ho ha fet ERC a Barcelona en aquestes darreres municipals: Si la meva força no és suficient per a marcar línia, em passo a l'oposició i fiscalitzo l'obra de govern.
Llàstima que a la Seu Nacional d'Esquerra no ho vegin així, i en el cas de Barcelona els hi preocupés més la distribució de l'estructura a la Diputació de Barcelona, que el futur del Grup Municipal barceloní.
La Penya Blaugrana d'InterNet Barcelonautes.com, de la que tinc l'Honor de Presidir, realitzarà demà a dos quarts d'onze una ofrena floral al monument de Rafael de Casanova a Barcelona. Més info.
Un any després de la mort d'Steve Irwin a mans d'una ratllada , els caçadors d'Aloe Vera fem venjança tot cuinant un estofat de ratllada amb patates i arròs.
Què és una Nació? Una nació és, sobretot, una comunitat, una determinada comunitat de persones.
Aquesta comunitat no és de raça ni de tribu. L'actual nació italiana va ser constituïda per romans, germans, etruscs, grecs, àrabs, etc. La nació francesa fou formada per gals, romans, bretons, germans, etc. I el mateix es pot dir d'anglesos, alemanys, etc... nacions formades per gents de races i tribus diferents.
Tenim doncs, que una nació no és una comunitat racial o tribal, ans una comunitat de persones històricament formada.
D'altra banda, és indubtable que els grans estats de Ciro o d'Alexandre mai podrien anomenar-se nacions, encara que s'havien format en el transcurs de la història i havien estat integrats per diferents races i tribus. Aquests estats no eren nacions, ans conglomerats de grups, accidentals i mal vinculats, que es disgregaven o s'unien segons els èxits o derrotes d'un o altri conqueridor.
Tenim doncs, que una nació no és un conglomerat accidental i efímer, ans una comunitat estable de persones.
Llegir més!Però no tota comunitat estable constitueix una nació. Austria i Rússia són també comunitats estables i de cap manera poden anomenar-se nacions. Què és el que diferencia una comunitat nacional d'una d'estatal? Entre d'altres que una comunitat nacional és inconcebible sense un idioma comú, mentre que per a un estat no és obligatori que existeixi un idioma comú. La nació Txeca a Austria, la Polaca a Rússia, no serien possibles sense un idioma comú per a cadascuna d'elles, mentre que per a la integritat de Rússia i d'Austria no és un obstacle el que dins de ses fronteres existeixin diversos idiomes. I quan diem això, ens referim a l'idioma que parla el poble i no a l'idioma oficial de les cancilleries.
Tenim doncs, la comunitat d'idioma com un dels rasgues característics de la nació.
Això no vol dir, com és lògic, que difierents nacions parlin sempre i arreu idiomes diversos ni que tothom en parli un de sol, ni que el mateix idioma constitueixi obligatoriament una sola nació. Un idioma comú per a cada nació, però no obligatòriament diversos idiomes per a diverses nacions! No existeix nació que parli alhora diversos idiomes, però això no vol dir que no pugui haver-hi diverses nacions que parlin un mateix idioma! Els anglesos i els nordamericans parlen el mateix idioma, i amb tot no constitueixen una sola nació. El mateix s'escau per a noruegs i danesos, dels anglesos i dels irlandesos.
I perquè, per exemple, els anglesos i nordamericans no formen una sola nació, tot i tenir un idioma comú?
Sobretot, pq no viuen conjuntament, ans en diferents territoris. La nació només es forma com a resultat de relacions duraderes i regulars, com a resultat de la convivència de les persones, de generació en generació. I aquesta convivència perllongada no és possible sense un territori comú. Avantes, els anglesos i els nordamericans poblaven un sol territori, Anglaterra, i constituïen una sola nació. Més endavant, una part dels anglesos van emigrar d'aquest país al nou territori, el Nord d'Amèrica, i en aquest lloc, va formar amb el temps una nova nació: la nordamericana. La diversitat de territoris va abocar a la formació de nacions diverses.
Tenim docs, la comunitat de territori com un dels rasgues característics de la nació.
Però això no és tot. La comunitat de territori per si sola no determina encara la nació. Ha de concòrrer a més a més, un vincle econòmic intern que soldi en un tot únic les diverses parts de la nació. Entre Anglaterra i Nordamèrica no existeix aquest vincle; per això constitueixen dues nacions diferents. I els mateixos nordamericans no mereixerien el nom de nació si els diferents confins de Nordamèrica no fòren lligats entre si en una unitat econòmica gràcies a la divisió del treball establerta entre ells, al desenvolupament de les vies de comunicació, etc.
Tenim doncs, la comunitat de vida econòmica, l'arrelament econòmic com una de les particularitats de la nació.
Però tampoc això és tot. A més a més de lo anomenat, s'ha de tenir en compte també les particularitats de la fesonomia espiritual de les persones adscrites a una nació. Les nacions no només se distigueixen unes de les altres per ses condicions de vida, ans també per sa fesonomia espiritual, que s'expressa en les particularitats de la cultura nacional. En el fet de que Amèrica del Nord, Anglaterra i Irlanda, tot parlant un mateix idioma, esdevinguin tres nacions diferentes,condueix un paper prou important en la psicologia peculiar que s'ha anat formant en cadascuna d'aquestes nacions generació rere generació, a conseqüència de condicions existencials diferents.
És clar qué, per si mateixa, la psicologia o el "caràcter nacional", com d'altres cops se l'anomena, és quelcom imperceptible per a l'observador; però com que s'expressa en les pecularietats de la cultura comuna a tota nació, és aprehensible i no es pot deixar de banda.
No cal dir que el "caràcter nacional" no és quelcom que existeixi per sempre més, ans que canvia amb les condicions de vida; però de la mateixa manera que existeix a cada moment, exerceix sa emprempta a la fesonomia de la nació.
Tenim doncs, la comunitat psicològica, reflexada en la comunitat de cultura, com un dels rasgues característics de la nació.
Amb tot, em assenyat tots els rasgues distintius d'una nació.
Nació és una comunitat humana estable, històricament formada i sorgida sobre la base de la comunitat d'idioma, de territori, de vida econòmica i de psicologia, manifestada aquesta en la comunitat de cultura.
A més a més, es compren que la nació, com tot fenòmen històric, està subjecta a les lleis del canvi, te la seva història, el seu inici i la seva fi.
És necessari subratllar que cap dels rasgues indicats, entesos aïlladament, és suficient per definir la nació. Ai las: només que en falti un d'aquests rasgues, que la nació deixaria de ser-ho.
Podem imaginar-nos homes de "caràcter nacional" comú, i malgrat tot, no podem dir que formen una nació si estan deslligats econòmicament, si viuen en territoris diferents, parlen diferents idiomes, etc. Així, per exemple, els jueus de Rússia, de Galitzia (Polònia), d'Amèrica, de Georgia i de les montanyes del Caucas no formen, a parer nostre, una sola nació.
Podem imaginar-nos persones amb comunitats de territori i de vida econòmica, amb tot, no formaran una nació si entre ells no existeix una comunitat d'idioma i de "caràcter nacional". Així passa actualment amb alemanys i letons a la regió del Bàltic.
Finalment, els noruegs i els danessos parlen el mateix idioma, però no formen una sola nació, per no aplegar la resta de rasgues distintius.
Només la pressència conjunta de tots els rasgues distintius formen la nació.
Amb aquest títol Iosif Stalin va escriure un genial tractat el gener del 1913. Va sintetitzar i raonar la qüestió nacional en general i feu una descripció del concepte nació força interessant i actual.
La Noe em va regalar pel meu aniversari un volum de la Temàtica del Marxisme que em faltava: vaig deixar tota la col·lecció i la separata a la biblioteca de formació política de les JERC l'any 1996 i quan es va clausurar, no sem va retornar.
Així doncs, recuperat la col·lecció complerta d'aquesta gran obra anomenada "Temática del Marxismo" de Juan del Turia i editorial Cinc d'Ors, vull fer-vos saber el que va rumiar aquest gran marxista que quan va tenir oportunitat d'aplicar-ho, no ho va fer. Amb tot però, el document és interessantíssim.
Així doncs en els propers cinc posts aniré traduïnt els cinc apartats que va escriure en Iosif als inicis de l'any 1913.
En Xavier Mir proposa que la setmana del 27 d'agost al 2 de setembre s'escampi la iniciativa mitjançant apunts als blocs i enviament de notes de premsa o de correus als mitjans de comunicació. *A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera, mitjançant el recurs coordinat de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.
El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part:
Recordem que sobre aquest cas hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.
Desa'l a del.icio.us. Projectem aquest documental internacionalment.
Avui hem anat a Springfield, al matí a una mani pro drets humans amb la Lisa, a la tarda preparant uns pastissos amb la Marge i al vespre, fent unes birres al bar del Moe:
El 16 d'agost vam anar a l'Homenatge que se li va fer al Xirinachs al Fossar de les Moreres, on no s'hi enterra cap traïdor. La vida d'en Xirinachs sempre ha estat lligada a la defensa de les causes justes i sovint el seu paper ha estat el del corcó que tot poble necessita, sempre aportant idees i disposat a aplicar-les sempre, encara que fos a contra corrent i en la solitud.
Si la seva vida va significar un continuu revulsiu en el món de les idees i en la lluita per assolir nostra Pàtria nacionalment lliure i socialment justa, la seva mort també.
La seva fixació en defensar els postulats catalanistes des de la no violència, ha estat sempre tant gran, que fins i tot el seu suicidi ha estat no violent.
Em costa de creure, però ja ha arribat el moment. Feia anys que no feia tres setmanes seguides de vacances, els autònoms ja se sap, però aquest any a la fi he pogut planificar-les seguides.
Espero que em vagin millor que a l'Albert Pla ;-) Un dels objectius serà fer un intensiu de Prison Break, aviam si acabem la primera temporada!!!!
Després de beure'ns l'enteniment, hem decidit fer una d'aquelles passes importants que es fan a la vida i que ningú, i menys nosaltres, es queda indiferent davant la bona nova. Hem decidit casar-nos.La idea és fer una festa on tots i totes pogueu gaudir amb nosaltres de tant joiosa cel·lebració. Així que organitzarem un dinar popular a Can Font després de la cerimònia civil a l'Ajuntament de Verges.
Inicialment teníem pensat fer-ho el 20 d'octubre d'enguany, però el Partit ha contraprogramat una Conferència Nacional el mateix dia. Com que a molts i moltes de vosaltres, així com l'alcaldessa que ha d'oficiar l'acte, segur que us suposaria un stress innecessari haver de triar, estem mirant de canviar-ho al 27 d'octubre... aquí hi ha un tema de feina que l'Àlex ha de sol·lucionar, en principi demà.
Bé, el cas és que el dia és el de menys tenint en compte la notícia :-)
Una de les coses que més ràbia em feia de seguir el temps amb la Wii, era que els topònims catalans estaven en espanyol. S'em feia molt estrany llegir Figueras o Gerona.
La gent de VaDeJocs va iniciar una campanya per sol·licitar que Nintendo complís la llei que hi ha actualment al respecte, i en un parell de mesos, ho han sol·lucionat.
La victòria és parcial, doncs de moment només ho han fet al Principat, mancaria fer-ho a les Illes on es llegeix Palma de Mallorca, enlloc de Palma o Ciutat de Mallorca i on existeix llei al respecte, o a València on la posen sense accent. Desconec pq no apareix Perpinyà, i la ciutat més propera al nord és Montpeller.
De totes maneres, crec que s'ha de felicitar als de Nintendo per la cel·leritat en sol·lucionar el nyap.
Seria fantàstic que la gent de Vilaweb poguès gestionar el Canal Notícies i que es fes una edició de la Wii en català.
Potser el que cal és insistir-hi, els Wiindependentistes podem fer això: al Canal Opinión de la Wii, envieu una pregunta del tipus: Quieres una Wii en catalan/valenciano? SI/NO I aviam si un dia d'aquests fan una enquesta d'aquest tipus.
Avui és un dels dies que els spammers estant sent força actius. Aviam que diuen els blocs de referència demà.
El GMail, gestor de correu de Google que destaca per aturar força bé aquestes escombreries que circulen per la xarxa, s'està saturant. Reconec que tinc una adreça redireccionada al meu gmail que és de fa més de 10 anys, i clar hi arriba de tot. El primer cop que la vaig redireccionar, em va omplir amb més de 13.000 correus la carpeta d'SPAM on guarda només els darrers 30 dies. Ara normalment tinc uns 6.000 missatges "només" a la carpeta d'SPAM.
Avui però l'activitat està sent extraordinària, potser influeix el fet de que molts correus es reboten amb el típic: estic de vacances, ja us respondré quan torni, que de moment el GMail no està aturant.
Anomenar SPAM al correu brossa prové d'una marca americana de carn de porc enllaunada anomanda SPAM. Pitjeu l'enllaç i enxegueu els altaveus pq el web no te desperdici :-)
Com informa la Wiki catalana, aquesta adquireix l'ús actual amb connotacions de cosa innecessària i sobreabundant a partir d'un esquetx molt popular dels Monty Python. Durant l'esquetx, dos clients en una cafeteria plena de Vikings intenten demanar un esmorzar a partir d'un menú en que aquesta carn s'inclou a tots els plats.
Aquest cap de setmana era força especial, la meva lluneta i jo feia un any que èrem nòvis formals :-)
Així que per a cel·lebrar-ho vam anar a Carcassona, ciutat occitana on tot pot esdevenir un compte de fades. Ho hem passat molt bé, i és que el lloc, un hotelet a tocar de la ciutat enmurellada i la companyia de la Noe, han set insuperables.
La meva princessa ha trobat el seu princep Blau-Grana, i aquest cap de setmana m'ha fet l'home més feliç del món mundial!!!! ... i no precissament per el disc dur reproductor de DivX que m'ha regalat, que tambè ;-)
I és que el fet de que ens coneixem de més de fa deu anys, no treu que ens poguem dar sorpresses... ja us informarem X-)
Avui, el darrer divendres de juliol, és el SysAdmin Day: dia d'apreciació a l'administrador de sistemes i de tots els informàtics en general. Si esteu llegint aquest post, és pq algun informàtic o informàtica ha deixat la pell en complicades configuracions i dantesques programacions.
Per això, avui és el dia que li pots agreïr, convida'l a un cafè, a una birra, a un dinar, a un sopar, a una nit de turisme sexual per la Vila de Gràcia. Al que et sembli més oportú.
He afegit en aquest el vostre bloc un plugin al final de cada post anomenat ClickComments. Això permet catalogar els posts d'una manera molt ràpida, tansols pitjant en les icones que us sembli.
Observareu una sèrie de icones que serveixen per a catalogar els posts: I la traducció al català, més o menys:
Cool stuff - literalment matèria fresca, caca de la vaca. Inspired me - M'ha inspirat, bona idea. Entertaining - Entreteniment, divertit. Write more - Escriu més sobre el tema. Creative - Creatiu, imaginatiu. Insightful - Enginyos, perspicaç. Touched my heart - M'ha arribat al cor. Great find - Bona troballa.
Trobo que és una manera molt ràpida i senzilla d'interactuar amb els posts per a quan us fa mandra escriure comentaris :-)
ATENCIÓ M'han dit que amb l'Explorer 6 no es veuen aquestes icones. Sempre podeu descarregar-vos el FireFox que és gratuït, lliure i en català des de SoftCatalà.
Constato que cada dia anem cap a pitjor, que cada dia ens dónen més PELCUL sent aquest l'acrònim de Polítiques d'Economia Liberalitzadora i de Ciutadania Uniformitzada Legislativament.
Els governs no paren de privatitzar serveis bàsics i deixar de la ma del mercat el funcionament d'aquests a l'hora que s'exerceix una activitat massa intervencionista en la quotidionitat de la ciutadania.
Situacions com el desfasat cost a l'Estat Espanyol versus a Europa de l'accès a la banda ampla (2Mb mínim de pujada i de baixada) telemàtica privatitzada ja fa temps o el grotesc espectacle que s'està patint a Barcelona amb l'apagada elèctrica d'aquests dies són la demostració empírica de que el Mercat és com a molt tant savi com la Natura: cruel i poc adaptat a la vida sociable.
De cara a les properes privatitzacions, car que les fan tots, tant de dretes com d'esquerres, s'hauran de buscar noves martingales, doncs el benefici de l'efectivitat que tant esbomben ha quedat demostrat que no existeix. Telefònica i Fecsa continuen sent igual de poc operatius quan eren un servei públic que ara que són empreses privades. Amb l'agreujant que ara han de destinar partides pressupostàries a l'entrega de dividends que abans podien destinar a manteniment d'infraestructures.
Si ara que manen els que es diuen ells mateixos d'Esquerra, no paren de dar-nos cada dia més PELCUL, que no ens passi rés quan mani la Dreta de debò. Bé, potser com que ja estem tant dats, tampoc notarem gaire la diferència.
Jo ja fa temps que no m'apreto el cinturó, senzillament dilato.
Parafrasejant una Crònica Mauriciana, puc afirmar que aquest cap de setmana va ser a Can Vileta el dia de l'Orgull Wii... tots dos dies, el del davant i el del darrere. Havia de venir tota una tropa parrandera a casa i ja ho teniem més o menys preparat, divendres va sortir el Brian Academy per a Wii i el vam adquirir, i a més a més ens va arribar el paquet de TaiPei que tant anhelàvem: la pistola Wii que haviem demanat a l'e-bay fa temps: A més a més la Txell i en Wiillem... perdò Guillem van dur els seus comandaments, així que podiem fer servir tots quatre a l'hora... així que es va decidir fer un Open de Tennis Can Vileta Wii All Stars Can The More With His Fire ;-)
I segon round
La nit anterior vam estar fent Brian Academy amb tots els nostres Mii i algun que vam arreplegar d'algun diari... coses que passen ;-)
No estaria gens malament que si uns quants majares indepes que tinguem aquest trasto envièssim a les enquestes Wii la pregunta de si volem la Wii en català/valencià. Jo ja ho vaig fer només adquirir aquest giny del dimoni. Aviam que farà Nintendo. [Fent gaudi del present Almogàvex]
Amb tot però, la festa no decau i cadascú se la pot muntar a l'hora i el dia que li vagi bé :-) A partir del cinquè clip no es pot visionar des d'aquest el vostre lloc, heu de pitjar la imatge i us durà a la llista de la festa de l'Artuditu al youtube on hi ha 33 video-clips.
Informa Vilaweb que l'Audiència Nazional Espanyola ha sol·licitat el segrest del Jueves d'aquesta setmana per una caricatura del Principito amb la Leti on en ple acte sexual ell pensa en els 2.500€ que rebran si es quedèssin ebarassats. El més semblant a treballar que he fet mai, diu :-)
Des d'aquí tota la solidaritat cap al Jueves per aquest atac a la llibertat d'expressió.
Aviam com evoluciona tot plegat, si cap a l'Africa o cap a Europa.
Afegit el 24.7.2007 Avui he llegit el Jueves i la veritat és que no hi ha per a tant de jaleo. Ves que no sigui algun acudit de l'interior sobre la prevaricació d'alguns jutges a Marbella el que ha fet que s'exedeixin les mesures censores.
Prou, prou, prou, prou, prou senyals de trànsit. Caram, semblo en Cuní, però és que és amb aqueixa intensitat que em declaro contrari a l'exhibició de senyals de trànsit a les carreteres catalanes.
El cas és que em distreuen i em creen stress. Sobretot les de velocitat, perquè has d'anar mirant el velocímetre enlloc de la carretera no sigui cas que els mossos et fotografiïn i et fotin els punts i et retirin el carnet un mes per anar a menys de 160km/h per l'autopista AP-7. Remarco la P, pq és una Putada, que Pagant hagis d'anar Poc a poc amb Previsió de que no et Penalitzin algun Punt.
El segon de temps que puc trigar en observar el senyal, mirar el velocímetre i frenar, en l'hipotètic cas d'anar a 120km/h hauria recorregut 33,33 metres sense estar atent.
En el tram que hi ha des del peatge de la Roca fins a Barcelona he comptat un mínim de 5 limitacions diferents de velocitat, algunes d'elles repetides 120, 100 i 80. És a dir que he estat circulant més de 144,44 metres sense l'atenció necessària. S'ha d'actuar radicalment contra aquestes distraccions, s'han de suprimir els senyals de trànsit.
Aquesta reclamació és només l'evolució natural a la follia intervencionista, que arribat a tal extrem, es comença a tornar contra si mateixa. Després de prohibir al cotxe fumar, beure, menjar, parlar per telèfon, fer servir el GPS, enviar SMS, dur copilots que no siguin muts, masturbar al/la copilot i mirar el velocímetre, només cal per culminar l'acte, també prohibir els senyals de trànsit.
Si de cas només acceptaria un senyal, el de l'avís del pas elevat de vianants que han fet al Passeig Urrutia de Barcelona que fa pam i mig i és digne d'inscriure'l al llibre dels Guiness.
Torna a haver-hi màquines de pa al Lidl de Ceret (Vallespir). Ho podeu veure al web de Lidl indicant el codi postal de Ceret que és el 66400 i l'oferta la inicien avui.
Generalment les ofertes de la Catalunya Nord triguen d'una a dues setmanes a baixar a la Catalunya Central, però no sempre ho fan.
Aquest model sembla més modern que el que tenim la Noe i jo. Si algú es pilla una, que avisi, que en poc temps serà un o una Entusiasta del Pa :-)
Fa dies que sentia parlar de l'Stage6, el portal de video tipus YouTube que ha preparat la gent de DivX, i avui quan he plegat l'he buscat al Oh Google!
Els resultats són espectaculars i es poden afegir tant imatges com videos.
He tret el videoclip incrustat que tenia, pq cada cop que es carrega la plana per omissió es descarrega tot el video encara que no el vulguis visionar... ja investigaré.
La qualitat del so i de la imatge són acollonants. Ara només falta que comencin a haver-hi continguts del rotllo ;-)
Responent al comentari de la consulta, i encara sense sol·lucionar el tema de que es carregui tot el buffer sense demanda, que suposo que ho sol·lucionarà la gent d'Stage6 doncs és consum d'ample de banda innecessari, explico les pases que s'ha de fer per a incloure un clip al bloc blogspot:
- Un cop a la pantalla on es pot visionar el clip, pitgem la pestanya Share video. - Copiem el text de la caixa Standard embed code. - Al nostre bloc, creem un nou post i pitgem a la pestanya Modificar Html enlloc de la usual Redacta. Veurem que el que s'inclou són etiquetes HTML. - Enganxem el contingut amb Ctrl+V o edició enganxar. - Canviem totes les mides de 480x640 a 480x512 pq quadri al bloc - Afegim el tag </embed> just abans del darrer </object>
et voilà :-)
Desconec si el tema de la càrrega de buffer passa només amb els reproductors Linux, no he tingut temps de provar-ho amb altres sistemes... comenteu això, please.
La gent de Kukumushu i el genial Pablo Carbonell han preparat una cançoneta San Ferminera on narren les excel·lències del Kalimotxo de la Mamma, com si d'un plat de macarrons (ummmmm) es tractès.
La meva no em preparava els Kalimotxos, però si que feia a l'endemà una aigua amb llimona i un suc d'escarxofa que reparaven qualsevol malifeta.... i és que Mares només n'hi ha una, i com la meva, enlloc!!!!
Família, estic preparant el primer aniversari de l'Artuditu, que serà el proper dilluns 23 de juliol, data del primer post d'aquest el vostre bloc. Realment, feia temps que volia fer un bloc, però sempre dubtava de si fer-lo de política, d'informàtica o de parides. Gràcies a la Raquel i a la Noe, que elles sense ser informàtiques en tenien un, em vaig decidir i l'estic fent de tot plegat una mica... fins i tot barrejant tots tres propòsits ;-)
D'entrada, com podreu comprovar, he fet un canvi de look, més senzill i auster, com li correspon a un robot. Deixo una imatge de l'antic bloc, pq quedi constància de com era : La foto diu Vice, de Vicepresident, no sigueu malpensats i malpensades :-)
Estic recuperant tot de clips, i la idea és muntar una festa dilluns cadascú a casa seu amb les seves birres i gintonics. Aviam si puc obrir un canal de xat :-) Aneu deixant comentaris i mails si sereu a les 22:00 de dilluns 23 de juliol, per si paga la pena muntar-ho o no.
La final Copa Amèrica d'enguany la disputaran Brasil i Argentina diumenge a les 10 de la nit (GMT+1) no se encara per quina cadena de televisió. Serà una final de les que creen afició.
Fa anys que també es va repetir de finalistes i uns publicistes d'una coneguda marca de preservatius argentina van preparar aquest cartell:
Aquell cop però, la final la guanyà Brasil 3 a 1. I clar, uns publicistes brassilenys van contraatacar: Els trobo genials. Amb la senzillessa d'una tipografia ben triada i una ment malaltissa, la de missatges que es poden transmetre.
Aviam com va aquest any. Tot i que el Barça te cracks en ambdues seleccions, personalment em decanto per l'Argentina, tinc ganes de veure a Messi i Milito coordinats :-) i sobretot al Chavez dant el condol a en Lula }:-)
Llegeixo al Punt que reduiran el limit de velocitat a 80 km/h en les vies que creuen la "regió metropolitana".
Em pregunto si es tracta d'una mesura adreçada a la situació ecològica i de salud de l'àrea metropolitana o senzillament una mesura per a millorar relativament els transports públics.
Per justificar el tema de la salud per la ràdio ha sortit un paio dient que els conductors que anem a Barcelona matem 3.000 persones cada any a cop de tub d'escapament. Hosti, sóc un assassí en sèrie i jo sense saber-ho... m'hauré de buscar un nick que resulti més agressiu.
Però com que sóc persona incrèdula de mena, penso que el que hi ha per sota d'aquesta proposta és una mesura per a millorar relativament la qualitat del transport públic pendent de traspàs a la Generalitat.
Un dels arguments més emprats per la població per a criticar el mal servei que ofereix el transport públic és la comparació del temps emprat en efectuar el mateix trajecte amb transport privat versus públic. Sol·lució: limitar la velocitat del transport privat per tal de que la diferència sigui menor sense haver de millorar les infraestructures públiques.
Si continuem així, fins i tot sortirà rendible agafar l'AVE encara que només funcioni a una espanyolísima velocitat baixa si la relativitzem amb la resta d'Europa.
Mentre els polítics mesurin la seva profesionalitat pel número de lleis que proposen al Parlament, aquest país ho te fomut.
Per cert, si circulo a 80 km/h però en tercera, contaminaré el doble que a 120 però en cinquena tot i complir aquesta nova llei. Ummm... potser si que és una bona solució.
Des d'aquest enllaç podreu fer el seguiment via satèlit de dues motos o llantxes que s'han colat a la Gola del Ter captades infraganti pel satèlit del Google Earth.
Diuen que les imatges són mostrades mínim amb sis mesos d'antiguitat, per temes de seguretat, és a dir que són antigues, però resulta curios de veure. Si pugeu cap al nord al port de l'Estartit es pot veure algunes embarcacions sortint-ne.
L'eina es tant potenta que fins i tot l'empren uns indis de l'Amazonia per a controlar la deforestació i la situació de la selva.
Avui he dinat amb en Camil i com acostumem a fer, a part de dar un repàs de l'actualitat política i social catalanes, de tant en tant s'ens acuden solucions.
Tot tornant de fotre un arròs de cabra de mar a la Gola del Ter, hem divisat el que serà el camp de la Federació Catalana de Tir al Feixista, secció Montgrí.
De moment estem fent inspeccions sobre terreny, doncs no sabem si les armes les agafarem nosaltres, el jovent que puja o subcontractarem mercenaris croates.
El cas és que no puc explicar gaire cosa més, doncs revisant les estadístiques de l'Artuditu, hem vist que aquest el vostre bloc, el darrer trimestre, el nodus territorial identificat amb més visites ha estat el de Madrit: Així doncs, si hi ha algun traductor de català/valencià en algun dels ministeris que vigila aquest bloc, el nostre bloc que no pas seu, espero que tradueixi bé, i que sàpiga que en cas de triar els mercenaris croates, declarariem l'IVA en totes i cadascuna de les factures o auto-factures de serveis si s'escau... triarem facturació directa enlloc de mòduls pq ja se sap que la intensitat de la lluita armada mai és continua, i anirien a preu fet.
Recordeu un anunci on hi havia un fotimé d'aneguets de banyera a la mar?
Doncs es veu que no era cap muntatge! Segons he llegit en aquesta notícia, el gener del 1992, tres contenidors van anar a petar a la mar accidentalment abocant la càrrega d'aneguets de banyera.
El més collonut de tot plegat, és que el seguiment dels àneguets, sobretot dels 10.000 que van escapar del cercle tropical, servirà per als estudis de predicció del canvi climàtic.
Sony està de pega. Aquest cop l'informe de Greenpeace sobre electrònica verda l'ha reculat a la darrera possició que fins al moment ocupava Apple.Es veu que és pq tenen un programa de reciclatge limitaet i alguns problemes amb els productes tòxics.
No te res a veure amb la PS3 que van presentar a Europa tard i malament, i encara esperen que Europa els hi tregui les castanyes que s'han fotut als USA. Aquestes dades de Greenpeace són a nivell corporatiu.
Per cert, el capo de Sony de la divisió d'entreteniment Ken Kuratagi ha plegat. No deu voler veure la nata des de primera fila.
Primer trimestre amb el nou format estadístic del Google Analytics. Entre les novetats a part de la gràfica que visualitza l'evolució de les visites, el fet que es pot planificar que t'envii un informe PDF per correu electrònic, amb comparació entre periodes, diari, setmanal, mensual o anual. Cada cop que el faig servir, cada cop que m'agrada més aquest Analytics.
Bé al que anavem, aquest trimestre l'Artuditu ha rebut 1.949 visites i ha mostrat 3.166 pàgines. Menys visites que el trimestre anterior (1.980) però si més pàgines mostrades (3.098)
El dia més visitat va ser el 6 de juny, quan es va publicar tot un segit de posts sobre la festa d'aniversari Almogàvex amb 188 pàgines mostrades i 74 visites.
Es confirma el fet que aparèixer a la premsa escrita, aquest trimestre al Punt Diari, no significa una crescuda de visites espectacular.
El que si que he pogut veure és que la paraula cercada a Google que ha aportat més visites ha estat Artuditu (216) en comptes d'aR2D2 (18). Per això he adquirit el domini artuditu.info per a aquest bloc que també és vostre si és que hi ha blocs d'algú.
Espanya fa ràbia, si senyor.
